Tag Archives: pyrenees
Ermita de Santa Maria de Bell-lloc
Aquest matí he sortit amb la FatBike per la Cerdanya, he mig dibuixat la ruta que vàrem fer amb en Joan Manel la setmana passada, per fer-la més curta i arribar fins a l’ermita de Santa Maria de Bell-lloc i tornar.
He pensat que seria menys cosa, però he arribat molt tard a casa.
Devien ser dos quarts de nou del matí que he sortit, tard, però he pensat que no tant, camí de Llívia passant per Caldegas i Onzès.
Des de Llívia he començat ja a pujar, vaig trobar un camí que he seguit, però que està un pel trencat i m’ha costat un esforç important fer algun punt, sort que a la Felt DD30 hi duc un 1x11, però el plat es un 26 ovalat i els pinyons uns Sun-Race de 11-50, que per pujar, posar el 26 i el 50 ajuda amb les rodes que duc i el que pesa la bici.
M’he plantat a Angoustrine i des d’allà, creuant el poble, comença la pujada forta i constant.
Comença amb una rampa interessant i trencada, però que l’he feta bé.
Des d’Angoustrine a 1300 mts segueix llegint [...]
Enduro 6 i 4 amb la Fatbike🤙
Aquesta la tenia al cap per diumenge, però al final vàrem sortir amb en Joan Manel.
Com que vaig quedar molt just, ahir descans total i avui m’hi he posat, però he sortit amb la FatBike, no pas amb la Niner, ja que està sense pastilles de fre i no he tingut marge per canviar-les, les tinc a Sitges.
Ahir sopar de castanyada, sense gaire pressa hem sortit de casa avui la Yolanda i jo, ella ha anat a córrer i jo amb la FatBike, tot carregat el cotxe cap a Saint Pierre dels Forcats, per recordar vells temps.
He sortit del pàrquing de l’estació de Eine Cambre d’Aze, a la banda de Saint Pierre dels Forcats que faltaven 10 minuts per les 11 del matí, pujada amunt per la pista verda de sempre.
M’he creuat amb la Yolanda que pujava corrent.
A la dreta del tot, per agafar la Promenade en Foret, que es la verda més suau de pujada i la que està marcada per fer quan puges a fer les 4 baixes d’Enduro que hi ha.
No recordava les sensacions de la FatBike, el canvi segueix llegint [...]
Pallissa d’en Joan Manel
La idea no era pas sortir amb en Joan Manel avui, però ahir em va fer un whatsapp cap al tard preguntant de fer quelcom per la Cerdanya avui, jo volia anar a Saint Pierre dels Forcats a fer les baixades d’enduro, però he fet canvi de plans i he sortit amb ell.
Hem quedat a les 8:00 a casa seva a Puigcerdà, m’ha fet un whatsapp d’ubicació i he sortit, de tardor amb una tèrmica llarga a sota, cap a Puigcerdà, per la carretera normal de pujada a Osseja, passat Bourg Madame a la dreta, pujada per asfalt cap a l’hospital i al costat viu ell.
He hagut d’esperar una estona, no ens hem entès i jo creia que havíem quedat a les 8, ell creia a les 8:30, però entre inflar la roda i ajustar el seien, eren les 8:30 aproximadament que sortíem.
M’ha guiat ell, inicialment hem sortit de Puigcerdà per la part de sobre cap a Ur.
Un corriolet de baixada petit, i entrada al poble.
Seguidament hem anat fins a Llívia per pista i sortint de Llívia per la pedrera hem començat segueix llegint [...]
Coma Morera “curta”
Dissabte al matí, he sortit tranquil·lament a les vuit menys del matí, de la porta de casa, amb la gravel amb intenció de pujar la Coma Morera.
He sortit amb roba de tardor, es a dir, llarg de dalt i de baix, però fi, no pas gruixut d’hivern i amb una samarreta sense mànigues a sota, per tenir més capes de roba.
Guants d’hivern, n’he dut d’estiu i uns del Decathlon que fa anys que tinc i que diu que funcionen fins a 5 graus negatius, “buff” al coll i llestos.
La veritat es que he notat fred que he sortit més del que pensava.
He encarat la plaça del poble per sortir pel càmping i començar la pujada per darrera, per la carretera de muntanya sense pintar i estreta per un sol cotxe amunt.
Està en bones condicions, es a dir, per fer amb la gravel o amb una MTB perfecte, crec que amb bici de carretera no s’ha de pujar gaire bé.
M’he trobat que m’han avançat un munt de cotxes, més del que m’esperava, potser m’han passat uns 20 o 25 cotxes segueix llegint [...]
Coma Morera amb Gravel
Ahir dissabte volia fer aquesta ruta, però plovia, per tan la vaig deixar per avui.
Ara fa uns dies que no agafava la gravel, vaig tenir un problema amb la forquilla de davant, es va trencar, suposo que una bombolla d’aire entre les capes de carboni i va escardar-se.
Em vaig apropar a TopFun i el Francesc la va canviar per una de nova.
He sortit de casa cap a les vuit menys cinc del matí, m’he llevat sense despertador, amb tranquil·litat.
La ruta surt des del pàrquing de Osseja cap a l’església i per la carretera que va cap a Vallcebollère desviant-nos cap al càmping.
Darrera del càmping hi ha una carretera en mal estat d’un sol carril i sense pintar, com si estigués dissenyada per fer-la amb gravel.
La pujada es constant, va fent zetes.
Al quilòmetres 4,4 trobem a mà esquerre la taula d’orientació d’Osseja, seguim pujant i al quilòmetre 6,6 hi ha un creuament.
Ambdós camins duent al mateix lloc, pujarem pel de la dreta que es més planer segueix llegint [...]
Pic dels Moros 2126 mts
El dijous vaig sortir a córrer, 18km amb 740mts de desnivell positiu, un pel massa per mi, ahir divendres vaig descansar, ahir vaig comenta-li a l’Albert, veí del E2, que avui volia anar a pujar el Pic dels Moros, em va dir que si.
Aquest matí a les 7:30 estàvem llestos per sortir, amb una temperatura relativament molt fresca, tot s’ha de dir.
L’Albert dur una Orbea elèctrica doble d’enduro, jo amb la Niner Jet9RDO de all mountain.
La ruta la va fer el dimecres en Joan Manel, me la vaig descarregat i vaig dibuixar com arribar a Llívia des de Osseja, no ho havíem fet mai, però es un camí molt fàcil, surts del poble cap a l’estació de tren i per un camí acabes creuant la carretera que ve de Err a Bourg Madame per entrar a Caldegas, després un camí en bon estat es dur a Llívia amb uns 15 a 20 minuts.
Des de Llívia per carretera cap a Estavar per entrar a l’esquerre en una pista molt maca, molt verda i amb un riu que baixa que va pujant constantment segueix llegint [...]
Cim del Puigmal 2900 des d’Osseja
Avui dilluns 15 havíem quedat en Joan Manel i jo de pujar al Puigmal amb bicicleta, ell sortint des de Puigcerdà i trobant-me a mi a Osseja.
He sortit de casa a les vuit menys vuit minuts del matí, he quedat amb en Joan Manel al càmping de dalt de Osseja, m’ha dit que sortia a les a dos quarts de vuit, necessita mitja hora per arribar.
A les vuit i poc, un parell de minuts, ha aparegut al càmping i hem començat a pujar.
La pujada es per una carretera asfaltada en no gaires bones condicions, sense senyalar i per un sol cotxe que comença just al càmping, va fent zetes amunt.
Hi ha un creuament, ambdues opcions duen al mateix lloc, en Joan Manel ha dit que la de la dreta era més suau, però jo tenia marcada la de l’esquerre al GPS, hem seguit el track, a l’esquerre.
Ell havia fet la ruta de baixada, hi ha una pista que puja des de Vilallovent al cim, on hi ha un pàrquing, jo la tenia al cap, dibuixada, però no l’havia fet mai.
Hem arribat al cim, a 2100 segueix llegint [...]
Estació d’esquí de Puigmal
Aquesta ruta la vaig dibuixar ara fa unes setmanes i avui m’hi he posat, des de casa fins a l’estació d’esquí de Puigmal.
He sortit de casa cap a les vuit i deu del matí en direcció a Nahuja.
Els primers mil sis-cents metres son d’asfalt i pugen, vas fins a les antenes que hi ha sobre d’Osseja, amb una bona vista de la vall de la Cerdanya.
Un cop he arribat a la banda de pista, m’he trobat el cartell de no passar per risc d’incendi, però porta uns dies plovent molt, torrencial diria jo.
A la banda catalana de la Cerdanya estem en risc d’incendi zero, en canvi a la banda francesa en risc màxim i no et deixen passar, amb multes.
Hi havia 3 balles, una d’elles caiguda, no he parat, he passat i he seguit pujant.
Em quedaven 10 quilòmetres de pujada, algun punt més important i altres més suaus.
Es fa bé amb la AM, aquest cop he pujat amb la Niner Jet9RDO, per pujar més lenta que la gravel, més còmoda, però per baixar no té color.
He parat segueix llegint [...]
Osseja, Vallcebollère, Ermita de Sant Bernabeu i cim
Primer dia de vacances, a Osseja, a la vivenda nova.
M’he llevat sense pressa, he dut només la gravel, ja que marxem la setmana vinent cap a Aragó, i allò es terra de gravel.
He sortit amb una ruta de les 3 que he dibuixat al GPS, cosa curteta, 15km de pujada i 15 de baixada, pel mateix camí.
L’anada es senzilla, per carretera des de la porta de casa, sortint del poble cap a Vallcebollera, que esta a 5 quilòmetres i mig.
La carretera no té sortida, és l’últim poble que hi ha, per tan el transit no es molt important.
Diguem que no m’he trobat cap cotxe ni pujant ni baixant.
La pujada per carretera, avorrida, com tota la carretera i un cop al poble, l’he creuat i he sortit del poble per la part de dalt, empalmant una pista de muntanya, de les típiques del Pirineu.
Pedres planes, tipus pissarra, es puja bé amb la gravel, però hagués anat molt millor amb la All Mountain.
La propera vegada que torni a mig agost, vinc amb la Niner i deixo la Finna segueix llegint [...]
Última Enduro 4
Aquest matí de dissabte he sortit amb la Fatbike per Saint Pierre dels Forcats. Ha estat la última vegada que he fet la Enduro 4, ens hem venut el pis de Saint Pierre dels Forcats, hem vingut amb una furgoneta per buidar-lo, i he pensat en fer la última sortida, sense neu, amb la gorda.
He sortit cap al peu del telecadira, la última vegada va ser abans del confinament, a l’inici de març, havia caigut una nevada molt important, i no vaig poder pujar gaire, massa neu.
Avui no ha estat així, esta tot molt verd, molt bonic, no sembla l’estiu.
He encarat la base del telecadira, per començar a pujar la Château d’Eau. La pista estava bé, un pel humida i feia fred, el Garmin em marcava 4 graus positius. He sortit amb roba d’estiu, amb una segona capa i un mocador al coll, a part dels manguitos.
He anat pujant bé, per agafat a la dreta la Promenade en Fôret, es puja quasi millor amb neu que ara amb pedra.
A mitja pista he trobat un grup de vaques que estaven pasturant segueix llegint [...]