Aquest matí a les 7 érem el Santi, l’Àlvar i jo al Caprabo, un pel just de llum, però s’ha fer de dia de seguida i a les 7 i molt poc ja hi havia llum de sobres. Hem anat cap a Sant Pere de Ribes, havíem quedat amb el Mario a la plaça de la Vila, volíem anar a fer el Pantà de Foix.
El Mario ha aparegut puntual, hem seguit cap a la riera per anar a buscar el Castell, d’allà hem anat pedalant fins a Vilanova i la Geltrú, hem passat per la Mahle a les 8 aproximadament i hem anat fent via cap a Masia d’en Cabanyes, l’hem creuat i per darrera hem trobat l’altre fàbrica de la Mahle, un cop passada hem anat sortint de la urbanització per començar a entrar al parc natural del Garraf.
Tan bon punt hem creuat per sota del túnel pel que passa l’autopista per sobre, ja ens hem trobat al parc, amb poca gent fins aquest moment, hem seguit per la mateixa pista fins trobar el desviament a la dreta que esta amb ciment.
El Santi i l’Àlvar venien endarrerits, anaven a un ritme més lent, parlant tranquil·lament, el Mario i jo veníem parlant també, però més al Davant. Resulta que el Santi i l’Àlvar no han agafat el desviament, han fet recte i no s’han adonat d’on eren, el Santi es coneix el camí, l’Àlvar no tant. El Mario i jo hem parat per esperar-los després de passar la Masia que hi ha a mà esquerre, després de la última pujada, encara amb ciment, però al no aparèixer en tanta estona ens hem neguitejat. Al poc, l’Àlvar m’ha trucat, havien agafat el camí que va recte, tenien la Masia que el Mario i jo veiem a l’horitzó a davant, han seguit recte, nosaltres també i ens hem trobar al creuament on comença la pujada de Balcons.
Hem fet Balcons, es dura, curta, però intensa, el Mario i jo anàvem al davant, no hem esperat a dalt de tot pensant que vindrien al darrera nostre, hem anat fent i al passar el desviament a l’esquerre, una pista que et dur a l’Atalaia, hem parat a esperar, venien més endarrerits. Hem baixat plegats fins a l’inici del Fondo de les Oliveres, que queda a mà dreta, just al davant la pujada de ciment que va a la Casa Alta i nosaltres que hem baixat per l’esquerre, per un corriol amb molta pedra que va cap al Pantà de Foix. El corriol es senzill, però els primers metres hi ha molta pedra solta, s’ha d’anar amb cura. Estaven les fulles dels arbustos molt molles, suposo que ha plogut més que a Sitges.
Tan bon punt s’arriba a baix, hi ha una pujada molt forta a mà dreta, una pujada bàsicament tècnica. L’he fet quasi tota, però a la part final he hagut de fer peu, he perdut l’equilibri i ja no he pogut seguir. Hem anat fent i ens he retrobat tots al cim, allà hem baixat plegats. Es baixa fins que es trobar una pista ampla que va dreta a esquerre. He parat a esperar la resta i quina ha estat la meva sorpresa que he vist baixar la Pucca i l’Àlex. L’Àlex m’ha reconegut i ha parat, la Pucca uns metres més endavant. Ens hem saludat i han seguit via, anaven amb una gent que estaven més avall. El Santi venia al darrera, no els ha pogut saludar.
Hem baixat cap al Pantà, no té pèrdua, hem començat a pujar per darrera, un grup de 4 ens han preguntat si anaven bé per anar a Comaruga! Els hi hem dit que per pujar el Pantà si, que per Comaruga, no ho sabíem. A partir d’aquí hem trobat molta gent avui, tan amb bici de muntanya, com caminant o corrent. Pujant al Pantà hi havia un ciclista davant nostre, a dalt eren un grup de 5 o 6, com que hem esperat el Santi i l’Àlvar, no ens els hem trobat, però rodejant el pantà hem trobat 3 grups que venien en sentit contrari, i un parell de grups corrent i un caminant.
Tan bon punt hem passat la cadena, quan ja arribes al primer espai on hi ha cases, hem vist un grup que corria, eren 5 o 6 en sentit contrari, i ens hem reagrupat. Ha aparegut un Bicicat del Garraf, m’hi he apropat a saludar i m’ha dit que anaven 3, m’ha fet il·lusió trobar un grup de Sitgetans fent la mateixa ruta que nosaltres. Als pocs segons han aparegut, eren 3 en total, el Pep Aleacar, el Alejandro i el Nebleza. Anaven a esmorzar a Clariana, ens hem desitjat bon dia, hem fet la foto de rigor i hem seguir rodejant el pantà.
Al tocar carretera, un altre grup de ciclistes, aquests eren una bona colla, devien ser 8 o 10 i duien unes samarretes de BTT que deia Semidéus, suposo que de la zona. Hem aparegut a Castellet i hem agafat la carretera que va creuant el riu i que al final l’has de creuar, hi havia un pel més d’aigua del normal, però cap problema per poder passar pedalant per sobre. L’Àlvar l’ha creuat per la part més fonda i hi ha posat un peu, però cap problema.
Hem seguit per la pista, primer pista, després asfalt a la dreta i de nou pista amunt per trobar-nos a la carretera que va a Torrelletes, hem arribat al poble, el Mario ha agafat aigua i hem seguit per darrera del poble, per anar a buscar la pista que va a la Casa Alta. El Santi i jo hem fet la trialera que baixa, es una drecera, el Mario i l’Àlvar han seguit per pista i ens hem trobat a baix. La veritat es que l’entrada de la trialera esta molt complicada, l’aigua ha fet molt de mal, però l’hem baixada sencera el Santi i jo. La pujada es fins a la cadena que hi ha a la pista que va de la Casa Alta fins al Pic de l’Àliga, el Mario i jo hem pujat a molt bon ritme, hem volgut esforçar-nos i hem arribat a dalt amb aquesta sensació, allà hem esperat l’Àlvar i el Santi. Hem seguit fins el desviament de la Casa Alta, de nou 2 grups de ciclistes, un ciclista sol i 2 grups de gent caminant, molta gent avui a la muntanya. A l’esquerra i anar pujant fins arribar a la part de ciment, més ciclistes i baixada fins al creuament del Fondo de les Oliveres, just on abans hem baixat cap al Pantà.
Hem trobat de nou un grup de 4 persones caminant, els havíem creuat abans. Hem baixat pel Fondo de les Oliveres, la primera trialera a mà dreta l’hem fet el Santi i jo, ell sencera per la dreta i jo he hagut de fer peu al final, per l’esquerre, el proper dia baixaré per la dreta. El camí esta prou bé per poder baixar-lo sencer, tot i que a la part final de la baixada, hi ha una part molt tècnica, que avui he baixat, jo per l’esquerre i el Santi per la dreta, però es molt més tècnic. Hi havia una parella amb bicis d’enduro que la feien de pujada, amb el gos. S’han sobtat un pel de veure baixar el Santi per on ha baixat. Hem esperat al Mario i l’Àlvar, que aquesta part l’han fet a peu i hem seguit per la part ja més planera fins arribar al creuament que va a Mas de l’Artís a la dreta, el camí que fem habitualment i a l’esquerre, el camí que hem fet avui, cap a Canyelles, a una de les urbanitzacions que té Canyelles. Hem seguit per la pista principal fins trobar un caminet que va a la dreta, no té cap complicació i t’acaba duent a un carrer de la urbanització, un carrer que va pujant i que esta sense urbanitzar, no té res, només una pujada molt forta, cap casa, ni llum, pedres amb molt mala tracció, no hi ha res de res, sembla un camí en mig de la muntanya, només que té nom de carrer i pertany a Olivella, es el carrer Granada.
Tan bon punt arribes a dalt, segueixes per la urbanització tot recte i al trobar uns cables que passen entre torres d’alta tensió, a la dreta hi ha un camí que baixa, hem seguit pel camí, que fa com 3 anys que no hi havíem passat i hem anat a parar a un corriol que planeja a l’inici i que baixa al final, amb molta pedra solta i un pel tècnic, però no perillós i molt factible, que baixa fins a la rotonda que hi ha sortint de Vilanova per la carretera vella que va a Canyelles, però on passa l’autopista per sota. Jo he baixat primer, he deixat anar l’amortidor de darrera per la baixada, la bici es comporta molt bé, no m’ha fet cap lleig i dona una sensació de seguretat que s’ha de saber controlar, sinó pot ser perillós. Ja eren les 11 i 8 del matí, l’Àlvar que ha arribat l’últim tenia pressa per arribar a casa, així que hem fet via fins a la rotonda, l’hem creuat i hem anat a buscar la carretera que et dur a la cantera, per creuar el pont que passa per sobre de l’autopista i et dur a un drapaire de cotxes que seguint el camí et dur a la carretera que hem fet de bon matí per arribar a la Mahle a Vilanova venint de Ribes.
D’allà hem anat cap a l’antic Casino de Barcelona, hem creuat la carretera que va a Sant Pere de Ribes interior i hem anat a parar a l’hospital els Camils i a Puigmoltó, allà el Mario s’ha acomiadat i ha seguit cap a Sant Pere de Ribes, la resta cap a Sitges per l’autòdrom i la urbanització Rocamar. Des d’allà cap a Sitges per carretera, el Santi ha girat cap al Terramar, anava a fer un bany i l’Àlvar cap a casa, eren les 12 menys quart i volia arribar a casa abans de les 12 per anar a la platja, jo he arribat a casa pel passeig.
En total m’han sortit 57,51km que hem fet en 3 hores 41 minuts pedalant, contant que hem sortit a les 7 i hem arribar a les 12 a casa, hem parat bastant. La mitja que em dona es de 15km/h, una màxima de 45,6km/h, un consum energètic en el meu cas de 2637kcal, una mitja cardíaca de 124ppm que es el meu 71% i una màxima de 170 ppm que és el meu 97%, una mitja de cadència de 74 rpm, un desnivell positiu de 1174 metres i un negatiu de 1191 metres.
Aquí us deixo el track d’avui
Total climbing: 1177 m
Total descent: -1195 m
Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu “descargar” amb el botó dret del ratolí i “guardar link como”, et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.