Trialera nova, molt mullada, ahir va ploure

Aquest matí de diumenge hem sortit el Fer i jo pel Garraf, en tenia ganes, aquest cap de setmana no hem fet neu i per tan fatbike, hem estat a Sitges i hem sortit pel Garraf. A les 7:30 havíem quedat al Caprabo del polígon Mas Alba, només hem aparegut el Fer i jo. Hem anat improvisant ruta i al final hem acabat amb una trialera nova.

Hem pujat la Fita, la veritat es que hem parlat més que no pas pedalat, però aquest tipus de sortides més socials m’agraden molt, fem esport i ens actualitzem de com ens van les coses a cadascú. Hem arribat al Collet de la Fita i hem anat fent via fins als Caçadors, hem seguit i hem anat a buscar el desviament a la dreta de la Casa Nova i els Holandesos. Hem baixat la trialera de rigor i hem anat a parar a la pista principal de nou, just a sobre de la Fassina. Hem seguit per la pista i hem començat a pujar per la pista que et dur a Jafra, però hem fet la drecera a mà dreta en contes de seguir el revolt sencer, la hem pujat bé ambdós, hem arribat a Jafra i hem seguit pujant per la pista camí de La Plana Novella. Als pocs metres de Jafra, a la dreta, el camí esta tancat per una cadena, passant la cadena pel lateral et trobes un corriol a la dreta, un corriol ben marcat que té un inici amb pedra molt solta que costa de pedalar, però es pot fer sense posar peu, i després de passar entre mig de dos arbres, els que jo haig de parar perquè el manillar no passa i sense fer peu a terra, però agafant-me als troncs fer-me passar, comença a baixar. Es una corriol conegut, però que avui tenia el plus afegit de l’aigua, estava tot molt mullat, massa.

Ahir a la tarda es va posar a ploure, des de les 13:00 més o menys fins a les 19:00 aproximadament, si més no a Sitges, però entenc que en segons quins punts del Garraf va ploure molt, estava complertament moll. No hem relliscat, si més no jo, en cap moment, però hi havia molta humitat, tanta que les ulleres quedaven molles i no es veia res de res, així que m’he posat les ulleres sota la jaqueta i he seguit baixant. Tot i estar mullat, en cap moment he tingut cap ensurt, en cap moment el neumàtic ha anat per on no devia. Hem arribat a baix, hi ha un tros de riera i s’arriba a l’inici de la pujada dels Massets de dalt. Hem fet via fins arribar als Massets.

Un cop allà, hem anat a l’esquerre, després de la cadena, però anar a pujar pel corriol que puja al lateral de la pista principal de pujada, es un corriol que es pot fer sencer, però que amb aigua li afegeix un punt més de dificultat. Jo he fet peu, o millor dit, no he parat la bici, he seguit pedalant amb un peu en un tros, però he fet dues voltes de pedal i he tornat a posar el peu, a part d’això, fins a dalt sense fer peu. Ens ha costat, però ambdós hem pujat bé. Un cop a dalt, hem fet una parada d’un parell de minuts, sense baixar de la bici, diguem que hem seguit parlant i esperant a que baixessin un pel les pulsacions.

Hem seguit el camí recte per anar a creuar la pista que ve de la urbanització de Can Pere de la Plana a Quatre Camins i caure per la trialera que hi ha a l’altra banda d’on veníem. Li he dit al Fer que no s’enganxés gaire a mi, em cali espai per si queia que no em passes per sobre, però he baixat bé, tot i l’excés d’aigua, no m’ha relliscat la roda en cap moment, tenia por perquè a la part final hi ha una arrel, i amb aigua, rellisca molt. He baixat bé. El Fer ha fet un parell de metres a peu, diguem que ha fet una caiguda controlada, s’ha vist a terra, s’ha deixat caure, però sense arribar a tocar a terra, ha sortit de la bici i la part final on hi ha molt de pedres soltes, l’ha fet a peu.

Hem seguit per la pista camí de la Urbanització de Can Pere de la Plana, però ens hem desviat a mà dreta per pujar cap a Olivella. Hem trobat un camí que sortia a la dreta, no l’havíem fet mai i ens hi hem posat, no dur enlloc, hem reculat i seguit pujant cap a Olivella. Un cop hem arribat a dalt de tot de la pujada, hi ha una masia abans de començar a baixar i un cop a baix, en contes de pujar cap al cementiri d’Olivella a la dreta, hem fet a l’esquerre, cap a un grup de cases, un camí conegut.

Tan bon punt hem arribat al grup de cases, hem anat a l’esquerre, hem passat un cadenat i hem seguit pujant. Es una pista que es pot circular amb cotxe, diguem que hi ha espai i hi ha roderes d’haver circulat un cotxe en algun moment. Habitualment anem a la dreta després d’un pi que hi ha més alt, es un corriol que baixa i ens deixa al costat de Can Suriol, però li he demanat al Fer de seguir recte, volia veure on anava la pista que no havíem seguit mai.

La pista puja, puja i es veu la pujada, millor agafar-la amb temps, s’ha de baixar molt la cadència i anar fent, però es veu el final i això ajuda. Un cop ha deixat de pujar més fort, ha anat planejant cada cop més fins arribar a una esplanada que no tenia sortida a la dreta, tot i que semblava que hi havia un camí, que tenia un corriol que seguia recte, un corriol amb pinta de trialera i l’esplanada que semblava que a l’esquerre podia tenir sortida. Hem seguit per l’esquerre, però no hi havia sortida, suposo que devia ser una zona on urbanitzar, no hi havia res de res. Hem fet mitja volta i ens hem deixat anar per la trialera que hem vist que seguia recte.

Al principi bé, m’he tret les ulleres de nou, molles, no es veia res. Hi havia inclinació i era fina, fina vol dir que a la dreta hi ha havia un petit desnivell que no feia agradable caure, però que amb les pedres mullades relliscava, si que he notat en algun moment que la roda ha marxat, he tret el peu en un moment, la resta ha anat bé. He esperat el Fer quan ha planejat un pel m’ha dit que s’ha deixat l’entrecuix en un punt, no dur tija telescòpica i m’ha dit que es la primera vegada en anys que ha notat que li hagués anat bé. Hem seguit baixat, la segona part, menys pedra molla i més inclinació amb baixada de terra, jo amb la telescòpica bé, però el fet s’ha depilat els pels del cul amb el neumàtic de darrera, de tan endarrere que ha baixat.

Hem arribat just al pont que creua la riera que hi ha a sota del camp de futbol de la urbanització de Mas Milà, la que hi ha a la carretera de Sant Pere de Ribes a Olivella, hem seguit per la pista que et dur al camp de tir a l’arc. Allà parada per fer la foto de rigor i hem anat tornant, primer hem anat a buscar la pista ampla que et dur a l’esquerre cap a la urbanització de Can Pere de la Plana, hem agafat el corriol que hi ha a la dreta en contes de seguir tota la pista recte. Un cop hem arribat a la urbanització, hem baixat per la carretera per anar a buscar a l’esquerre la Granja Escola i hem baixat pel camí que no esta asfaltat fins entrar a la urbanització i de camí cap a Sant Pere de Ribes. Hem encarat pista cap a Sitges i al creuament de la pista de Sitges a Sant Pere de Ribes per muntanya, ens hem acomiadat, ell ha seguit cap a Ribes i jo cap a Sitges.

He arribat a casa amb 31,44km que he fet amb 2 hores 25 minuts, a una mitja de 13km/h, amb un consum energètic en el meu cas de 1672kcal, no he dut la cinta cardíaca, la tinc a França, el GPS es el Garmin 705 del Fer, me l’ha deixat. La cadència mitja de 56 rpm, el desnivell positiu de 788 metres, el negatiu de 817 metres.

Aquí us deixo el track d’avui, la ruta la repetirem i gravaré en millor condicions el track per publicar-lo com a ruta nota de trialeres.

Distància total: 34087 m
Ascensió total: 856 m
Descens total: -884 m
Descarregar
Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu “descargar” amb el botó dret del ratolí i “guardar link como”, et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.

 

Digues si t'ha agradat

Comparteix
Raül

About the author

Raül López

Leave a Reply


Este sitio usa MATA-HOYGAN para eliminar el Lenguaje HOYGAN y Censurar el Lenguaje Obsceno.