El 1r dia fem Joanetes dinem a Rupit i dormim a Amer, ens surten 61,36km amb desnivells +1469mts -1727mts

Dijous 7 de juliol del 2022 dormim a la casa rural El Ferrès a Joanetes, arribem cap a les 20:30 del vespre, hi anem en Joan Manel, en Josep Maria i jo.

El quòrum aquest any s’ha anat desmuntant per motius varis, al final serem 5 el cap de setmana però el divendres només pedalarem 3.

El Jordi de Tracks ens fa el briefing per telèfon mentre sopem, el túnel per arribar de Sant Pere de Torelló a Joanetes està tancat de nit, l’estan arreglant, no arriba a temps.

Al matí de divendres 8 de juliol ens llevem per mirar de sortir d’hora, però al final sortim tard, devien ser tres quarts de nou del matí aproximadament.

Avui ens toca una ruta molt bonica, amb paisatges únics, i un bon desnivell. Anem de Joanetes a Amer, pararem a dinar a Rupit, el Jordi ens diu que es la millor opció.

Sortim de Joanetes, els primers 5 quilòmetres son de carretera, passem pels Hostalets d’en Bas i a la dreta comença la primera pujada del dia, el GPS em diu que n’hi ha 4.

Es una pujada per una pista de ciment, amb un cartell a la porta que diu no passar bicicletes, nosaltres passem pel lateral per no obrir la porta i amunt.

Es una pujada d’uns 400 metres de desnivell positiu en uns 4,5 quilòmetres, té algun punt del 17% de desnivell, sort que es per pista amb ciment, sinó d’entrada es per morir.

Bé de temperatura, no ens podem queixar, el sol pica, però es d’hora encara.

Arribem al cim, passem de nou una balla on hi ha l’altre cartell de no bicicletes i entrem en una maria que es diu Falgars d’en Bas, sembla una casa de colònies, si més no hi ha un munt de nanos joves fent activitats.

El Jordi ens diu que al sortir de la masia a l’esquerre hi ha un espai on hi entren un parell de cotxes petits, que parem per donar un cop d’ull a les vistes.

Parem i ens quedem bocabadats, espectacular es poc.

Hi ha el Salt de Falgars que ara no dur aigua, però amb aigua ha de ser encara més espectacular. Ens fem la foto de rigor i anem avall, per pista de ciment.

Del quilòmetre 11 al quilòmetre 21 pugem 250 metres positius, no es gran cosa, però anem sumant, uns paisatges increïbles, anem parant o reduint la velocitat per poder gaudir els paisatges.

Del quilòmetre 21 al quilòmetre 30 es baixa, res complicat ni molt ràpid, però amb unes vistes úniques, anem vorejant uns tallants de roca per sobre, passem pel Mirador del Sant de Sallent, també sense aigua.

primera de les 2 petites trialeres del primer dia

Al quilòmetre 31 ens desviem del track, hi ha 3 quilòmetres de carretera fins arribar a Rupit, just entrant al poble per la mateixa pista per la que venim trobem una terrassa, en Joan Manel la coneixia, fem un entrepà, ens hidratem i agafem aigua, una parada d’una hora aproximadament, estem de vacances 😊

Tornem endarrere pel mateix camí que hem fet d’anada fins trobar de nou la pista de ciment que baixa uns 7 quilòmetres, i comencem la última pujada del dia, d’uns 10 quilòmetres amb uns 350 metres de desnivell positiu.

Ens costa molt de fer-la, fa molta calor i just ens havíem acabat l’entrepà feia una estona, no gaire.

Ara només ens queden 10 quilòmetres de baixada, per pista, però una pista bruta i trencada amb un munt de passos perquè no s’endugui la terra quan plou que són divertidíssims per poder saltar amb la bici.

Petit tastet del tipus de baixada que vàrem tenir el primer dia al final de la ruta

Arribem a la carretera, just trobem una benzinera i al davant on hem de dormir aquesta nit, l’hostal Sant Marçal.

Entrem a l’hostal que devien ser quarts de dues del migdia, avisem el Jordi que hem arribat, potser un pel més d’hora del que ens esperaven, però ja hi som.

Demanem si ens poden fer quelcom de dinar, agafem el menú i mentre el preparen ens posem el banyador i ens remullem a la piscina.

Passem la tarda a la piscina mentre esperem que arribin el Jorge i l’Alonso, sopem a l’hostal també.

A mi em surten 61,36km que hem fer amb 3h 58m en moviment o en 5h 43m en total, contant parades, la velocitat mitja de 15,5km/h, la cadència mitja de 70 rpm, la potència mitja de 155W, la màxima de 622W, la mitja cardíaca de 128 ppm que és el meu 74% i la màxima de 162 ppm que és el meu 94%, en consum energètic de 2586 calories consumides i calor, mitja de 28,5graus i màxima de 38 graus, amb una mínima de 21 graus.

Aquí us deixo el track del primer dia de Tracks de Volcans 2022

Total distance: 62434 m
Total climbing: 1543 m
Total descent: -1841 m
Download file: 1r dia Tracks de Volcans 2022.gpx

Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu “descargar” amb el botó dret del ratolí i “guardar link como”, et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.

El 2n dia després d’esmorzar a Amer anem cap a Besalú on dinarem i dormim a Castellfollit de la Roca ens surten 68,40km amb desnivells +1614mts -1441mts

El Jordi ens va fer el briefing la tarda de divendres, ens va dir que el primer dia era més visual, bàsicament per gaudir del paisatge, que el segon dia tenim trialeres i corriols importants, però pujades per pista la majoria, algunes en mal estat i que els 1600 metres de desnivell es concentraven ens els primer 44km fins arribar a Besalú.

Volíem sortir d’hora, però entre una cosa i l’altre son dos quarts i mig de nou que ens hi posem. Segon dia, 9 de juliol, sortim.

L’Alonso i el Jorge venien frescos i amb ganes.

L’Alonso té problemes just a la sortida, el AXS que dur a darrera li dona senyal de bateria baixa. Pensa que podrà aguantar tot el dia, però jo duia una bateria de 5000 milampers per si em fallava el GPS, cosa que al final no ha passat, el Edge 830 aguanta de sobres i li dic que se la carregui a la motxilla.

La sortida es un pel estranya, els GPS no troben bé la senya i perdem uns 500 metres per carretera amunt i avall fins que trobem la senyal, avui hi ha 2 EGDE i un Fenix, es a dir, hauríem de tenir GPS de sobre.

La primera pujada comença molt dura, fins el punt de posar tot el ferro a darrera i fer alguna ziga-zaga, un punt de desnivell important, però això si, pista de ciment en bon estat.

Anem pujant, avui tenim 7 pujades segons el meu EDGE 830.

La primera es interessant son uns 450 metres amb 4 quilòmetres de desnivell, hi ha una agulla inicial important. Després baixa un pel, poca cosa i comencem una segona pujada del quilòmetres 11,5 al 17, aquí es pista trencada però es fa bé, algun punt complicat però res que no es pugui salvar pedalant fort sense fer peu. Aquí ja surten 550 metres més de desnivell

Anem reagrupar-nos i esperant l’Alonso que va un pel més lent que la resta, no ha sortit gaire amb nosaltres i dur un ritme “diferent”.

Al final de la segona pujada, on tenim la primera baixada fins a Mieres, on parem a hidratar-nos, esperem a l’Alonso 18 minuts, es a dir, li hem tret 18 minuts sense pujar a “muerte” en 6 quilòmetres i mig, massa.

La baixada a Mieres es una trialera espectacular, gaudim moltíssim el Jorge en Josep Maria i jo, en Joan Manel no dur una bici per poder gaudir però li agrada a l’Alonso les trialeres no li van.

resum d’un minut de les trialeres del segón dia, espectaculars

Parem al restaurant Can Met, hi estem potser uns 20 minuts, estem al km 28, es a dir quasi la meitat de la ruta, o potser menys ja que tot el desnivell positiu acaba al km 44 a Besalú.

Seguim una estona per carretera, potser uns 5 quilòmetres i entrem de nou a pista per fer 2 pujades relativament seguides fins arribar el cim, on es veu a l’horitzó la badia de Roses i comencem a baixar, primer per pista i més endavant amb una trialera bestia i molt maca, de les que t’ho has de creure i millor posar peu que ens deixa a l’ermita del Sagrat Cor de Puig Cornador, a sobre de Besalú.

Allà fent temps, esperem que arribin en Joan Manel i l’Alonso.

Mentre esperem anem comentant la jugada de la trialera, al final de la segona pujada hi ha una tercera per corriols trencats, dels que fan que cremin les cames a més no poder però que tècnicament son factibles i molt exigents a la vegada.

La trialera a l’ermita té punts d’esglaons molt grans, fins i tot a un li han posat un palet de fusta per poder fer-lo sense haver de baixar de la bici, realment espectacular.

A l’estona de començar l’estat adrenalínic que dúiem arriben en Joan Manel i l’Alonso, esperem uns 5 minuts a que es recuperin i tornem a pujar a les bicis per fer la última trialera del dia, la que cau per darrera de l’ermita.

Igual que bestia que la d’abans, gaudim com a animals, realment una passada de corriols i trialeres de baixades. Molt dures, però el Jorge fa un comentari, que després de pensar-lo li dic que té raó, just al nostre nivell, ni per sota per avorrir-nos ni per sobre per dir que hem de fer peu, al nostre nivell.

Hem de contar que ell ha vingut amb la Mondraker que fa 3 setmanes que té, una bici d’Enduro de recorregut 160 amb una Fox de 36, en Josep Maria amb la KTM tipus Trail de 120 i jo amb la meva All Mountain de 130 davant i 120 a darrera, unes bicis perfectes per aquest terreny.

En Joan Manel dur una Hard Tail de 29 sense tija telescòpica i una RockShox de 100mm l’Alonso una doble XC amb recorregut 100mm també, tot i que dur telescòpica fa menys d’una setmana que la dur i li falta un pel de tècnica.

Arribem al final de la trialera, empalmem amb una pista i una carretera on esperem per reagrupar-nos.

Hem acabat la major part de la ruta del dia, baixem per carretera fins a Besalú a dinar.

Es dissabte, son les 2 del migdia i està tot ple de turistes, per tan no trobem cap lloc on ens facin un entrepà, o menú de dissabte o carta.

Entrem al poble i seiem en una terrassa Bar Victoria, catalogat a TripAdvisor com el pitjor restaurant dels 33 que hi ha a Besalú.

En Joan Manel quan veu el panorama agafa la bicicleta de l’Alonso i marxa a buscar una alternativa per dinar, tot i que no troba res. Acaba mirant de negociar el preu del que havíem menjat amb el pobre paquistanès propietari del local.

No direm gran cosa de més, però si, ha de ser el pitjor segur. Fem una hamburguesa, cerveses, aigua i marxem al cap d’una bona estona.

A partir d’aquí hi ha 19km amb un desnivell d’uns 100 metres positius, no més.

Busquem a la vora del riu un lloc on banyar-nos, però està tot molt sec per falta de pluja i el riu no corre, l’aigua esta molt estancada i no ens banyem, però trobem una font a mig camí que ens ajuda a baixar la temperatura del cos, ens mullem cap i ens refresquem una estona.

Seguim fins arribar a la carretera i ja pujada per carretera fins a Castellfollit de la Roca.

Entrem a l’hostal Ca La Paula, demanem unes cerveses i fem petar la xerrada.

L’Alonso arriba tan mort que directament truca a un taxi perquè el dugui a Amer i tornar cap a Barcelona, ha pagat el tercer dia però no s’hi veu amb cor.

Ens dutxem i just acabar de dutxar-nos i estar esperant a la terrassa amb una cervesa apareix el taxi que s’endú l’Alonso.

Fem una volta pel poble, deixant passar la tarda, un parell més de cerveses abans d’anar a sopar, sopar i caminar uns metres abans d’anar a dormir i dia fet.

Molt contents del segon dia, plantejat igual de bé que el primer, les pujades fortes a l’inici, el desnivell treballat abans dels 2 primer terços de la ruta i el segon dia amb corriols i trialeres molt espectaculars.

A mi em surten 68,40km que he fet amb 4h 55m en moviment amb un total de 8h 43m de ruta. Pensem que si l’Alonso hagués dut el nostre ritme, potser li haguéssim tret 45 a 50 minuts menys de bici en moviment, no massa més.

La mitja em surt de 13,9km/h, la cadència de 66 rpm, la potència de 146W, la màxima de 746W, la mitja cardíaca baixa, de 118 ppm que és el meu 68% i la màxima de 158 ppm que és el meu 91%, el consum energètic de 2193 calories i moltíssima calor, mitja de 32,2 graus, mínima de 22 graus i una màxima de 41 graus de temperatura.

Aquí us deixo el track del segon dia de Tracks de Volcans 2022

Total distance: 69848 m
Total climbing: 1754 m
Total descent: -1629 m
Download file: 2n dia Tracks de Volcans 2022.gpx

Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu “descargar” amb el botó dret del ratolí i “guardar link como”, et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.

El 3r i última dia esmorzem i sortim de Castellfollit de la Roca, esmorzem a Santa Pau i acabem el cercle a Joanetes, ens surten 53,01km amb desnivells +1184mts -971mts

Això ja s’acaba, tercer dia, 10 de juliol, ens llevem i mirem d’esmorzar d’hora per sortir d’hora i evitar la calorada, però acabem sortint més tard que mai, faltaven 8 minuts per les 9 del matí.

Bicis en condicions, no hem tingut cap problema a part de que el neumàtic de davant de la KTM d’en Josep Maria no segellava bé el tubeless i el primer i el segon dia li va haver de posar un pel d’aire cada 2 o 3 hores, el tercer dia ja res de res.

Encarem carretera per sortir de Castellfollit fins arribar a una rotonda i a partir d’aquí pista per encarar la primera pujada del dia, de les 7 que teníem l’última dia.

Avui només dúiem un GPS, l’Alonso no hi era i es va endur el cable de càrrega del Garmin del Jorge, així que només un de sol, el meu. No va fallar de bateria, però ens vàrem perdre més d’una vegada, res greu, rectificar uns metres i llestos.

La primera pujada es duríssima, super-exigent, desnivells molt alts, a mi em marca durant una bona estona un 18% que es molt i el terra no era pista, estava trencat.

Penso un parell de vegades de posar el peu, però en Joan Manel venia davant meu i posar peu era dona peu a fer el ridícul, però en Josep Maria em confessa a la parada de Santa Pau que ha pensat el mateix.

Arribem al primer cim que sembla una agulla a la gràfica i baixem.

El tercer dia no es un dia de trialeres, es un dia de corriols estrets i molt tupids, passem per llocs increïbles on la densitat de les fulles del arbres que son molt alts fan que es faci de nit de cop, espectacular.

Pujades i baixades molt boniques, passem un parell de vegades per la Fageda d’en Jordà, fem parades per gaudir del paisatge només.

Abans d’arribar a Santa Pau on parem a hidratar-nos m’equivoco amb el track i ens fiquem en una trialera molt bestia, fins el punt que hi ha un pas que fem peu tan el Jorge, en Josep Maria com jo, un esglaó girant a l’esquerre amb un parell de pedres molt grosses a la sortida i estret entre 2 troncs d’arbre grossos.

A Santa Pau ens hi estem potser 30 minuts o més, sortim del poble després de confondre’ns i veure el casc antic, el GPS em juga una mala passada però ens permet veure el poble.

Ens queden un parell de pujades i baixades per pista trencada, ràpides però boniques.

La última pujada es molt tècnica, avui estem pedalant molta estona per terreny volcànic, el terra es marró fosc i les pedretes son pedra volcànica, molt bonic.

Acabem entrant a un poble cap el KM 45, passar per la zona industrial que acaba amb una pista plana i la via verda d’Olot que ens dur fins a una carretera secundaria i fins a Joanetes, on havíem deixat el cotxe.

Arribem a la casa rural, ens posem els banyadors i anem a la piscina una estona mentre busquem un lloc on dinar, es diumenge i es tard, son les 2 del migdia, no teníem reserva.

Trobem lloc al restaurant Sant Miquel, fem 4 menús prou dignes i tornem cap a El Terrès a carregar bicis mentre deixem el Jorge que el Jordi l’ha de dur a Amer.

A mi em surten 51,71km que fem amb 3h 49m en moviment, en total 4h 48m a una mitja de 13,5km/h una cadència mitja de 68 rpm, una potència mitja de 139W una màxima de 783W, una mitja cardíaca de 117 ppm que és el meu 68% i una màxima de 160 ppm que és el meu 91%, 2269 calories de consum energètic i tornem amb temperatures molt altes, mitja de 29,5 graus amb una màxima de 40 graus i una mínima de 23 graus.

Aquí us deixo el track del tercer dia de Tracks de Volcans 2022

Total distance: 53081 m
Total climbing: 1344 m
Total descent: -1144 m
Download file: 3r dia Tracks de Volcans 2022.gpx

Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu “descargar” amb el botó dret del ratolí i “guardar link como”, et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.

Com a resum, considero una ruta molt ben equilibrada, el primer dia la majoria de pujades son factibles pel tipus de terreny i es fan a l’inici, els paisatges increïbles, molt bonics, molt aeri

El segon dia trialeres molt besties, molt maques de fer i al nostre nivell com va dir el Jorge, les pujades dures, però factibles.

El tercer dia, tot molt tancat, molt fosc de fagedes i boscos tupids, corriols ràpids i ben estructurada també, rampes molt dures a l’inici i a la part final molt més factible.

Com sempre un plaer treballar amb el Jordi Salarich de Tracks Tour 😉

Digues si t'ha agradat

Comparteix