Aquest matí a les 7 estàvem al Caprabo el Santi el Mario i jo, la idea era anar a fer el Purgatori, anar a buscar hores de seient, la setmana vinent fem la sortida llarga. El Santi, tot i sortir de la Plana Novella, ha vingut fins el Caprabo, ha estat el primer en arribar. Hem esperat el Mario que ha arribat un pel mort, ha sortit just i hem començat pujant la Fita. Un cop a dalt, hem anat fins els caçadors i hem baixat directe, no hem anat cap als Holandesos i la casa nova, volíem anar per feina i no tornar massa tard. Hem arribat al creuament de Jafre i hem començat a pujar, el Santi venia un pel més endarrere, ens hem reagrupat i hem començat a pujar cap a Jafre.
El Santi i jo hem pujat per la trialera de la dreta, la drecera, el Mario he seguit per pista, ens he reagrupat just davant del poble de Jafre per començar a pujar cap a la Plana Novella. Allà el Mario ens ha dit que no es trobava bé, que no tenia la panxa fina, que no es veia amb cor de seguir i que tornava. Li hem dit d’acompanyar-lo, però no ha volgut, ha baixat pel corriol del pàrquing de Jafre anant a buscar els Massets de Dalt, pujada a Quatre Camins i tornada cap a Sant Pere de Ribes per Can Pere de la Plana.
El Santi i jo hem seguit sols, hem arribat a la Plana Novella, creuat el castell Budista i hem anat a buscar la pista que et dur a Begues. Avui el Santi anava bé, ha decidit parar de tan en tan a veure aigua amb sals que duia a l’esquena, en un parell de bidons, ha dit que tenia por de no poder acabar bé, però la veritat es que ha anat tota l’estona al meu costat i fins i tot en algun punt ha anat més ràpid que jo, crec que ha tornat el Santi de fa anys, ara ja fa un parell de temporades que havia baixat molt el ritme, però avui ha tornat el Santi de sempre.
Hem arribat a Begues per pista, he volgut seguir el track que tenia marcat al GPS, el que abans d’entrar al poble et fa anar a la dreta per l’Avinguda Roma de Begues, però el Santi ha comentat amb sentit comú, que com que ha plogut molt aquesta setmana, segurament el camí estigués molt ple de fang, millor seguir per la pista que hi ha paral·lela a la carretera camí a Gava, i així ho hem fet. Segurament hi hagués molt de fang, n’hem trobat a la mateixa pista i sempre en trobem quan fem aquesta drecera. A partir d’aquí ha començat a ploure, ja venia plovent, però poc, algunes gotes, però aquí hi havia gotes més seguides.
Un cop al camí de sempre, hem creuat la carretera per anar a buscar la urbanització que hi ha al darrera i la carretera que cau per anar al principi de les Tierras Rojas. Hem decidit no baixar la trialera que hi ha, amb la pluja devia estar relliscosa i segurament amb tolls d’aigua dels últims dies. Hem baixat per carretera, plovent i amb cura de no relliscar. A la que hem trobat el desviament a la dreta per entrar a les Tierras Rojas ens hi hem ficat. La pista de baixada esta molt tocada de la pluja, hi ha reguerots important i s’ha d’anar amb un pel de cura, si més no al principi. Hem continuat baixant, ja no plovia, però no feia sol, temperatura perfecte i a mida que entràvem a Gava la pista estava seca, no hi havia plogut o havia plogut molt poc.
Hem trobat un munt de ciclistes, gent caminant i corrent per la zona, suposo que la gent que surt de Castelldefels han de tenir aquesta zona com nosaltres tenir la Fita i Olivella. Hem seguit baixant relativament ràpid, fins arribar al punt més baix de la ruta, abans de començar a pujar el Purgatori. Allà, hem fet la parada de 2 minuts, el Santi li calia aigua de nou, i ens hi hem posat, pujada amunt.
El Purgatori té 2 o 3 punts realment durs, on, com a mínim jo, penso en fer peu i pujar caminant, has de posar-ho tot i mirar d’aguantar els metres que falten fins que el desnivell es més suau, tot i que no para de pujar. El primer tros on tens aquesta sensació, a més, té molt mal grip i si fas peu perquè has posat la roda on no toca o el rellisca de la darrera, no pots tornar a començar, has de caminar fins que el desnivell afluixa. Aquest tros, avui, estava més planer, com si haguessin arreglat la pujada amb alguna màquina fa temps, hi havia falta de grip, però es podia pujar bé.
El Santi ha pujat davant meu, amb el seu ritme lent de pedaleig i posant-se de peu allà on tu relliscaries i no podries, estil Santi. A la part de dalt, just quan es passa la cadena, ha fet una parada per veure aigua, jo li he dit que seguia a ritme més lent, que ja m’agafaria. He volgut forçar les hores de cul per la setmana vinent i m’ha anat bé. M’he hagut de posar de peu per descansar musculatura i posició del cos, però he anat fent bé. Hi ha un punt de baixada, un revolt on acaba la trialera que baixa de la part de dalt, darrera la Morella, i que comparteix la pista de pujada uns metres per tornar a baixar fins a Castelldefels. He seguit pujant i he vist el Santi que baixava, la pujada l’he fet tranquil·la i el Santi m’ha atrapat allà on comença la trialera que baixa a Castelldefels, un corriol que surt a la Dreta.
Aquí hem anat fent plegats, parlant tranquil·lament, fins arribar a la part final, abans de trobar el creuament del pi, on recte arribes a Begues i nosaltres anem a la dreta. Aquest punt es el segon punt important d’inclinació del Purgatori, l’he pujat sense fer peu, no té cap secret, només que esta molt inclinat. Hem arribat el creuament i el Santi no ha volgut parar, hem seguit per l’esquerre, per la pista que segueix pujant. La part final d’aquesta pista, just abans d’arribar a la cadena, es la tercera part del Purgatori que té un desnivell important, l’hem fet ambdós sobre la bici fins passar el cadenat.
Allà hem fet parada i fotos i com que era relativament d’hora, el Santi m’ha proposat de fer una trialera que jo no coneixia, que et dur a la part més alta de la pista que va de la Plana Novella fins a Begues, es a dir, s’havia de pujar un pel més, però la baixada era per pista i es una baixada relativament còmode i ràpida. Al creuament, seguint recte per la pista i deixant a darrera el cadenat, vas a parar a un camí que creua o s’ajunta amb la riera i et dur a la pista de Begues a la Plana Novella, a l’esquerre vas cap a la Morella i es pot agafar l’inici de la trialera que he comentat abans que arriba al revolt de pujada del Purgatori i a la dreta, hi ha un camí que no havia fet mai i que hem seguit per anar a buscar la trialera que ha comentat el Santi.
Hi havia un pel més de pujada, però suau, no més de 300 metres, per baixar per pista després i trobar un corriol estret que esta mig amagat entre els arbres a la dreta, ens hi hem posat. El Santi davant, ha baixat molt bé per anar amb la rígida, tot s’ha de dir que dur un 2.1 nou a davant i això li ha donat molt de joc a la bici. La trialera m’ha agradat molt, no l’havia feta mai, però la repetiré segur. Es pot fer sencera, però té un parell de punts on penses en posar el peu, però es pot fer sencera. Arriba a la casa que hi ha quan es va de la Plana Novella a Begues per la pista, la casa on hi ha un corriol per darrera que es el que fem sempre quan anem a Begues i tornem per Olesa de Bonesvalls.
Hi ha corriol que segueix baixant a la dreta de la trialera que veníem, un corriol que he fet i que m’agrada molt, però per horari, el Santi ha comentat de baixar per pista, li he dit que em semblava bé i ens hem deixat anar camí de la Plana Novella. Hem arribat a la Plana Novella relativament ràpid, no hi surten gaire quilòmetres de més, crec que més o menys es el mateix temps, bàsicament, baixem per pista molt ràpid.
Un cop a la Plana Novella, el Santi m’ha volgut acompanyar un tros per la tornada, he fet Vallgrassa, i al creuar la carretera del Rat Penat ens hem acomiadat. Ell ha fet via cap a casa per carretera i jo també, però seguint recte per pista, anant a buscar la tornada de Campdasens pels Holandesos i baixada a Sitges pels Caçadors.
He arribat a casa cansat, la veritat es que feia una molt bona estona que he notat el cos buit i falta d’aliment, no he esmorzat avui i ahir vaig sopar un pel de fruita, vaig menjar molt al dinar i no tenia gana per sopar, avui ho he pagat. M’han sortit 67,07km que he fet amb 4 hores 27 minuts, a una mitja de 15,01km/h, un bon ritme per ser un Purgatori, la veritat. Una velocitat màxima de 63,6km/h, un consum energètic en el meu cas de 3586kcal, una mitja cardíaca de 133ppm que es el meu 76% i una màxima de 169 ppm que es el meu 97%, he patit a les pujades del Purgatori. La cadència mitja de 72 rpm, el desnivell positiu que em surt es de 1757 metres i el negatiu de 1773 metres.
Aquí us deixo el track d’avui
Total climbing: 1897 m
Total descent: -1914 m