Aquest matí de Santa Tecla, hem quedat a les 7:30 al Caprabo, ruta per definir. Hem aparegut el Jorge, el Joan Manel el Santi i jo. Hem decidit fer Santa Susana, pujant el GR5 (Tornillo), i mirar d’estar a casa a les 11:00.
Hem pujat la Fita, baixat els Holandesos i pujat per Jafra, baixada pel corriol que surt del pàrquing, i arribada a la pista que va de la Fasina a Quatre Camins. Hem pujat pel corriol de l’esquerre, no pas per la pista principal.
Es un corriol de pujada que a mi personalment, m’agrada molt, té desnivell i pedres, té el punt necessari tècnic per poder pujar i utilitzar la majoria de tècniques que tens per fer una pujada amb ganes.
Un cop a dalt, hem anat cap a la pista que va de Sant Pere de la Plana fins a Quatre Camins i hem entrat al GR5 (Tornillo) en direcció a Can Grau. El GR5 de pujada es bastant dur, per mi particularment, hi ha un punt a l’inici que es una mena d’esglaó que no el puc fer, sempre haig de fer peu. El primer tros el faig, però el segon esglaó em fa por, i poso peu.
A part d’aquest primer punt, la resta ho he fet sobre la bici, menys la part final, on m’ha sortit el peu del pedal i no he estat capaç de tornar-lo a posar a dins, així que he hagut de parar i tornar a engegar. M’ha fet molta ràbia, perquè venia pujant molt bé, sense fer peu i superant totes les pedres que normalment em fan la punyeta, però no he aconseguit fer-lo sencer sense fer peu.
A dalt he esperat a la resta, el Joan Manel i el Jorge han fet peu més d’una vegada. Crec que el Joan Manel té la pista creuada, mentalment parlant i ja comença malament pensant que no podrà. El Jorge dur una 26, li costa molt més. El Santi ha aparegut més tard, no ha gaudit gaire avui.
Tot s’ha de dir que avui el Santi no anava gaire fi, l’hem hagut d’esperar massa tota l’estona.
Hem pujat Can Grau fins a la pista d’Olesa, i d’allà fins a l’entrada de Santa Susana ha estat un moment. A l’entrada hi havia una colla de ciclistes, que per sort per nosaltres anaven per pista fins a Olesa de Bonesvalls, ens han obert un forat, i hem entrat.
La baixada es espectacular, a mi personalment m’encanta, i penso el mateix cada cop que la faig. La primera part té pedra i has d’anar amb cura, frenant un pel. A partir de la meitat, es qüestió de deixar anar els frens i aguantar el manillar, anar traçant i llestos, no cap fer res fins arribar al final, només gaudir de la baixada.
Hem fet la foto d’equip al final de tot, i a la pregunta que “Que tal”, el Jorge i el Joan Manel molt bé, el Santi no ha gaudit gaire. Avui no anava fi.
Hem tornat per la pista, ja que el Santi diu que va fer el corriol que passa per la riera i esta molt tapat.
Un cop a la carretera d’Olivella, hem anat cap a Can Suriol, per la pista que hi ha al costat de la carretera, ràpida i senzilla. Hem seguit fins a Mas Milà i hem entrat per la pista per anar a buscar el camí que hi ha a la dreta i que et deixa a Sant Pere de la Plana, allà ens hem acomiadat del Santi que ha fet via de tornada a casa i nosaltres tres, hem seguit cap a Sant Pere de Ribes i cap a Sitges després.
He arribat a casa a les onze i molt poc, amb 39,71km que hem fet amb 2 hores 34 minuts pedalant, a una mitja de 15,5km/h, un desnivell positiu de 794 metres i 759 de negatius, una mitja cardíaca en el meu cas de 130 ppm que es el meu 75% i una màxima de 164 ppm que es el meu 94%, una cadència mitja de 74 rpm, una potència mitja de 167W i una màxima de 1081W.
Aquí us deixo el track d’avui
Total climbing: 911 m
Total descent: -921 m
Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu “descargar” amb el botó dret del ratolí i “guardar link como”, et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.