Tag Archives: pyrenees

Aquest matí de dissabte he sortit amb la FatBike. Ha estat nevant tota la nit i seguia nevant quan he sortit. No tenia clar si tindria una sortida frustrada o podria pedalar, però m’hi he arriscat. A la porta de casa hi havia neu, estàvem a 5 graus negatius i la neu arribava al pedal, es a dir, al pedalar, el pedal entrava dins la neu, però no arribava al pedalier. Amb feina he aconseguit sortir del carrer de casa, la llevaneus no havia passat. Si que ho havia fer pel carrer de sobre de casa, per tan allà, he anat molt millor. Ha durat poc, ja que anant cap a sota del telecadira, al revol, la llevaneus ha seguit avall, i he hagut de seguir recte amb bastanta neu, però he pogut pedalar. He anat amb 3 pinyons, quan es un carrer pla. Un cop a sota del cadira, he aconseguit pujar un parell de metres, però a la que hi ha hagut un pel d’inclinació, he hagut de fer peu, no podia pedalar. He caminat fins al telecadira, havia passat la retrac, per tan, la neu estava trepitjada. No segueix llegint [...]

El resum de la sortida d’avui seria bàsicament això, relliscar. He sortit de casa a les 7:30 aproximadament, aquesta nit no ha glaçat, però hem estat a un parell de graus, i la retrac no ha treballat aquest matí, va treballar ahir a la tarda i fins tard a la nit, ho vàrem veure des de casa. M’he trobat que sota del telecadira hi havia un munt de tolls de fang, i que un cop he encarat la pista de pujada al telecadira i he trobat neu, la roda ha marxat, ha relliscat. Estava tots la pista pentinada per la retrac, però glaçada, relliscava moltíssim, però moltíssim vol dir que he hagut de pujar constantment buscar no seguir les línies que havia deixat la retrac, he hagut de pujar tota l’estona mirant de que els tacs de les rodes agafessin les línies de costat, per tal de tenir un pel de tracció i no notar que venies pedalant sobre gel directament, es a dir, sense moviment. La pujada a la caseta de l’escola d’esquí ha estat la primera, m’ha costat, però he segueix llegint [...]

Aquest matí m’he llevat a les 7, he sortit que devien faltar 15 minuts per les 8, feia molt de vent, molt es molt i la temperatura ha esta tota la nit per sobre de cero graus, per tan, tenia tots els punts de trobar gel i que sues, per tan, relliscar. He encarat el carrer de sobre de casa i he anat fins a sota del telecadira, estava tot molt enfangat, la neu es va desfent i van fent-se tolls d’aigua. La pista de trineus que hi ha arribat al telecadira estava pelada, res de neu, un pel de gel, però res més. La última nevada va ser fa 6 setmanes, per la tempesta Gloria. No ha plogut ni nevat més des de llavors. He encarat la pujada cap a la caseta de l’escola d’esquí, la retrac ha fet la seva feina i les rodes s’enfonsaven, per tan he buscat el lateral, que no estava trepitjat per la retrac i he pogut puja bé. Un cop he encarat la pista verda Château d’Eau, he pogut pujat millor. La retrac va passar ahir a la nit, avui no, i la pista estava pentinada, però segueix llegint [...]

Aquest matí de diumenge, que no teníem al cap anar a esquiar, he pensat en fer una sortida un pel més llarga del normal, que es complicat, perquè per la zona, a la que obren l’estació d’esquí, ha estàs mort, però he empalmat dues rutes i m’han sortit uns quants quilòmetres més del normal. He sortit de casa a les 7:30 aproximadament, uns minuts més tard suposo. He encarat la base del telecadira. El carrer de casa estava tot blanc, no pas de neu, sinó de boira que ha glaçat per les baixes temperatures. El rellotge em deia cero graus, però es suficient per gelar. He encarat la base del telecadira, he pujat cap al telecadira i he seguit per la verda de rigor, la mateixa que vaig fer ahir. Primer per la Château d’Eau i després a la dreta per la Promenade en Fôret, fins arribar al creuament amb Eine. Un cop allà, m’he deixat anar cap a Eine, he creuat l’estació per anar a buscar la blava que hi ha més a la dreta de l’estació i abans d’arribar a dalt segueix llegint [...]

Aquest matí de dissabte m’he llevat a les 6:30, m’he fet un te, he netejat el email i a les 7:30 m’he vestit per sortir amb la FatBike, tenia al cap anar a fer l’Abandonada. He sortit de casa, amb fred, però hi havia cero graus, res exagerat, he encarat el carrer de casa i la base del telecadira. La neu que hi havia fa un parell de setmanes a la base del telecadira i al carrer de sota del telecadira, havia quedat molt reduïda, es podia pedalar i passar el tou de neu per sobre sens problemes. Com que ha fet calor de dia i fred de nit, hi ha una capa de gel glaçada que permet pedalar sense que les rodes s’enfonsin. He agafat la pista de la caseta d’escola d’esquí, la Château d’Eau, es puja bé, tot i estar trepitjada per la retrac. He seguit per la pista de la dreta, la mateixa verda fins que he agafat el desviament a la dreta de nou i he pujat per la Promenade en Fôret, que aquest cop si esta oberta, neta d’arbres i planxada amb la retrac. Un cop segueix llegint [...]

Aquest matí de diumenge, he sortit a les 7:30 del matí aproximadament, el segon dia després de la tempesta Glòria. He pujat per la Château d’Eau fins el final, des de la base del telecadira de baix, fins a dalt al telecadira. Un cop a dalt, he agafat el camí de la via de servei fins trobar la pista verda que puja fins a la part de baix del Circ. La pujada es dura de nassos, he anat fent, amb el plat ovalat de 26 dents i el pinyó de 50 dents a darrera, fins que en un moment donat que el GPS em donava un desnivell del 16% la roda de darrera s’ha enfonsat un pel i he hagut de fer peu un parell de metres. He seguit pedalant i he hagut de fer una segona parada per fer a peu un metres, pel mateix problema, massa desnivell i neu massa tova. Un cop a dalt de tot, on acaben les 2 pistes, la verda per la que he pujat i la blava que baixa, la Petite Fontaine, he parat a fer la foto de rigor i després de posar-me les ulleres, he baixat per la blava fins al telecadira i he seguit segueix llegint [...]

Tenia ganes de veure que tal estava tot després de la tempesta Glòria que va passar per la zona la setmana passada, i que va fer estralls, però va deixar molta aigua que va ser neu al Pirineu, sobretot a la banda de la Cerdanya Francesa. Aquest matí m’he llevat sense despertador, ahir vàrem arribar tard, devien ser vora la 1 de la matinada. M’he vestit de ciclista i he anat a muntar un petit imant a la FatBike, el vaig perdre fa un parell de setmanes i el sensor de cadència no treballava per això. Ahir quan vàrem arribar hi havia molta neu, tanta que no es podia aparcar davant de casa, la llevaneus havia fet un petit espai sobre del bloc de pisos i allà vàrem deixar el cotxe. Hi havia ben bé un metre de neu, però estava molt aposentada, i molt dura, com glaçada. Aquest matí he sortit, he encarat el carrer de sobre de casa, estava tot glaçat, però com que feia fred i estàvem amb temperatures negatives, el gel no “suava”, per tan no relliscava. Hi ha segueix llegint [...]

Aquest matí m’he llevat a les 7, sense despertador. Ahir donaven neu a la nit, i fred, molt de fred. Hi ha una tempesta anomenada Gloria que no ha arribat a casa, si més no aquesta nit, tot i que totes les previsions deien que ens llevaríem amb neu, ens hem llevat amb fred, molt de fred, però de neu res de res. Tan bon punt he pujat la persiana del balcó, he vist boira, molta boira i amb el fred, la boira havia caigut a terra com si fos neu, però amb boles més gruixudes del que seria una volva de neu. He esperat a que escampés la boira, no em veia de gust sortir a pedalar sense veure res i amb la boira quedar-te glaçat. Devien ser les 8:30 que sortia de casa, tard, massa tard. A les 9 obren pistes i no vull estar a les pistes quan estan obertes i jo amb la bici, així que he pensat en fer alguna ruta diferent. He encarat la base de l’estació, he pujat fins el telecadira, la neu estava molt més dura que ahir, no s’enfonsaven les rodes per res. Tan bon punt segueix llegint [...]

Aquest matí de dissabte m’he llevat d’hora, eren les 6 del matí, amb despertador. Tenia feina a fer. Cap a les 7:45 ha començat a clarejar, he sortit que devien ser les 8 i poc del matí, tenia al cap anar a Planes, hi havia poca neu i he pensat que el camí d’anada estaria bé. Quan he engegat el GPS, he vist que no em detectava cadència, l’imant de la biela esquerra no hi era, suposo que el vaig perdre la última vegada i no m’he adonat fins avui, n’hauré de buscar un de nou. He encarat la base del telecadira, hi havia molt poca neu, una enfarinada petita que va fer ahir, no hi havia ni un dit de neu nova, però estava bonic. Al telecadira hi havia treballant la retrac, i això fa que la neu estigui molt flonja. Quan he encarat la petita pujada fins a la caseta de l’escola d’esquí, ambdues rodes s’han enfonsat molt i he hagut de fer peu i caminar uns metres, pel voral on la retrac no havia passat fins arribar al pla. He girat a l’esquerre, per anar segueix llegint [...]