Avui divendres 6 hem anat a fet una ruta per la Cerdanya, una ruta que comença a l’estació de tren de Mont Louis i que acaba a Villefranche de Conflent, la tornada es amb tren, la ruta no es pas circular.
Es una ruta que vaig trobar fa mesos a Wikiloc, es una ruta de 60km amb 2000 metres de desnivell positiu i 3500 de desnivell negatiu, segons deia, dificultat molt alta, i amb moltes trialeres dures.
Vàrem quedar a les 8:30 a l’estació de tren de Mont Louis, i més o menys estàvem allà a l’hora. Érem el Xavi, el Santi i jo.
Sortim de l’estació de tren, amb fred, marcava 6 graus el termòmetre del cotxe, però teníem clar que amb el dia que hi havia, sense núvols i sortint el sol, faria calor en una estona. Vàrem pujar per carretera fins a creuar la fortalesa de Mont Louis, anàvem pujant i anem fins a La Llagona, d’allà anem pujant fins a Sauto. Hi ha un punt on el track es perd i ens fa caminar uns 200 metres camp a través fins que trobem de nou el camí, es un error perdonable veien com es la ruta.
A partir d’aquí, comencem a entrar al bosc complertament feréstec, sense cap rastre d’haver passat ningú amb bicicleta de feia mesos, un paisatge espectacular, Pirineu en estar pur i silenci. La temperatura va pujant, ja no tenim fred. Hem de fer peu en algun punt, la pujada es dura i en algun pas s’ha de fer trial, sinó no es pot pujar i per acabar de matar-ho, hi ha aigua al camí. La primera pujada es de uns 600 metres de desnivell, hi estem una bona estona.
La baixada, es una trialera espectacular, molt difícil, si més no pel meu nivell, però molt bonica i amb poc perill, que es pot fer sencera, però que jo personalment vaig haver de parar un parell de cops a descansar, no podia seguir baixant de cansament, increïble. Es baixa es planeja i es torna a baixar, la part final arribant a Llar, per unes zetes que la bici hi passa justa, en una d’elles no hi va passar i vaig haver de fer peu, però les altres es podien fer. Zones molt aèries, sense perill important, però amb un paisatge realment increïble.
Des de Llar anem planejant i baixant, però per corriols sense cap perill fins a Canaveilles, on ho ha una parada del tren Grog. Aquí, podríem dir que comença la segona part de la ruta. S’arriba de Canaveilles fins a Olette per pista i des de Olette per carretera es comença a pujar, s’arriba al cap de 5 quilòmetres a Jujols.
A mi personalment, la pujada em va costar molt, em notava que no tenia forces i que no era pas per no estar en forma, sinó que crec que el constipat que duc, no em deixava anar bé. La segona part de la pujada eren uns 1400 metres de desnivell positiu d’una tacada, sense parar, es a dir una molt bona pujada.
Arribem a Jujiols, ens reagrupem i seguim per darrera del poble, ja per pista. Ens trobem un pagès de la zona que ens comenta que no podem passar. Que es un camí privat i que mai hi ha posat problemes, però que des de fa uns anys hi ha un excés de gent amb tot tipus de vehicles, tan a motor, com elèctrics com amb bicicleta i que han decidit tallar el camí per evitar que la fauna de la zona es vegi afectada. Li donem la raó, però com que no hi sabíem, li demanem de passar i ens diu que si, però que tinguem en conte que està tancat al públic. Seguim pujant i veiem un cartell on diu que no poden passar vehicles a motor, no diu pas res de bicicletes, però entenc que hi ha un bum de bicicletes de muntanya i que al poble es veuem superats. Tot i amb això, el pagès, molt amablement i amb català, ens ho explica i acabem donant-nos les mans i seguint el nostre camí.
Segons el track quedaven encara molt metres de desnivell, anem fent. El camí, es un camí típic de muntanya, on de cop deixa d’haver-hi arbres per alçada, tot i que nosaltres no hi arribem pas.
Anem fent, però jo em trobo massa cansat i haig de fer peu començar a caminar. No ho entenc, tot i parar el meu cos no es recuperava, mal d’esquena que no n’he tingut mai anant amb bicicleta i cansament, molt cansat. Anem pujant, fins un punt que comença a planejar i baixa, hi ha uns corriols de baixada increïbles, no trialeres, sinó corriols en mig de res, i amb un paisatge espectacular.
Veiem Serdinya a sota, un poble al costat de la carretera i en un punt quan acaben els corriols, podíem pujar seguint la ruta o baixar i anar a buscar la carretera per deixar la ruta a mitges. Decidim seguir, estàvem a 1600 metres de desnivell positiu, en quedaven uns 400 per fer la màxima d’alçada i després baixada fins a Villefranche.
Agafem el camí de l’esquerre, un camí que puja, i que constantment va pujant. Hi ha un punt que no puc més i haig de caminar, el Xavi anava molt endavant i el Santi endarrere. En un moment donat, el Xavi para perquè ha punxat per segona vegada, la primera ha esta un tall al lateral del neumàtic, el líquid no ha fet la feina que havia de fer, posem càmera, les trialeres del principi érem molt exigents. Jo paro al seu costat, caminant, no podia més, el Santi ens passa. Decidim fer una parada i comentar que fer.
El Xavi va a buscar el Santi i mirem el mapa i les elevacions que quedaven al GGPS, estem a 1800 metres i sembla que quedaven uns 600 metres més de desnivell positiu en 12 quilòmetres, jo no m’hi veig amb cor, el Xavi diu que per ell ja en té prou, que hem gaudit molt i el Santi accepta, fem mitja volta i comencem a baixar pel mateix camí que hem vingut pujant i al creuament d’abans, on hem decidit pujar, seguim baixant fins arribar a Serdinya.
Baixem, per pista, però molta estona i ràpid. Jo no em veia amb cor ni de baixar, no em quedava res d’energia. M’havia menjat un parell de plàtans i un parell de barretes de muesli, però el cos no recuperava. Un cop a Serdinya, anem a buscar la carretera i baixem fins a Villefranche de Conflent per carretera.
Entrem a la fortalesa, i abans de parar a fer un mos, no havíem menjat res en un establiment en tot el dia, anem cap a l’estació de tren per ubicar-nos i veure com ho teníem per tornar. Ens diuen que no hi ha trens a l’octubre, que estan fent obres, i que no hi ha trens. Aquesta setmana vaig mirar a la web francesa i deia que hi havia obres, però que si que hi havia trens, menys, però en circulaven. Agafem un taxi, un monovolum, on desmuntem rodes i entren les 3 bicis al maleter, ens dur a Mont Louis sense haver menjat res més que barretes, però arribem bé. El taxi ens costa 20€ per persona, crec que el tren son 15€ per persona, no val la pena, hem arribat quan hem volgut i sense problemes.
Muntem bicis als cotxes i fem via de tornada a casa, deixem la cervesa per un altre dia. Ens ho hem passat molt bé, les vistes i els paisatges increïbles, les trialeres de baixada espectaculars, molt dures i molt exigents, molt llargues, però brutals.
A mi en total em surten 59,80km que hem fet en 5 hores 27 minuts pedalant, a una mitja de 10,9km/h, amb un desnivell positiu de 1890 metres, i això que no vàrem acabar la ruta i un desnivell negatiu de 2944 metres. Em diu que l’alçada mínima ha estat de 441 metres, i la màxima de 1988 metres, no esta malament. En el meu cas, la mitja cardíaca de 138ppm que es el meu 79% i la màxima de 169 ppm que es el meu 97%. El consum energètic de 3303 kcal, el temps total de 7 hores 49 minuts, la velocitat màxima de 55,4km/h, la cadència mitja de 69 rpm.
Ha anat tot bé, ningú s’ha fet mal, cap caiguda, la bici del Xavi li cal una revisió, ha trencat un radi de davant, però la roda anava centrada, cap problema i ha de reparar el neumàtic de darrera, massa pedres i el Xavi va molt, però que molt ràpid baixant, i la bici es rígida, potser això no ajuda i la bicicleta pateix més.
Aquí us deixo el track d’avui, que no esta sencer i que espero que el puguem repetir l’any vinent, però fer-la sencera.
Total climbing: 1937 m
Total descent: -2990 m