Aquest any la sortida llarga que vàrem decidir a inicis d’any era Le Petit Canadà, un pel adaptat, ja que inicialment es una ruta de 2 dies, però vaig parlar amb l’Adam Grifoll de Tracks Cerdanya i Gravity Pyrenees i ens va adaptar la ruta a 3 dies, un parell més d’extensions i llestos.

El tracte, com sempre, espectacular, tan per email, telèfon Whatsapp com amb el briefing i l’acollida, molt contents amb l’Adam. No es la primera vegada que utilitzem els seus serveis, es la tercera i es plenament aconsellable.

Aquest any el quòrum va ser important, havíem confirmat 16, tot i que al final entre una cosa i l’altre hem estat 14 durant 2 dies i 12 el dilluns.

La ruta l’hem dut a terme del 18 al 20 de maig, dormint el divendres al vespre a Llívia.

Vàrem sortir de Sitges amb 2 cotxes el Pedro i el Gaizka que duien les 2 bicis elèctriques a dins i a la vegada el Santi, en Josep Maria i jo amb el meu, que duia 3 bicis atmosfèriques al porta-bicis de bola, eren les 4 de la tarda de divendres aproximadament.

Vàrem arribar a Puigcerdà i en un moment vàrem perdre el Pedro que venia al darrera, parada per esperar-lo a la benzinera de Puigcerdà i ens apareix el Jaume amb el Sergi i el German al costat.

Resum, vàrem anar plegats a fer una cervesa a Osseja, per aparèixer a Llívia, a la Fonda Mercè cap a les 8 de la tarda, allà hi havia l’Isma, just havia aparcat el cotxe i el Xavi.

L’Alonso va arribar just abans de començar a sopar i en Joan Manel vindria el dissabte al matí d’hora.

El Fer i el Diego estaven a BikeIT arreglant l’elèctrica del Fer, que no estava a punt, varen arribar a quarts de quatre de la matinada, massa tard.

Vàrem decidir sopar directament a la Fonda Mercè, havíem fet unes cerveses esperant a la resta de gent i ens va agradar molt el tracte.

El sopar, espectacular, menú de 30€ amb una carta que podien haver 20 primers i 20 segons, més postres de la casa i aigua i vi inclòs. Vàrem sopar molt bé, només hi érem nosaltres, taula per 11 i llestos.

Primer dia, 18 de maig del 2024, de Llívia a Formigueres

A les 8 estàvem esmorzant, l’Adam va venir a fer-nos el briefing de la ruta del dia, érem 13 esmorzant, en Joan Manel va aparèixer un pel més tard.

Entre una cosa i l’altre, neumàtic nou a darrera de la bici del Gaizka, aire a totes les rodes i acomiadaments familiars, sortim que son dos quarts de deu del matí.

Sortim de Llívia anant a buscar el riu Segre i encarant pujada cap a Montlouis.

Anem pujant constantment, els primers 30 quilòmetres son de pujada, alguna més inclinada que les altres, però pugem constantment.

El temps es comporta, tot i que anem preparats per si ens plou, el temps ens ha respectat i no ha plogut cap dels 3 dies mentre pedalavem, perfecte.

Tampoc ha trencat res ningú ni s’ha caigut ningú, per fer-se mal d’importància, una rascadeta, un cop, res greu.

Just sortir de Llívia hi ha una ujada cap a Bajanda, curta, amb pedra solta i inclinada, que fa que ja hi hagi algú que hagi de fer peu, si més no uns metres.

Anem vorejant la carretera que va de Bourg Madame cap a Montlouis, la anem veien, fins el punt que passat Saillagouse la creuem, just per sobre del pont per on passa el Tren Groc, le Train Jaune.

D’aquí anem com cap a Eine, per senders estrets que fan que el ritme sigui baix, ja ens havia avisat l’Adam.

Com que va ploure molt la nit de divendres, mentre sopàvem, hi havia fang, bastant de fang, i això ha fet durant els 3 dies que anem amb les bicis totes brutes, i la pega no es la bici, sinó les transmissions, que pateixen molt més.

Després de deixar Eine a la dreta, no hi arribem, encarem una baixada i arribem al Coll de la Perche, un grup de cases que hi ha a la carretera que hem creuat abans.

Agafem carretera amunt cap a Bolquere per agadar un sender que que ens dur fins a la rotonda de Montlouis, just davant de l’edifici dels militars que hi ha.

Baixem i pugem per trobar-nos a la carretera, just a l’entrada de la que va al llac de les Bouillouses.

Aquí tenim una trialereta de baixada curta que ens dur a un sender dels que està molt marcat per on has de pedalar, als vorals hi ha herba i on hi ha el sender, son 2 pams com a molt de terra trepitjada que ens dur a una carretera, als Cortals.

Això es Km20 i fins el Km25 tenim la pujada al Coll de la Llosa, la pujada es interessant, per corriols i senders, factible, però pica, vas agafant desnivell.

Un cop al Coll de la Llosa, on hi ha l’estació d’esquí de Fons, entrem es un sender que voreja la pista, que va a uns metres de la pista a la banda esquerre, un trenca-cames de pujades i baixades, curtes i dures.

Aquí tenim 5 quilòmetres més de desnivell positiu fins que comencem a baixar fins el Refugi del Coll de Torn.

Un paisatge molt bonic, però que va afegint cansament al cos.

El refugi està tancat, obren al Juny, però ens reagrupem a fora, a les taules, esperant la resta, el Santi i l’Alonso duen un ritme molt més lent que la resta que anem més o menys iguals.

Teòricament l’aigua es bona al refugi, però veiem d’on surt l’aigua i decidim fer via fins al poble de Matamala a dinar quelcom i omplir aigua.

La baixada fins el Km36 es entre pista estreta i poc transitada i alguna trialera que empalma pistes directe en comptes de fer la “zeta” sencera, molt divertit.

Al Km36, ja al pla, es desviem 2km, com ens va dir l’Adam, per arribar al poble de Matamala i buscar un lloc on dinar.

Arribem al poble i després de buscar trobem un Bar que ens fan 10 entrepans, fem cervesa cocacola, demanem alguna bossa de patates xips, cacauets i plàtans, es diu Le Bistrot de Matamale.

Estem al Km38, no ens queda gaire desnivell.

Ens hi estem una hora aproximadament, entre sol i núvols, però no fa fred.

El Santi no apareix, el trobem a Formigueres al arribar a lloc, no ha parat a Matamala, ha fet via ell sol.

En acabat de dinar marxem en sentit contrari per tornar a trobar el track on l’havíem deixat.

Ens trobem, ja ens va avisar l’Adam, que hi ha tancats elèctrics temporals que es posen perquè els animals pasturin i després els mouen de lloc, la pega es que no hi ha porta, per tan, s’ha de passar la bici per sobre per poder seguir pedalant.

Sense gaire desnivell, però amb cansament a les cames, anem pedalant fins arribar a Vilanova primer i després fins a Real.

Des de Real fem un bucle, l’Adam ens ha dit que si hi ha problemes de cansament o ens cau un xàfec important, aquest tros el podem evitar, però no ens plou, i tot i que anem cansats, volem fer tota la ruta, amb més fred perquè hi ha una mica de boira, però bé.

Acabem al Llac de Puyvalador, jo no el coneixia, es un llac artificial que acabem quasi vorejant sencer.

Amb la pluja del dia anterior estava tot molt ple de fang, però anem fent.

Quan sortim ja del llac, fem una parada a la presa, fotos de rigor i encarem els últims quilòmetres del dia, amb una última pujada.

La pega es que el Fer es queda sense bateria a la bici, i el Pedro acaba arrossegant el Fer amb una corda que dur al quadre per arrossegar el seu fill petit quan surten pel Garraf.

Anem en Josep Maria, l’Isma, el Pedro, el Fer i jo al final.

La corda es trenca i el Fer li fa un as de guies i torna a collar la corda amb el quadre i la potencia de la seva bici, falta la última pujada, que no es gran cosa, però es una pujada.

La gracia es que la part planera tenia mal terreny, però la pujada es per pista, per tan es pot remolcar bé.

La baixada final es fins el poble de Formigueres, tenim l’hotel al costat de l’esglèsia, a uns pocs metres de la boulangerie i davant del supermercat del poble.

L’Hôtel Picheyre està tancat, l’obren només per nosaltres.

Bicis recollides, les elèctriques carregant, la resta amb cera o oli a les cadenes i després d’una dutxa, fem una passejada pel poble, entrem a la boulangerie varies vegades i arrasem amb tot, està tot molt bo i tenim molta gana.

Abans de sopar, fem unes cerveses al bar de l’hotel i acabem sopant a dos quarts de vuit, amb raclette de formatge, embotit i amanida, amb aigua, vi i gelat de postres.

Al llit a descansar, i fins el dia següent.

A mi m’han sortit 60,47km que he fet amb 4h 49m en moviment, a una mitja de 12,5km/h amb un desnivell positiu de 1536 metres i negatiu de 1265 metres, la cadència mitja de 70 rpm, la potència mitja de 174W, la màxima de 770W, la mitja cardíaca de 130 ppm que és el meu 73% i la màxima de 161 ppm que és el meu 90%, em diu que el treball en aeròbic ha estat de 5 sobre 5 i l’anaeròbic de 2.1 sobre 5, el consum energètic de 3464 calories, la temperatura mitja de 13,1 graus i la mínima e 8 graus, amb una màxima de 24 graus. He estat a punt de “pájara”, el nivell d’Stamina ha passat de 100% a 3% i he tingut sensacions de “pájara”, però he menjat una barreta i he salvat la situació. El Garmin em deia que em calien 72 hores per recuperar-me, es a dir, demà anirà el tema a pitjor segur 😉

Aquí us deixo unes fotos del dissabte.

Aquí us deixo el track del 18 de maig del 2024, primer tram de Le Petit Canadà

Total distance: 61430 m
Total climbing: 1703 m
Total descent: -1414 m
Download file: 18_05_2024.gpx

Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu “descargar” amb el botó dret del ratolí i “guardar link como”, et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.

Segon dia, 19 de maig del 2024, de Formigueres a Font Romeu

A tres quarts de vuit ja estàvem esmorzant, a les 9 sortim, bicis llestes i tot preparat.

Ens fem la foto de rigor davant de la Boulangerie, un últim record de Formigueres.

Avui ens toquen 5 pujades, la més llarga després de Les Angles, però ja comencem pujant.

Sortim del poble en direcció a les pistes d’esquí de Formigueres, i encarem una pista a l’esquerre, a partir d’aquí entrem al “Petit Canadà” al 100%, tot de corriols i senders que ens acaben duen, sense gaire desnivell després de la primera pujada fins al llac de Matamala.

Creuem la presa i després de creuar la carretera, tenim la segona pujada del dia, anem per una pista trencada pujant fins arribar al pla on hi ha una pista d’aterratge d’avions recreatius, l’aeròdrom de MontLouis – La Quillanne, i a l’hivern una estació d’esquí nòrdic anomenada la Quillanne.

La pujada es fa bé, en algun punt pica més i sobre tot costa pel faig i perquè en algun punt, la herba sembla que sigui “velcro”, s’agafa a les rodes que sembla que algú t’agafi de la bici per darrera i no et deixi avançar.

Creuem la carretera i ens dirigim a la tercera pujada del dia, la que ens ha de dur fins a creuar la Quillanne i entrar en un munt de senders i corriols molt divertits i lents, es un entramat de senders entre mig del bosc, molt bonit.

Anem fent quilòmetres, ja que vist al mapa, passem per llocs on hi ha pocs metres entre les línies del track, però fem un munt de quilòmetres entre un punt i l’altre.

Acabem entrant al Llac de Calvet, on parem i fem un mos, bàsicament una barreta, unes fotos i poc més.

Rodegem el llac, creuem la carretera i entrem de nou a corriols de baixada i de pujada fins arribar al pla on sembla que quedi el llac de Matamala al mateix nivell d’on som.

Ja veiem Les Anglès.

Seguim per un camp on hi ha cavalls, passem per sobre d’unes tarimes de fusta per tal de no quedar-nos embarrancats amb fang i encarem una pujada amb esglaons entre taulers de fusta que ens duem a la part baixa de Les Angles.

Entrem al poble i busquem un lloc on dinar.

El primer lloc ens diuen que no tenen pa, la idea era fer un entrepà ràpid i seguir, estàvem començant la quarta pujada del dia, i aquesta era llarga en quilòmetres i en desnivell.

Al final acabem al Chez Antoine, que es el restaurant que hi ha més proper al pont per on passa la pista d’esquí per sobre, ja hi havíem anat fa anys amb una ruta que vàrem fer.

Entrem, demanem taula per 13, ens preparem una taula a dins i veiem que tenen vedella, galtes, i demés viandes.

Ens entaulem més d’una hora, les galtes de vedella estaven espectaculars, 6 en demanem, 2 demanen Tàrtar de vedella, el Jaume uns canelons, la resta entrecot de vedella.

Mentre esperem amb cerveses i demès ens treuen un paté de fetge que feia més d’un quilo, ens posem com a garrins, riem molt i no paguem gran cosa pel que hem menjat, ens surt a 38€ per persona.

L’únic que no menja amb nosaltres es el Santi que menja pa i una llauna que duia a la motxilla sol a fora, entra al final, als cafès i s’endur amb un taper les restes de les galtes, ja té sopar 😳

Sortim una hora i mitja ben bé més tard, ara ens queda la pujada més llarga del dia, que consta de pujar fins a Pla de Mir, que fem per carretera i des d’allà per pista seguim pujant, tenim uns 350 metres per acabar.

Un cop a cim, la baixada es per uns corriols i senders espectaculars, crec que la millor baixada del segon dia, sense massa dubtes.

Com que anem fent voltes, el German es perd i acaba trobar-se el Jaume en sentit contrari, sort d’això, el Jaume duia track i el German sense GPS. S’ha perdut la baixada, però no s’ha perdut, fa mitja volta i seguim.

Mirant el track, tornem a passar pel costat del Llac de Calvet, on hem fet el mos al matí, però li he afegit un munt de quilòmetres i de metres de desnivell, aquí la ruta.

Seguim voltant per senders i corriols entre Les Angles i Pyrénées 2000, l’estació d’esquí que pertany a Font Romeu.

Molt d’arrel que fa que tinguem el cul ja cansat de hores de bicicleta, afegint-ho que es el segon dia.

Acabem entrant a Pyrénées 2000 i sortim del poble, carretera cap a Font Romeu, però a uns 600 metres a l’esquerre hi ha un desviament i trobem de nou un corriol estret que ens acabarà duent a Font Romeu.

Ens quedem just 6 quilòmetres per arribar a l’hotel, però son molt trenca-cames, pujades de les de posar-te dempeus, super-explosives i corriols que van vorejant el bosc fins que sortim a Font Romeu, ja amb ganes d’haver arribat feia uns 6 quilòmetres.

Tan bon punt arribem trobem els 4 que havien arribat uns minuts abans que nosaltres i just agafar una cadira per seure, comencen a caure 4 gotes, entrem a l’hotel L’Orée du Bois on teníem la nit reservada, ens donen codis per obrir el garatge i entrem les bicis.

El Xavi Guardia li surt un imprevist de feina i ha d’abandonar-nos, marxa amb bicicleta cap a Llívia, ha quedat amb l’Adam per agafar la bossa i marxar. En Joan Manel també tenia previsió de fer el mateix, arriba un pel més tard, plou bastant, el Xavi ha marxat en ple xàfec, el Joan Manel acaba marxant a Llívia i la seva dona el va a recollir. L’Alonso també havia de marxar avui diumenge, arriba molt més tard, ja no plou, estem dutxats i amb una cervesa a les mans.

Neteja la bici, s’acomiada i marxa per carretera cap a Llívia també, ens quedem 11, demà al matí a primera hora vindrà el José que no ha pogut venir els 3 dies, però fa un “puja i baixa” demà per poder pedalar amb nosaltres.

Entre cerveses als sofàs de l’hotel anem deixar passar el temps fins que son les 7 de la tarda, on marxem a sopar, anem a una pizzeria que ens ha dit l’Adam, de batalla, preu econòmic.

Entrem a la pizzeria Joffre, demanem taula per 10 per sopar, el Santi no sopa, ha menjat a l’habitació el taper que ha sobrat de galtes de Les Angles amb pa que duia de casa, es així.

La resta, pizza i cervesa per la majoria, alguns coca cola i altres aigua.

Cap a dos quarts de nou anem marxant de tornada a l’hotel, comença a plovisquejar.

Ens quedem una estona asseguts als sofàs de l’hotel, comença a ploure molt, però molt es molt molt molt, al carrer a traves del vitrall es veuen com ones d’aigua que les mou el vent.

Mal pronòstic, tot i que avui no ens ha plogut i la previsió per demà dilluns no es de pluja.

Aquí us deixo unes fotos del segon dia

A mi en total em surten 56,55km que he fet amb 4h 43m a una mitja de 11,9km/h amb un desnivell positiu de 1295 metres i negatiu de 1029 metres, cadència mitja de 68 rpm, potència mitja de 164W, molt menys que ahir, el cos no ha descansat, el Garmin em segueix dient que necessito 3 dies per recuperar-me i que aquesta nit passada no he descansat suficient. La potència màxima de 818W, la mitja cardíaca de 123 ppm que és el meu 69%, la màxima de 149 ppm que és el meu 83%, molt baix, però el cos està molt cansat. Em diu que el consum energètic es de 3231 calories, 4.4 sobre 5 de treball aeròbic i 2 sobre 5 d’anaeròbic. La temperatura mitja de 14 graus, mínima de 10 graus.

Aquí us deixo el track del segon dia

Total distance: 57630 m
Total climbing: 1478 m
Total descent: -1217 m
Download file: 19_05_2024.gpx

Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu “descargar” amb el botó dret del ratolí i “guardar link como”, et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.

Tercer dia, 20 de maig del 2024, de Font Romeu a Llívia

Son tres quarts de vuit del matí i ja estem esmorzant al bufet de l’hotel.

Ens hem llevat sense pluja, però amb les muntanyes nevades als cims, ha nevat aquesta nit. Temperatura freda, no pas fresca, ens vestim per un dia que potser es passat per aigua, tot i que la previsió no dona aigua fins a quarts de tres de la tarda.

L’Adam ens ve a fer el briefing en persona, ahir no va poder i el va fer per telèfon.

El José arriba cap a les 8 i poc, just pel briefing i com que el Xavi va marxar ahir, esmorza com si hagués dormit a l’habitació del Xavi, perfecte.

Son les 9 del matí que sortim després de la foto de grup, anem amunt, ja d’entrada tenim la primera i més llarga pujada del dia.

Son 650 metres amb 10 quilòmetres, es la primera de 3 pujades, que no es dura de desnivell de cop, però va pujant constantment, ens costa una hora i deu minuts arribat a dalt.

Anem pujant primer fins al pàrquing de Les Airelles, a l’estació d’esquí.

A partir d’aquí, entrem a l’estació però uns pocs metres, anem a l’esquerre de seguida per anar pujant per pista fins al cim del Roc de la Calme, que son 2200 metres d’alçada, passem pel refugi de la Calme i els últims metres si que piquen un pel més, però res que no es pogués fer.

El Jaume no ha dormit en tota la nit, té temptacions d’abandonar, però anem parlant amb ell i va agafant ritme lentament, cada cop millor ritme.

Aquest any ve amb bici nova, fa un mes aproximadament que li ha comprat una KTM sobre al Fer a BikeIT, es impressionant com baixa aquest any, res a veure amb la Massi rígida que duia l’any passat, i ell diu que on ho ha notat més es a les pujades 😊

A dalt al cim, al telecadira del Roc de la Calme ens reagrupem, fotos de rigor i comencem a baixar per un circuit que està marcat d’enduro, amb molta arrel, però que no està mullada, no rellisca.

Anem baixant vorejant les pistes d’esquí que conec, a l’hivern esqui per aquí jo.

Acabem al pàrquing de Coll de Pam i ens tornem a reagrupar, anem contents i plens de fang, la ploguda d’ahir al vespre ha ajudat a que hi hagués fang.

A partir d’aquí passem de corriols amb arrels a senders sense gaire arrel, però amb molt de fang i que tal i com ens ha dit l’Adam, hi ha ponts de fusta que pot ser que tinguin massa fang a l’entrada i si no vigilem, la roda es quedi clavada i sortim per sobre de la bici nosaltres 😉

Es un bucle que ens dur altre vegada sota del pàrquing de les Airelles, tornem a passar per on havíem passat abans i seguim en direcció Egat.

Tenim més corriols fins que arribem a la carretera que ens puja al Pic del Moro, la fem en sentit baixada cap a Egat, menys d’un quilòmetre i ens reagrupem.

Carretera avall fins a trobar la pista que ens deixa al Thémis Solar Plant.

Aquí es planeja, pista sense desnivell fins que girem a l’esquerre, es baixa per una pista ràpida, sense cap complicació i creuem el riu per sobre d’un pont de fusta, tenim la penúltima pujada del dia, 188 metres de desnivell amb 6 quilòmetres.

Ja estem cansats, però anem fent a ritme lent, son 20 minuts de pujada que es fan llargs.

Un cop al cim, tenim una trialera de baixada que ja he fet. La vàrem fer quan vàrem fer Tracks de Cerdanya, també amb l’Adam fa anys.

Son 12 a 13 minuts de baixada tècnica en algun punt que es poden fer sencers sobre la bici, baixem jo primer i el German darrera meu, sense problemes i a bon ritme, tot i que cansats.

Arribem a Angoustrine i ens reagrupem.

El Diego rellisca al final amb l’aigua i una tapa de ferro, cau, però no es fa mal, una rascada a l’espatlla i una a la galta del cul, ni la roba rascada, però li costarà dormir aquesta nit.

Des d’Angoustrine encarem la pista que et dur a Llívia des del càmping, i a un terç de la tornada el track ens desvia a l’esquerre entre mig d’un camp, ens queda la última pujada.

Ja estem fins el gorro de pedalar, a més es veu a l’horitzó que esta caient un patac d’aigua molt important a la Molina, que ha d’apropar-se

Entrem al poble de Cereja i la última part de la pujada es per carretera, una carretera sense senyalitzar que puja recte, si més no hi veiem el final.

Arribem al cim i ens reagrupem en un mirador que hi ha, per fer-nos la foto de rigor.

A partir d’aquí, l’Adam ens diu que el track va per una baixada que li diuen Endurillo, però que si no hi contem, anirem a la dreta per una que dur al mateix lloc i que li diuen DH, que es factible, però té molt més inclinació, que es pot fer, però que t’ho has de creure.

Ens emboliquem i tot i que no volia fer la DH m’hi acabo ficant sense voler.

Es impressionant, es pot fer sencera, son uns 3 minuts d’adrenalina al màxim.

No es veu la inclinació al vídeo, però realment esta inclinada.

Em trobo amb company que s’han embolicat i no la volien fer i que han acabat baixant a peu, el Gaizka i l’Isma segueixen el track i fan la Endurillo que ens havia marcat l’Adam.

Passo el Digui baixant, va a peu, passo també el José i més endavant el Sergi, també caminant.

Al final de tot trobo en Josep Maria, m’espero a que aparegui la gent i em quedo sol esperant el Diego.

Al cap d’uns minuts, penso que potser ha fet la volta i ha pujat a peu el que havia baixat per fer la que teníem al track, tanco el tancat elèctric i marxo seguint el track cap a Llívia, acabem al poliesportiu, on l’Adam diu que ens podem dutxar.

El Diego no hi era, si la resta, pregunto per ell i al cap d’uns minuts apareixen el Gaizka, el Diego i l’Isma, tot en ordre.

Esperem que vingui l’Adam, ens dutxem, i acompanyo el José a buscar el seu cotxe que està a Font Romeu.

Tornem, carreguem bicis al cotxe i mirem de fer quelcom per dinar.

El Pedro i el Gaizka marxen, no dinen, l’Isma ni es dutxa, marxa directe i el Fer i el Diego tampoc dinen, han de fer via per arribar a casa el més d’hora possible.

Acabem dinant al Burger King de Puigcerdà el German, el Sergi, el Jaume, el José en Josep Maria i jo, el Santi no dina.

Cotxe i cap a Sitges, a les 6 de la tarda a casa, el patac d’aigua ens cas de tornada, abans del túnel del Cadí.

Aquí us deixo unes fotos d’avui, el tercer dia.

A mi en total em surten 41,52km que faig amb 3h 34m a una mitja de 11,6km/h amb un desnivell positiu de 1061 metres i negatiu de 1597 metres, avui es baixa el que no vàrem baixar el primer dia. El cos ja molt cansat, per tan el rendiment es molt pitjor dia a dia. La cadència de 67 rpm, la potencia mitja de 147W, la màxima de 768W, la mitja cardíaca de 119 ppm que és el meu 66% i la màxima de 152 ppm que es el meu 85%, un consum energètic de 2222 calories i temperatura més fresca, mínima de 5 graus i mitja de 12 graus.

Aquí us deixo el track del tercer i últim dia, l’any vinent més.

Total distance: 42363 m
Total climbing: 1145 m
Total descent: -1726 m
Download file: 20_05_2024.gpx

Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu “descargar” amb el botó dret del ratolí i “guardar link como”, et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.

Digues si t'ha agradat

Comparteix