Aquest matí hem sortit a les 7, hi havia previsió de molta calor i hem pensat que sortint d’hora ens estalviaríem pedalar en moments en que el sol esta més alt. Érem el Santi, l’Àlvar, el Pedro, el Damià i jo (en Raül). Hem encarat la fita, amb molta xafogor, suant sense sol intens, hem baixat dels caçadors cap a Jafre tot recte, no hem fet Holandesos, hem pujat des de Jafra fins a la Plana Novella per pista i de la Plana hem encarat Begues per la pista ampla de rigor.
El Pedro i el Santi anaven un pel endarrerits, els hem anat esperant de tan en tan per poder pedalar plegats. Tan bon punt hem arribat al final de la segona pujada, on hi ha el cartell que diu benvinguts al Parc Natural del Garraf, que hi ha una casa a mà esquerre, hem parat a fer la foto. El Pedro ha tornat en aquest moment, havia d’estar d’hora a casa i no es veia amb cor de fer tota la volta.
Hem encarat el corriol que surt des de la casa i que baixa fins a Begues, sense arribar al poble, quedem a uns metres de la carretera principal. Hem trobat un grup de ciclistes important, que veien fent la mateixa ruta que nosaltres, els hem deixat passar, però els hem dut propers molta estona. Hem començat a pujat cap a les antenes, deixant el camí de les antenes a l’esquerre i continuant per la pista fins trobar el corriol de baixada, diguem-li trialera que esta marcat com a GR. El Damià i l’Àlvar han continuat per la pista, el Santi i jo hem fet el corriol.
Des de la part on s’ajunten ambdós camins no té gaire pèrdua, pista, a l’esquerre per un corriol més estret i ens plantem en res a la carretera, just davant de la cimentera. No hi hem sortit a la carretera, hem seguir pel corriol que va per la riera, que té un parell de punts que no es pot ciclar, s’ha de caminar, però són justament dues pedres grans que s’han de passar.
De cop ha començat a ploure, a caure unes gotes molt grans. Hem trobat aixopluc sota uns pins, ha estat una pluja intensa però curta, un parell de minuts, però amb molta aigua. Com que veníem molt molls de suor i no feia fred, crec que a cap de nosaltres ens ha importat gaire. La única diferencia es que les pedres estaven molles i podíem relliscar que abans del xàfec no.
Hem seguit el camí fins arribar a la carretera, d’allà uns 100 metres direcció a Olesa de Bonesvalls i a l’esquerre de nou, on esta tancat amb una cadena. Una cadena que la última vegada que hi vàrem passar estava més amunt, però entenc que l’han mogut per evitar que hi aparquin cotxes. Aquí ja toca la pujada forta, la que esta encimentada. El Damià va com un llamp, com sempre, a mi la veritat es que m’ha costat molt avui, el cos no tirava, suposo que no vaig sopar el que calia per estar en condicions ahir.
Ens hem reagrupat a la part de dalt, hem baixat pel camí de la dreta, a l’esquerre pujaríem a La Mola, i hem anat a buscar el GR que et deixa a la pista de Olesa a Can Grau, un pel abans de l’avenc de l’Esquerrà. L’Àlvar no coneixia aquest camí, i la última vegada que vàrem sortir plegats va preguntar per ell, per això la ruta d’avui.
Hem pujat per la pista fins a Can Grau, hem baixat a Can Grau, tot i que ni hi havia plogut aquí, hem decidit no fer el GR5 fins a Quatre Camins, sinó que hem fet carretera fins a la Plana Novella, i hem tornar per Vallgrassa cap a Sitges.
Jo he arribat a casa a les 11 i 10 aproximadament, just com teníem previst. En total m’han sortit 50,77km que hem fet en 3 hores 24 minuts pedalant a una mitja de 14,9km/h, una velocitat màxima de 53,5km/h, un consum energètic de 2594kcal, una mitja cardíaca de 130 ppm que es el meu 74% i una màxima de 170 ppm que es el meu 97%. La mitja de cadència de 72 rpm, el desnivell positiu de 1199 metres i el negatiu de 1211 metres.
Aquí us deixo el track d’avui
Total climbing: 1255 m
Total descent: -1270 m