Avui dimarts he agafat festa de la feina, em quedaven dies i havíem quedat amb el Xavi Guardia per sortir a pedalar plegats. Ha vingut amb tren, hem sortit que deien ser quasi les 9 del matí de casa. Tenia al cap una ruta de trialeres, tan de pujada com de baixada, a veure que tal.

Hem pujat la Fita, ell els primers 20 minuts escalfa, jo ja pujo la fita a ritme, però un cop hem fet la Fita, ha aparegut el Xavi de sempre.

Ara dur el Rotor que duia jo abans a la bici, i em deia que li dona poca potencia de mitja, per pes pesa menys que jo, i genera uns 90 a 100W menys que jo en els mateixos punts, però pesa molt menys, per tan els watts per quilo són semblants, ja que pesa menys.

Un cop a dalt de la Fita hem anat a passar els caçadors i a baixar pels Holandesos i la Casa Nova. La cadena no feia més que saltar-li, una cosa molt estranya. Diu que ahir s’ho va fer mirar, però que no li varen trobar res.

Personalment crec que els rodaments de l’eix de la roda de darrera estan gastats, i que el “trinquet” de darrera no gira bé sinó té força, que la fa el pinyó gran, no pas el petit, i al baixar ràpid, amb el petit, el trinquet força la cadena i fa que salti, si més no li he estat mirant la roda de darrera, i els moviment de la cadena no era normal.

El Xavi m’ha dit que creu que la cadena també li toca un canvi. Segurament de cara al divendres es passi per taller per canviar la cadena i mirar els rodaments, alguna cosa falla i ha molestat durant tota la sortida d’avui, ha hagut de parar infinitat de cops per la cadena.

Hem baixat per la Casa Nova, hem fet la part final pel corriol de la dreta que et deixa al creuament de la Fasina i Jafre i hem pujat cap a Jafre, per baixar per la pista de darrera cap a la pista que et dur als Massets de Dalt.

Hem pujat per pista i a l’alçada dels Massets de Dalt hem anat a l’esquerre per la cadena i hem pujat pel corriol que va paral.lel a la pujada normal a Quatre Camins. La pujada esta més tocada del que estava després de la tempesta Gloria, però es pot pujar, tot i que costa més.

M’ha fet molta gracia quan en xavi em diu, té alguns punts que t’ho has de creure. Suposo que com que he pujat bastant i tot i que ara esta més gastat per l’aigua, però sé que ve després, es més senzill que per ell que era ruta relativament nova, però ha pujat sense problema, com jo.

Un cop a dalt, sense parar, hem seguit per sortir a la pista principal i creuar-la per caure per la trialera de darrera i agafar el camí de la dreta cap a Quatre Camins.

Un cop a Quatre Camins, hem encarat Can Grau pel GR5 (Tornillo), el Xavi anava davant. Li he anat explicant en cada punt que es un pel més complicat que pots trobar-te, bàsicament hi ha un doble esglaó que no l’he aconseguit mai, i ell tampoc ha pogut a la primera.

Hem baixat de la bici i l’hem repetit, ell 4 cops i jo 2. El problema es que jo pujo per inèrcia, no en sé més i en Xavi puja, es queda parat sobre la bici, fa un parell de salts a la dreta sense fer peu i segueix pujant. No hi ha dret, una cosa es tenir més recursos, i l’altre es jugar en segona regional i pedalar amb algú que juga a primera professional. No podré mai arribar al seu nivell, impossible.

La resta fins a Can Grau, cansat, però diu que no li ha desagradat. A mi el GR5 de pujada m’agrada molt, es una combinació de tècnica, equilibri, força de cames i freqüència cardíaca. Si has de parar sovint, es un desastre, però si pots pujar més o menys bé, es una ruta espectacular.

Des de Can Grau, hem encarat Olesa de Bonesvalls per pista, per anar a buscar la baixada de Santa Susana. El Santi em va dir el cap de setmana que no estava tocada pel Glòria, i no ho està. Hi ha un pel d’humitat, però es pot fer bé.

A baix de tot hi ha un munt de sorra, la riera devia baixar molt plena, i ha arrencat arbres i ha dut terra al final de la ruta, però diria que millor, així no hi ha el toll d’aigua de rigor.

Hem fet via de tornada per pista fins arribar a la carretera d’Olivella, hem pujat per carretera al poble i hem pujat per pista fins el cementiri, per baixar pel corriol de darrera que et deixa a una masia on hi ha un apicultor.

Des d’allà, tornada cap a la dreta, per anar a buscar la mateixa pista que havíem fet abans, després de la trialera que hem fet abans d’anar fins a Quatre Camins, per baixar per pista cap a Mas Milà i agafar a l’esquerre el corriol que puja cap a Can Pere de la Plana.

Des del camí de la granja-escola hem fet via cap a Sitges, arribant al Caprabo de nou i cap a casa.

Hem arribat a casa amb 38,42km que hem fet amb 2 hores 45 minuts pedalant, a una mitja de 13,9km/h, amb un desnivell positiu de 979 metres, 882 metres de negatiu, una temperatura increïble, de primavera estant encara a l’hivern, una mitja cardíaca de 132 ppm que es el meu 76% i una màxima de 168 ppm que es el meu 97%, un consum energètic de 1607 calories, una potencia mitja de 162 W i una màxima de 1227W, la cadència mitja de 71 rpm.

Aquí us deixo el track d’avui

Total distance: 38793 m
Total climbing: 1059 m
Total descent: -1057 m
Download file: 04_02_2020.gpx

Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu “descargar” amb el botó dret del ratolí i “guardar link como”, et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.

Digues si t'ha agradat

Comparteix