Avui és el primer dia que ens permeten sortir a fer esport, això si en solitari i en 2 franges horàries, o al matí de 6:00 a 10:00 i a la tarda de 20:00 a 23:00.
M’he llevat a les 5, he tret el gos i a les 6 estava sortint per la porta del carrer, just sonaven les campanes, encara era fosc, però he calculat que en arribar a dalt de la Fita ja hi hauria llum, per tan he sortit sense llum artificial.
No he trobat gaire gent, suposo que tot i ser el primer dia, les 6:00 del matí es molt d’hora per la majoria de la gent, no pas per mi.
He encarat l’Oasis, i des d’allà per carretera fins al Caprabo del polígon Mas Alba.
Ja he trobat un parell de corredors que havien sortit, i a l’alçada del Caprabo, abans de començar a pujar, he parat perquè el pedal esquerre tenia joc. No era el pedal, sinó la biela, vaig muntar el potenciòmetre just el dissabte que va començar el confinament, per tan alguna cosa no devia deixar ben posada.
He tret les eines i ho he ajustat, si més no es el que he pensat. Hi havia 2 corredors, esperant per pujar la Fita. Suposo que no han entès això de sortir el solitari, el mon el ple de gent que no entenc les coses.
He pujat la fita, i he hagut de tornar a parar a mitja pujada, altre cop la biela, aquest cop, sense gaire llum, però creia que ho havia arreglat. No ha estat així, tan bon punt he arribar al collet, he tornat a parar, i aquest cop he tret el telèfon i he obert el manual de les bieles Rotor InPower 2, ho he ajustat tal i com deia el manual, i llestos.
Els 2 corredors m’han passat quan he fet la parada al collet, han saludat, un m’ha reconegut, el conec. Es el que té no entendre les coses a vegades.
Hi havia tot el pàrquing del collet del a Fita precintat perquè no s’hi pogués aparcar.
He encarat els Caçadors, i d’allà cap a Can Lluçà, he trobat de nou els 2 corredors, del que un el conec, ens hem tornat a saludar i he girat cap als Holandesos, he baixat per la Casa Nova cap a Jafra, i he pujat pel corriolet, tot molt bé.
No he vist ningú. El pàrquing de Jafra estava tancat amb cinta, per tan no he baixat per corriol de darrera, sinó que he pujat un pel més cap a la Plana i m’he ficat pel camí on hi ha la cadena, per baixar per la trialera de l’esquerre cap als Massets de Dalt.
La trialera esta espectacular, la natura no se si haurà notat gaire que no hi ha anat gent, però a part de teranyines, la resta estava igual.
Un cop a baix de tot, sortint de la riera a la dreta cap als Massets de Dalt.
Allà he agafat el corriol de l’esquerre, després de la cadena. La pujada esta tocada de les últimes pluges, però com diria un bon amic, t’ho has de creure. Es pot fer tota sense fer peu, tot i que jo he fet peu al final, abans del revolt, he posat la roda en no devia i no he pogut controlar la bici. Res, peus als pedals i fins a dalt de tot.
Un cop a dalt, he creuat la pista que va de Can Pere de la Plana a Quatre Camins i m’he deixat caure per la trialera que hi ha a l’altre banda, tenia moltes ganes de trialeres.
Un cop a baix, a la dreta cap a la pista de Quatre Camins a Olivella, per pujar a la dreta cap a Quatre Camins i encarar el GR5 cap a Can Grau, el tornillo de pujada.
M’encanta aquest tros, és tècnic i demana cames i cor. Crec que he estat el primer en pujar en dies, m’he endut totes les teranyines que hi havia i segurament les que no hi havia, m’ho he endut tot, alguna pobre aranya inclosa.
He fet peu al punt de sempre, però crec que li tinc el peu al coll i en un parell més de passades aconseguiré fer-ho. A part d’aquest punt, la resta fins a dalt a la carretera de Can Grau, sense fer peu, tot perfecte.
Un cop a dalt, he baixat cap a la Plana Novella, m’he trobat el primer ciclista, un nano amb una Gravel que venia en sentit contrari, ens hem saludat i he seguit baixant. He girat a la dreta, per pujar cap als budistes en contes de seguir recte cap a Vallgrassa.
He trobat un altre ciclista, aquest amb una MTB. Crec que es un dels Biciats del Garraf, quan l’he passat i ens hem saludat, m’ha sonat la seva cara, es de Sitges.
Un cop passat els budistes, he anat a l’esquerre, el Santi em va demanar si podia passar-me per casa seva per veure que estigues tot bé. M’he perdut un parell de cops, però he arribat a casa seva, tot perfecte.
He baixat cap a l’inici de la pista de Vallgrassa de nou i he encarat cap al centre cultural, i després cap a la carretera del Rat Penat.
Aquí he trobat 2 MTB més, 2 Biciats del Garraf, aquests els conec i ens hem saludat. Tan bon punt he arribat a la carretera, he vist que el pàrquing estava tancat amb cinta, he passat per sota, per entrar de nou al Parc.
M’he ficat a la dreta, per anar a buscar la trialera que baixa, m’encanta, tot i que l’entrada està molt tapada.
Un cop a baix, he pensat en anar fins a Can Lluçà primer, baixar fins a Campdasens i tornar per Vallcarca.
He començat a veure molta gent a la pista, no m’ha fet gracia. Eren les 8:20 aproximadament.
He encarat la pista cap a Can Lluçà i ha estat un formigueig de gent, massa gent.
Gent que no han entès que es podia sortir en solitari i anaven en parella, però la part més curiosa, es quan arribo al cim, després de Can Lluçà, per començar a baixar cap a Campdasens i em trobo un grup de ciclistes, gent gran, per sobre dels 60 la majoria, devien ser uns 12, tot junts i parats, tapant que la gent, per exemple jo, poguéssim baixar.
Els hi he fet un crit perquè em deixessin passar, i poc cas m’han fet, tot i que he aconseguit passar.
No entenc quina part de no sortir en grup no ha entès la gent, quina merda de societat tenim que no entenen les coses, quina vergonya.
Baixant cap a Campdasens un parell de ciclistes més, però un cop passat Campdasens, un altre grup que tampoc han entès que no es pot sortir en grup.
M’he trobat gent amb unes bicis del Decatlhon de 100€ que devien comprar fa 5 anys que avui han sortit amb bici, gent sense casc, gent amb grup, impresentable.
He trobat gent en solitari, he vist un altre Biciat del Garraf, amb sentit comú i solidaritat amb els altres, com ha de ser.
Així no ens en sortirem, ni de lluny.
Un cop a baix a la cimentera, he anat a buscar la pista que puja cap a Mas Quadrell, he seguit veient gent, grups de 2 o 3, en solidari pocs, però molta gent, massa gent.
Abans de començar a pujar, he trobat un altre Biciat del Garraf, ens hem saludat, un munt de cares conegudes avui, i fins arribar a dalt de tot, no he trobat ningú més.
Un cop a dalt, he girat cap als Caçadors, més gent, més ciclistes, dels que jo ens anomeno “dominguerus”.
Quan he arribat al Collet de la Fita, hi havia potser 8 persones, entre ciclistes i gent parada. Un cotxe aparcat on les cintes de no aparcar, una merda, un desastre.
N’ he volgut baixar la Fita, m’ha posat de molt mala llet tot el que he vist, i m’he deixat caure per la trialera que hi ha a la dreta, un cop arribes al revolt ample baixant la Fita, un metres més avall del collet.
He anat a parar a QuinMar, i d’allà per camins interns fins al cementiri i tornada normal.
Hi havia gent, massa, molta, gent caminant en grups, quan no està permès, on està el 1 quilòmetre de casa per anar a passejar!
He fet la última pujada amb tot el que podia i he encarat cap a casa, no eren les 9:30 encara, però n’he tingut prou, massa gent i cap control, molta irresponsabilitat.
En total m’han sortit 45,80km que he fet amb 2 hores 46 minuts pedalant, a una mitja de 16,5km/h. Un desnivell positiu de 1053 metres i negatiu de 1089 metres, un consum energètic en el meu cas de 1987 calories, una mitja cardíaca del 74% que son 129 ppm, i una màxima de 159 ppm que es el meu 91%. La potència mitja de 198W, una màxima de 926W, la cadència mitja de 78 rpm, la temperatura mínima de 15,2 graus i una màxima de 21 graus.
Aquí us deixo el track d’avui, demà més.
Total climbing: 1173 m
Total descent: -1178 m
Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu “descargar” amb el botó dret del ratolí i “guardar link como”, et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.