Aquest matí de dissabte hem quedat al Caprabo a les 7, només érem el Joan Manel i jo, però el David Ocariz ens esperava a Vilanova.
Hem sortit a les 7:05 cap a Sant Pere de Ribes, hem esperar uns minuts a Ribes, a la plaça de la Vila, però com que no ha aparegut ningú, hem sortit cap a Vilanova per darrera del Castell.
Estàvem a la rotonda de la Mahle, sobre els antics cines Lauren a les 7:45. Havíem quedat amb el David a les 8.
Li he fet un whatsapp, que no ha vist, però ha aparegut en un parell de minuts. Ja s’ha imaginat que el missatge era meu de que havíem arribat abans.
Després d’estar un parell de minuts parlant, no ens veiem des de l’octubre, de quan va ser pare de la Julia a l’hospital amb la Gisela, hem encarat Mas Trader.
En contes d’anar a buscar l’altre Mahle, hem seguit recte pujant cap al Mas de l’Artís, per pista.
El Joan Manel venia amb neumàtics nous, 2.4 davant i 2.2 darrera, més rodador darrera que davant. Diu que content, amb molt bones sensacions.
El David va inflar les rodes ahir, amb tubeless però sense líquid, la última sortida de setembre del 2019, duia càmera per si de cas. S’ha queixat de mal de cul, massa dies sense agafar la bici.
Hem començat a pujar el Fondo de les Oliveres, primer punt on posar el peu a terra, just a l’inici, hi ha un arbre caigut i no es pot passar sobre la bici.
A partir d’aquí es puja bé, al estar tancat, es molt més fresc, avui començava a fer calor d’hora ja.
El segon punt on hem hagut de fer peu, es a la part mitja, també faig peu baixant.
A partir d’aquí, crec, que es pot pujar sencera fins a dalt. Hi ha un punt que hi ha un esglaó, que l’he agafat per l’esquerre i m’he equivocat, he hagut de fer peu, per la dreta es molt més factible.
Hem arribat a dalt, i hem seguit pujant cap a la Casa Alta per la pujada de ciment.
Un cop al creuament de la Casa Alta, hem anat a la dreta, passant la cadena i deixant la baixada de Castellet a l’esquerre, pujant al Pic de l’Àliga.
Hem parat al cim, foto de rigor. Estava molt bonic, tot i que hi havia un pel de calima, com una boira, com si haguessin aplicat un petit filtre gris al fons.
No hem baixat la trialera de la dreta, hem seguit baixant per la pista primer i per la urbanització després, per asfalt.
Un cop a la rotonda, a la dreta, per pista de nou, per arribar a Canyelles, a baix a la riera, a la policia local.
Hem creuat la carretera i hem encarat les últimes pujades, les del Montgrós.
La primera es factible, es per asfalt. La segona es més dura, hi ha falta de grip, i la tercera es criminal, hi ha falta de grip i hi ha un desnivell important durant molt pocs metres, però amb tot posat m’ha donat més de 460W i el cor al 95%.
Ens hem reagrupat a dalt, i hem descansat uns segons. Hem seguit recte, per anar a buscar un parell de trialeres més que hi ha abans d’arribar al Castell de nou, on ens hem acomiadat del David, que ha marxat cap a Vilanova i el Joan Manel i jo, hem tornat a Sitges pels Vinyedos, l’Autòdrom, Rocamar i Sitges
He arribat a casa amb 43.17km que he fet amb 2h 36m a una mitja de 16.6km/h, amb una mitja cardíaca de 118 ppm que és el meu 68% i una màxima de 166 ppm que és el meu 95%. Un ritme tranquil, social de cap de setmana, molt bé. La potència mitja de 164W, la màxima de 711W, el desnivell positiu de 821 metres, i 756 de negatiu, la cadència mitja de 77 rpm, la temperatura comença a ser alta, de 17 graus com a mínima i 26 graus com a màxima.
Aquí us deixo el track d’avui
Total climbing: 924 m
Total descent: -926 m
Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu “descargar” amb el botó dret del ratolí i “guardar link como”, et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.