Aquest matí de diumenge havíem quedat a les 7:30 al Caprabo o a les 8:00 a la Plaça de la Vila de Sant Pere de Ribes, anàvem a pujar el Fondo de les Oliveres a Vilanova i des del mirador del Pic de l’Àliga, baixar per la trialera que hi ha a la dreta.

Érem el Jorge i jo, el Joan Manel no hi era, el Santi tampoc, el Pedro no va dir res, el Fer treballava, el Damià si són trialeres no ve… només el David havia confirmat, ens veuríem a Vilanova, a la Mahle.

Hem esperat un parell de minuts de rigor i hem marxat cap a Sant Pere de Ribes, a la plaça de la Vila.

Hi havia una concentració de Vespa, un munt de Vespa clàssica i no tan antiga que suposo que anirien tots plegats a fer una ruta.

Hem fet temps i hem marxat cap a Vilanova, no contava que vingués ningú a Sant Pere de Ribes.

A Vilanova hem trobat el David, hem hagut d’esperar-lo menys d’un minut, hem arribat abans d’hora i ell també.

Hem marxat tots 3 cap a la Masia d’En Cabanyes primer i per pista pujant cap al Mas de l’Artís.

Un cop allà, baixant un pel i girant a l’esquerre, entrem al Fondo de les Oliveres.

Hem trobat un munt de cotxes, i un cartell que deia “batuda de senglars”. No fa gaire bon rotllo que hi hagi caçadors metre estàs pujant per un corriol estret, però no n’hem vist ni sentit cap.

La pujada es coneguda, nova pel Jorge, però no per mi ni pel David.

Hi ha 3 punts on habitualment faig peu, i avui he fet peu als 3 punts exactes.

Al segon punt, es una mena d’esglaó que sempre he pensat que entrant ràpid per la dreta s’ha de poder pujar, no he estat capaç.

Hi havia un grup de ciclistes que pujaven també, m’han deixat passar i han seguit darrera meu, em deia el que duia a darrera que no l’havien fet mai aquesta.

Un cop a dalt de tot ens hem reagrupat i començat a pujar plegats la pujada de ciment que et dur a la Casa Nova.

Des d’allà, hem anat a buscar el Pic de l’Àliga, hi ha un parell de pujades interessants, que hem fet bé.

Hem trobat un grup de ciclistes a un ritme un pel més lent que el nostre, però ens han deixat passar sense problemes.

Un cop al mirador del Pic de l’Àliga, ens hem fet la foto de rigor i ens hem acomiadat, el David tornava cap a Vilanova pel mateix camí que havia fet de vinguda i el Jorge i jo hem baixat cap a Canyelles.

Hem agafat la trialera de la dreta, es una trialera molt dura, que he fet 3 o 4 cops, el Jorge no l’havia fet mai i ha anat previngut.

La part inicial té molta pedra solta, rellisca la roda per falta de grip. Després agafa més inclinació i hi ha lloses més amples, que has de mirar de passar per sobre per agafar grip. En aquest punt jo faig peu, em fa por.

Son 6 minuts de video, potser un pel massa, però dona una idea del tipus de trialera.

Seguidament hi ha una part un pel aèria, no es complexa, però a l’esquerre hi ha un parell de metres de caiguda que fan que si fos pla, passaries sense problemes, però amb això, fas peu per sentit comú.

I la part final són esglaons amb molta inclinació, tanta que he hagut de fer servir 2 dits per cada palanca de fre, habitualment freno amb un dit, però tenia les mans tan cansades i s’havia de fer servir tan el fre que he pensat en posar-hi 2 dits.

Un cop arribes a baix, hi ha una casa amb una piscina i comença una pista de ciment que baixa fins el poble de Canyelles, et deixa just al mig.

D’allà hem anat cap a darrera de la benzinera i hem pujat per la urbanització de darrera cap a sota del Montgrós, ja a Sant Pere de Ribes.

Hi ha una pujada amb poc grip i molta inclinació, curta, que es pot fer, però que em poso molt alt de pulsacions sempre, però últimament la pujo, avui també, al 99% del cor, però l’he pujada.

Un cop a dalt, vas planejant cap a la carretera que baixa a Sant Pere de Ribes, i just passat un bloc de pisos que no estan acabats de fa molts anys, a l’esquerre, hi ha una pista que al inici té ciment, després no, que puja molt i que et dur a un carrer de la urbanització que no està asfaltat, només té la “vorera”, però en mal estat ja.

D’allà es baixa per una trialera molt divertida que té 2 parts, la part primera que arribes a un creuament i una segona, que es més inclinada i que està més menjada de l’aigua de pluja, que et deixa de nou a la carretera que baixa a Sant Pere de Ribes.

En aquest segon punt hem parat, algun “il·luminat” ha posat un parell de rocs en mig de la trialera baixant, cosa que no fa possible baixar sense fer peu. Suposo que algú que no vol que baixin bicicletes. Hem tret ambdues pedres i avall de nou.

La última es una corriolet estret, ràpid que et deixa sobre del castell, a la pista que havíem fet unes hores abans per anar a Vilanova i la Geltrú.

La tornada pels Vinyedos, cap a la dreta buscant Puigmoltó i d’allà cap a l’autòdrom de Sitges i a casa.

He arribat a casa amb 41,22km que he fet amb 2h 29m a una mitja de 16,5km/h, amb un desnivell positiu de 808 metres i negatiu de 709 metres, amb una cadència mitja de 76 rpm, una mitja cardíaca de 126 ppm que és el meu 73% i una màxima de 173 ppm que és el meu 99%. La potència mitja de 181W, la màxima de 677W, el consum energètic en el meu cas de 1622 calories i la temperatura de tardor, 10 graus de mínima i 19 de màxima.

Aquí us deixo el track d’avui

Total distance: 41634 m
Total climbing: 918 m
Total descent: -945 m
Download file: 27_09_2020.gpx

Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu “descargar” amb el botó dret del ratolí i “guardar link como” et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.

Digues si t'ha agradat

Comparteix