He deixat a reparar la Niner Jet 9 RDO a Top Fun aquest matí, l’amortidor de davant s’ha de reparar en garantia i posats a fer he demanar que em facin la revisió de l’amortidor de darrera també.
Li vaig demanar a l’Andreu Codina si tenia una Gravel per deixar-me, em feia gracia poder provar-la, tot i que al Garraf una Gravel no té massa sentit, massa pedra i poca pista.
M’ha deixat una Niner RTL 9 Steel 853, nova a estrenar, la varen muntar ahir. Quadre d’acer 853, que segons m’han dit es del millor que hi ha, forquilla de davant de carboni RDO, frens de disc SRAM i monoplat, amb un 1×11 de SRAM, amb un 11-42 a darrera i un plat de 42 a davant. Crec que han de ser uns 10kg de bici, muntada amb neumàtics d’una mida ample, per ser una Gravel, però còmodes.
He sortit a mitja tarda a fer un Campdasens, he pensat que podria ser una ruta adient per fer amb una bici així.
No he fet mai bici de carretera, no m’agrada, em fa por i m’hi nego, per tan no tenia ni idea com s’agafa el manillar d’una bici de carretera. Es diferent, per no dir que no m’hi he trobat gaire còmode. No tinc clar com s’ha d’agafar el manillar quan puges, o quan baixes, o quan planeges, així que he anat provant.
Les sensacions son diferents, d’entrada el manillar es més estret, i la posició es més baixa que la meva bici, passem d’una All Mountaint amb recorregut de 130 mm davant i 120 mm darrera a una rígida del tot, amb neumàtics molt més prims. Els colzes no m’han fet mai mal amb la doble, avui me’ls he notat al arribar a casa, vaig amb els braços complertament rectes, per tan pateixen més, i al no dur amortidor, tot s’ho menja el cos.
Coses bones, la transmissió de potencia és més ràpida, com ho diria: quan vols que la bici surti ràpidament, no cal que baixis una marxa, només que facis pressió sobre els pedals i la bici surt, amb la doble haig de baixar una marxa. També es nota molt quan has d’anar de peu, amb la doble m’hi poso quan vull, amb aquesta t’hi has de posar molt sovint, dur una relació de canvi per campions, per tan et poses de peu i amunt. Puja molt bé, i no cansa tant com la doble anant de peu.
He pujat la Fita bé, segurament amb la doble la pujo igual o més ràpid, però avui es el primer dia que surto amb la Gravel, he baixat a Vallcarca més lent, no tenia gaire clar com es frena ni el comportament baixant, per tan he utilitzat el cap i el sentit comú. M’ha sobtat moltíssim com treballen els neumàtics, amb poc dibuix i prims com són, no marxen als revolts, molt bé.
He baixat bé, un parell de minuts més lent que el que faig amb la doble, i la pujada a Campdasens es més dura, la part inicial per la carretera fins agafar el desviament, es pot fer de peu sobre la bici, però un cop encares el camí asfaltat de pujada a Campdasens, amb el plat de 42 a davant, tens sensació de que falten marxes, però en falten moltes. Hem de contar que amb la doble duc un Eagle 10-50 de 12 marxes a darrera i un 32 ovalat a davant, per tan em falten pinyons i em sobren dents del plat per poder pujar com l’altre.
Un cop a dalt, a Can Granada, la pujada fins a Campdasens es fa de forma molt ràpida, es molt lleugera per pista, però la part asfaltada del final, tornem a trobar a faltar marxes, unes quantes. De peu i amunt.
He baixat bé, amb cura de no relliscar ni endur-me cap ensurt, i a la part final, quan encares la recta abans d’arribar al desviament de la Casa Nova a la dreta, quan passes de ciment a pista, he punxat. Diguem que he notat com la llanta pessigava la càmera, ho he notat perfectament.
Una sensació que fa molts anys que no tenia i que no he volgut recordar, tot i que m’ha vingut al cap de cop. Per mala sort, he hagut de reduir la velocitat, punxat de davant i amb la llanta tocant a terra, sobre un toll d’aigua amb fang de la ploguda d’inici de setmana.
A part d’haver-me posat de fang fins el cap d’amunt, la resta bé. Parada, he mirat si podia reparar la càmera, però quan he vist el doble forat, he muntat càmera nova (gracies Francesc) i he seguit cap a casa.
La baixada de la Fita també es interessant de fer-la amb una Gravel, contant que amb la meva baixo sense tocar frens, amb aquest he notat totes les pedres, totes les pedretes i tots els desnivells que hi ha al camí, sensació diferent.
He arribat a casa bé, amb fang i mal de colzes, amb 7 minuts més de temps de la sortida d’abans d’ahir, amb una mitja per sobre de 19km/h, quan el dimarts vaig arribar per sobre de 22km/h.
Aquí us deixo el track d’avui.
Total climbing: 662 m
Total descent: -665 m
Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu “descargar” amb el botó dret del ratolí i “guardar link como”, et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.