Aquest matí de diumenge, havíem quedat a les 7 al Caprabo, la idea era anar a Begues i pujar el Cim del Montau, darrera de Begues.
Ens hem trobat el Pedro, el Damià, en Josep Maria, en Joan Manel, el Jorge i jo.
Hem encarat la pujada del Collet de la Fita, hem anat a baixar la trialera dels Holandesos i la Casa Nova, passant Can Maiol i hem baixat per la trialera que va al creuament de la Fassina i Jafra.
Hem pujat cap a Jafra i cap a la Plana Novella, a bon ritme.
Ens hem vist obligats a afluixar un pel el ritme, sinó segurament no l’haguéssim pogut dur tots durant tota la ruta.
La pujada d’asfalt de començament de la pista de Begues des de la Plana Novella, ha marcat l’inici de la part de pista, que a mi personalment, no m’agrada gens.
A la bici d’en Josep Maria li ha saltat la cadena un parell de cops, al posar el pinyó gran, per dins. Entenc que se li ha afluixat el cargol que fa de tope, hem parat uns segons al arribar al final de la primera masia que trobes a mà esquerre i li he ajustat, no ha saltat més.
Hem seguit baixant i pujant de nou, per arribar després de la segona baixada a Begues poble.
Un bon punt al poble, la pista que va paral·lela a la carretera principal per anar a la rotonda que entraria a l’esquerre cap a la Roca del Barret, quan fem el Purgatori, i que hem agafat per desviar-nos a l’esquerre per encarar la ruta del Cim del Montau.
Després d’uns metres d’asfalt per dins de la urbanització, es baixa un pel per pista i comença a pujar al agafar un desviament.
He avisat que hi ha 3 pujades, la primera es important i amb poc grip. I comença just al desviament, es nota que el terreny canvia.
Hem pujat la primera, dura de nassos, i amb el sol, ho hem notat més. Es el tercer cop que faig aquesta ruta, les 2 primers han estat post-confinament i en solitari, així que es la primera vegada que ho hem fet amb colla.
Tan bon punt ha acabat la pujada, on hi havia un pel de pla, hem fet una parada per reagrupar-nos.
Hem seguit fins arribar a la carretera i dirigir-nos cap a la central elèctrica, després es veu perfectament la segona pujada, que es per una pista de ciment que esta en molt males condicions, es veu el mallat de sota per desgast.
Aquesta ha estat més factible de pujar per tots, la primera hi ha hagut algú que ha fet peu.
Ens hem reagrupat a dalt abans de començar la última part, just veien el mirador que hi ha.
Després del mirador, que es un punt de vigia amb una escala per pujar, es veu una casa al final i una pujada de ciment en males condicions que es la última pujada, curta, no tindrà més de 50 metres, i arribem al cim.
Un cop a dalt, hem deixat bicis i hem anat a fer-nos una foto a la creu. Hi havia una persona que havia pujat a peu i ens ha fet les fotos ell.
La baixada per darrera, es bastant irregular i la pedra esta molt solta, té un punt de perill.
En Josep Maria ha relliscat i ha caigut sobre uns matolls, no s’ha fet res.
El Pedro, el Jorge i jo hem fet la trialera de l’esquerre, la resta han seguit per la pista i ens hem trobat uns metres més avall.
Els he avisat que la baixada per la cantera es perillosa i que té molta inclinació, alguna regatera de l’aigua i pedra solta.
Hem baixat i al arribar a baix a la carretera ens hem reagrupat, amb una olor important a pastilla cremada, ha estat bé.
La tornada cap a Begues es per pista coneguda, creuem la carretera amb cura, saltem la cadena i entrem de nou al parc natural per anar a buscar després d’un tros de riera i un parell de pujades interessants per pista la masia que ens indica que hem d’agafar la pista de la dreta.
Seguint la pista i agafant un parell de corriols, acaben anant a buscar una altre masia i un cadenat que han de passar per sobre, sortint de la bici.
Al poc després de la última cadena, a la dreta, hi ha una trialera de pujada amb molta pedra, que avui el Damià i jo l’hem feta sencera sense fer peu a terra en cap moment. El Damià encara no s’ho creu, s’ha quedat molt sobtat, positivament.
Suposo que algun moviment de neumàtic hauré fet pujant, perquè un cop ens hem reagrupar a la masia de dalt de tot, ja a la pista de Begues a la Plana Novella, just en el punt que hem ajustat la bici d’en Josep Maria abans, i començant a baixar de tornada, he notat que el neumàtic de darrera no tenia aire.
Aquest matí he trobat el neumàtic desinflat, molt desinflat, li he posat aire i llestos. M’ha passat el mateix, i li he posat aire de nou.
De tornada cap a La Plana Novella, he hagut de parar un parell de cops a posar-hi aire, suposo que alguna cosa no ha anat bé.
Hem agafat el desviament a l’esquerre de Vallgrassa i he hagut de parar uns 300 metres més endavant a posar càmera, tornava a tenir el neumàtic molt fluix.
M’he adonat que el problema es que no tenia líquid, estava sec. Tenia un neumàtic nou a casa per canviar just aquest, així que càmera i al arribar a casa l’he canviat.
Hem seguit pujant fins a Vallgrassa, després cap a la carretera del Rat Penat, hem creuat el pàrquing i hem entrat de nou al parc, per anar a buscar la pista de Can Lluçà als Holandesos.
Cap als Holandesos, pista de la Fassina cap a Can Maiol (Caçadors) i Collet de la Fita.
Hem arribat a baix al Caprabo, i ens hem acomiadat després de la última pujada d’asfalt per sota del pont de l’autopista, cadascú cap a casa seva.
He arribat a casa amb 61,96km que he fet amb 3h 43m, a una mitja de 16,6km/h, un desnivell positiu de 1385 metres i negatiu de 1333 metres, una mitja cardíaca de 124 ppm que és el meu 71% i una màxima de 164 ppm que és el meu 91%, sortida social a bon ritme avui. La mitja de potència de 176W, la màxima de 774W, la cadència mitja de 74 rpm i la temperatura alta, 29 graus de màxima amb sol, ni un sol núvol i de mínima 16 graus, hem passat calor.
Aquí us deixo el track d’avui.
Total climbing: 1540 m
Total descent: -1544 m
Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu “descargar” amb el botó dret del ratolí i “guardar link como”, et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.