Tag Archives: pyrenees
Estació d’esquí de Puigmal
Aquesta ruta la vaig dibuixar ara fa unes setmanes i avui m’hi he posat, des de casa fins a l’estació d’esquí de Puigmal.
He sortit de casa cap a les vuit i deu del matí en direcció a Nahuja.
Els primers mil sis-cents metres son d’asfalt i pugen, vas fins a les antenes que hi ha sobre d’Osseja, amb una bona vista de la vall de la Cerdanya.
Un cop he arribat a la banda de pista, m’he trobat el cartell de no passar per risc d’incendi, però porta uns dies plovent molt, torrencial diria jo.
A la banda catalana de la Cerdanya estem en risc d’incendi zero, en canvi a la banda francesa en risc màxim i no et deixen passar, amb multes.
Hi havia 3 balles, una d’elles caiguda, no he parat, he passat i he seguit pujant.
Em quedaven 10 quilòmetres de pujada, algun punt més important i altres més suaus.
Es fa bé amb la AM, aquest cop he pujat amb la Niner Jet9RDO, per pujar més lenta que la gravel, més còmoda, però per baixar no té color.
He parat segueix llegint [...]
Osseja, Vallcebollère, Ermita de Sant Bernabeu i cim
Primer dia de vacances, a Osseja, a la vivenda nova.
M’he llevat sense pressa, he dut només la gravel, ja que marxem la setmana vinent cap a Aragó, i allò es terra de gravel.
He sortit amb una ruta de les 3 que he dibuixat al GPS, cosa curteta, 15km de pujada i 15 de baixada, pel mateix camí.
L’anada es senzilla, per carretera des de la porta de casa, sortint del poble cap a Vallcebollera, que esta a 5 quilòmetres i mig.
La carretera no té sortida, és l’últim poble que hi ha, per tan el transit no es molt important.
Diguem que no m’he trobat cap cotxe ni pujant ni baixant.
La pujada per carretera, avorrida, com tota la carretera i un cop al poble, l’he creuat i he sortit del poble per la part de dalt, empalmant una pista de muntanya, de les típiques del Pirineu.
Pedres planes, tipus pissarra, es puja bé amb la gravel, però hagués anat molt millor amb la All Mountain.
La propera vegada que torni a mig agost, vinc amb la Niner i deixo la Finna segueix llegint [...]
Última Enduro 4
Aquest matí de dissabte he sortit amb la Fatbike per Saint Pierre dels Forcats. Ha estat la última vegada que he fet la Enduro 4, ens hem venut el pis de Saint Pierre dels Forcats, hem vingut amb una furgoneta per buidar-lo, i he pensat en fer la última sortida, sense neu, amb la gorda.
He sortit cap al peu del telecadira, la última vegada va ser abans del confinament, a l’inici de març, havia caigut una nevada molt important, i no vaig poder pujar gaire, massa neu.
Avui no ha estat així, esta tot molt verd, molt bonic, no sembla l’estiu.
He encarat la base del telecadira, per començar a pujar la Château d’Eau. La pista estava bé, un pel humida i feia fred, el Garmin em marcava 4 graus positius. He sortit amb roba d’estiu, amb una segona capa i un mocador al coll, a part dels manguitos.
He anat pujant bé, per agafat a la dreta la Promenade en Fôret, es puja quasi millor amb neu que ara amb pedra.
A mitja pista he trobat un grup de vaques que estaven pasturant segueix llegint [...]
Sortida frustrada per massa neu verge
Aquest matí de
dissabte he sortit amb la FatBike. Ha estat nevant tota la nit i seguia nevant
quan he sortit. No tenia clar si tindria una sortida frustrada o podria
pedalar, però m’hi he arriscat.
A la porta de casa
hi havia neu, estàvem a 5 graus negatius i la neu arribava al pedal, es a dir,
al pedalar, el pedal entrava dins la neu, però no arribava al pedalier.
Amb feina he
aconseguit sortir del carrer de casa, la llevaneus no havia passat. Si que ho
havia fer pel carrer de sobre de casa, per tan allà, he anat molt millor.
Ha durat poc, ja
que anant cap a sota del telecadira, al revol, la llevaneus ha seguit avall, i he
hagut de seguir recte amb bastanta neu, però he pogut pedalar. He anat amb 3
pinyons, quan es un carrer pla.
Un cop a sota del
cadira, he aconseguit pujar un parell de metres, però a la que hi ha hagut un
pel d’inclinació, he hagut de fer peu, no podia pedalar. He caminat fins al
telecadira, havia passat la retrac, per tan, la neu estava trepitjada.
No segueix llegint [...]
Relliscar, relliscar i relliscar
El resum de la
sortida d’avui seria bàsicament això, relliscar. He sortit de casa a les 7:30
aproximadament, aquesta nit no ha glaçat, però hem estat a un parell de graus,
i la retrac no ha treballat aquest matí, va treballar ahir a la tarda i fins
tard a la nit, ho vàrem veure des de casa.
M’he trobat que
sota del telecadira hi havia un munt de tolls de fang, i que un cop he encarat
la pista de pujada al telecadira i he trobat neu, la roda ha marxat, ha
relliscat.
Estava tots la
pista pentinada per la retrac, però glaçada, relliscava moltíssim, però moltíssim
vol dir que he hagut de pujar constantment buscar no seguir les línies que
havia deixat la retrac, he hagut de pujar tota l’estona mirant de que els tacs
de les rodes agafessin les línies de costat, per tal de tenir un pel de tracció
i no notar que venies pedalant sobre gel directament, es a dir, sense moviment.
La pujada a la
caseta de l’escola d’esquí ha estat la primera, m’ha costat, però he segueix llegint [...]
Temperatura alta, gel i molt de vent
Aquest matí m’he
llevat a les 7, he sortit que devien faltar 15 minuts per les 8, feia molt de
vent, molt es molt i la temperatura ha esta tota la nit per sobre de cero
graus, per tan, tenia tots els punts de trobar gel i que sues, per tan,
relliscar.
He encarat el
carrer de sobre de casa i he anat fins a sota del telecadira, estava tot molt
enfangat, la neu es va desfent i van fent-se tolls d’aigua.
La pista de
trineus que hi ha arribat al telecadira estava pelada, res de neu, un pel de
gel, però res més. La última nevada va ser fa 6 setmanes, per la tempesta
Gloria. No ha plogut ni nevat més des de llavors.
He encarat la
pujada cap a la caseta de l’escola d’esquí, la retrac ha fet la seva feina i
les rodes s’enfonsaven, per tan he buscat el lateral, que no estava trepitjat
per la retrac i he pogut puja bé.
Un cop he encarat
la pista verda Château d’Eau, he pogut pujat millor. La retrac va passar ahir a
la nit, avui no, i la pista estava pentinada, però segueix llegint [...]
Sortida “llarga” amb la FatBike
Aquest matí de
diumenge, que no teníem al cap anar a esquiar, he pensat en fer una sortida un
pel més llarga del normal, que es complicat, perquè per la zona, a la que obren
l’estació d’esquí, ha estàs mort, però he empalmat dues rutes i m’han sortit
uns quants quilòmetres més del normal.
He sortit de casa
a les 7:30 aproximadament, uns minuts més tard suposo. He encarat la base del
telecadira. El carrer de casa estava tot blanc, no pas de neu, sinó de boira
que ha glaçat per les baixes temperatures. El rellotge em deia cero graus, però
es suficient per gelar.
He encarat la
base del telecadira, he pujat cap al telecadira i he seguit per la verda de rigor,
la mateixa que vaig fer ahir. Primer per la Château d’Eau i després a la dreta
per la Promenade en Fôret, fins arribar al creuament amb Eine.
Un cop allà, m’he
deixat anar cap a Eine, he creuat l’estació per anar a buscar la blava que hi
ha més a la dreta de l’estació i abans d’arribar a dalt segueix llegint [...]
L’Abandonada estava glaçada
Aquest matí de
dissabte m’he llevat a les 6:30, m’he fet un te, he netejat el email i a les
7:30 m’he vestit per sortir amb la FatBike, tenia al cap anar a fer l’Abandonada.
He sortit de
casa, amb fred, però hi havia cero graus, res exagerat, he encarat el carrer de
casa i la base del telecadira.
La neu que hi
havia fa un parell de setmanes a la base del telecadira i al carrer de sota del
telecadira, havia quedat molt reduïda, es podia pedalar i passar el tou de neu
per sobre sens problemes.
Com que ha fet
calor de dia i fred de nit, hi ha una capa de gel glaçada que permet pedalar
sense que les rodes s’enfonsin.
He agafat la
pista de la caseta d’escola d’esquí, la Château d’Eau, es puja bé, tot i estar
trepitjada per la retrac. He seguit per la pista de la dreta, la mateixa verda
fins que he agafat el desviament a la dreta de nou i he pujat per la Promenade
en Fôret, que aquest cop si esta oberta, neta d’arbres i planxada amb la
retrac.
Un cop segueix llegint [...]
Diumenge després de la tempesta Glòria
Aquest matí de
diumenge, he sortit a les 7:30 del matí aproximadament, el segon dia després de
la tempesta Glòria. He pujat per la Château d’Eau fins el final, des de la base
del telecadira de baix, fins a dalt al telecadira.
Un cop a dalt, he
agafat el camí de la via de servei fins trobar la pista verda que puja fins a la
part de baix del Circ. La pujada es dura de nassos, he anat fent, amb el plat
ovalat de 26 dents i el pinyó de 50 dents a darrera, fins que en un moment
donat que el GPS em donava un desnivell del 16% la roda de darrera s’ha
enfonsat un pel i he hagut de fer peu un parell de metres.
He seguit
pedalant i he hagut de fer una segona parada per fer a peu un metres, pel
mateix problema, massa desnivell i neu massa tova.
Un cop a dalt de
tot, on acaben les 2 pistes, la verda per la que he pujat i la blava que baixa,
la Petite Fontaine, he parat a fer la foto de rigor i després de posar-me les
ulleres, he baixat per la blava fins al telecadira i he seguit segueix llegint [...]
Després de la tempesta Glòria
Tenia ganes de
veure que tal estava tot després de la tempesta Glòria que va passar per la zona
la setmana passada, i que va fer estralls, però va deixar molta aigua que va
ser neu al Pirineu, sobretot a la banda de la Cerdanya Francesa.
Aquest matí m’he
llevat sense despertador, ahir vàrem arribar tard, devien ser vora la 1 de la
matinada. M’he vestit de ciclista i he anat a muntar un petit imant a la
FatBike, el vaig perdre fa un parell de setmanes i el sensor de cadència no
treballava per això.
Ahir quan vàrem
arribar hi havia molta neu, tanta que no es podia aparcar davant de casa, la
llevaneus havia fet un petit espai sobre del bloc de pisos i allà vàrem deixar
el cotxe. Hi havia ben bé un metre de neu, però estava molt aposentada, i molt
dura, com glaçada.
Aquest matí he
sortit, he encarat el carrer de sobre de casa, estava tot glaçat, però com que
feia fred i estàvem amb temperatures negatives, el gel no “suava”, per tan no
relliscava.
Hi ha segueix llegint [...]