Aquest matí a les 7:30 estàvem l’Àlvar i jo al Caprabo, volíem anar a fer el Cim de la Penya del Papiol, darrera d’Avinyonet del Penedès, just a sobre de la urbanització Can Trabal. L’Àlvar ha vingut amb la bici antiga, la 27,5 la té a Barcelona i ha vingut amb una Gary Fisher de 26 que té a Sitges com a segona bici. Hem anat fent camí cap a Sant Pere de Ribes, el Fer ens ha dit que a les 8 estaria a Can Lloses.
Ens ha fet un missatge dient que arribaria tard, i si, a les 8 no estava a Can Lloses, ha arribar a les 8 i 20 aproximadament. Resulta que li havia demanat a la seva dona que li carregués el telèfon i no hi va pensar, per tan s’ha despertat per la llum i quan ha vist la hora, s’hi ha posat, però sabent que arribaria tard. Ha hagut de muntar la bici, les rodes les tenia desmuntades, i anar a la benzinera a inflar les rodes.
Hem fet via cap a Olivella per la carretera, desviant-nos a mà dreta per la pista que et dur a la casa de colònies Masia Mas d’En Giralt. Abans de seguir cap a la casa, hi ha un camí que segueix recte, es la pista que et dur paral·lel a la carretera d’Olivella i que deixant a mà esquerre Mas Milà et dur a Can Suriol, a la masia que hi ha a la carretera d’Olivella, abans de creuar el pont que passa per sobre de la riera.
Des d’allà, uns metres de carretera i de nou per pista cap a Les Gunyoles. Es un camí conegut, ràpid i sense perill ni complicacions. Hi ha un cadenat a la pista a mig camí abans d’arribar a Les Gunyoles, tan bon punt hem passat el cadenat, em seguit cap a l’esquerre, en sentit contrari del que seguiríem si volguéssim anar cap a Les Gunyoles. Es un camí que puja, passa per unes vinyes i et deixa al cap d’amunt d’una carena, on s’ajunta amb un parell més de camins que segueixen cap a l’Arbossar.
Hi havia una batuda de senglars, ens hem saludat i al anar per pista, no pas per corriols no hem tingut cap por. La batuda estava senyalitzada i tan bon punt hem fet la segona pujada forta de pista, ha acabat la senyalització. Hem creuat la urbanització Can Surià, hem creuat la urbanització de Can Trabal i hem anat a parar a la pista que fem habitualment quan tornem de Les Gunyoles. Hem fet una parada d’un parell de minuts al dipòsit d’aigua de Can Trabal just abans de començar a pujar cap al Cim de la Penya del Papiol.
La pujada comença bé, però es va fent dura i pujant de grau a mida que es va arribant al final. La hem aconseguit pujar sencera els 3, a ritmes diferents, però els 3 hem arribat al cim sense posar peu. A dalt del cim, parada de rigor per fer la foto i hem seguit el corriol que baixa cap a Viladellops, el que va paral·lel a la cantera. Es un corriol que el primer tros té molta pedra solta, però es baixa bé, després hi ha una segona part que puja, que hi ha un punt on habitualment faig peu, hi ha un esglaó amb poca tracció que fa que no pugui pujar, i així ha estat avui pels 3 i la última baixada es molt exigent, hi ha moltíssima pedra solta, i unes lloses amples per on s’ha de dirigir la bici per evitar relliscar, es baixa bé, si més no la hem baixat bé el Fer i jo, l’Àlvar ha fet peu en algun punt.
Un cop a baix, s’arriba a una masia on passa el camí que fem quan baixem pel pla de Vilafranca un cop hem fet Les Gunyoles, l’hem seguit cap a Viladellops. Tan bon punt hem arribar a la rotonda de la carretera, hem agafat la carretera vella que va cap a Canyelles. El Fer ha vingut més lent, se li ha enganxat el canvi a la trialera de baixada, ha parat just a temps, però creu que se li ha doblegat el suport del canvi de darrera i no li entrava el pinyó petit, per tan li faltaven marxes per poder tenir velocitat.
Hem agafat el camí que va a la dreta, que puja cap a Canyelles, però hem pujat per corriol, es camí es ample, però just abans d’arribar al primer revolt a l’esquerre, hi ha un corriol que baixa a mà dreta, es un corriol que va pujant constantment, i que abans del primer i únic revolt acabes pujant marxes i acabes amb tot posat. A dalt de tot arribem a la urbanització Daltmar, a Canyelles. Hem seguit per carretera fins a la rotonda i hem baixat pel camí que hi ha a mà dreta, el que et dur a La Facu. Al final, en contes de girar cap a La Facu, seguint recte arribem a Canyelles, al poble. Hem creuat el poble, i per darrera de la benzinera, hem anat seguint cap a la urbanització Vora-Sitges i d’allà hem anat cap a Sant Pere de Ribes buscant el Montgros, tot i que no hi hem arribat, el camí marcava un quilòmetre quan hem començat a baixar.
En contes de baixar per carretera hem anat a l’esquerre per fer la última pujada forta del dia i baixar per unes trialeres que hi ha al darrera, per anar a parar al Castell i d’allà hem anat ja creuant Sant Pere de Ribes, per davant de les piscines fins a Los Vinyedos. El Fer s’ha acomiadat allà i l’Àlvar i jo hem tornat cap a Sitges pel camí del Camp de Vol i de l’autòdrom, arribant a Rocamar i ja a casa.
A mi en total m’han sortit 47 quilòmetres clavats, que hem fet en 3 hores 16 minuts pedalant, tot i que a casa hem arribat a tres quarts de dotze. Suposo que si haguéssim sortit a les 7 en contes de les 7:30, però per llum no podíem, i no haguéssim esperat el Fer 20 minuts a Can Lloses, haguéssim arribat a casa abans de les 11 segur. La mitja que ens ha sortit ha estat de 14,3km/h, una velocitat màxima en el meu cas de 46,5km/h, el consum energètic de 2478kca, la mitja cardíaca de 128 ppm que es el meu 73% i una màxima de 172 ppm que es el meu 98%. La cadència mitja de 75 rpm, el desnivell positiu de 1045 metres i el negatiu de 1069 metres.
La ruta d’avui no té cap desnivell extraordinari, però té un parell de pujades molt exigents, fins i tot com per fer peu i caminar i un parell més que es poden fer a sobre la bici, però que el cor batega al màxim. Aquí us deixo el track d’avui.
Total climbing: 1163 m
Total descent: -1185 m