Pas dels Lladres i Encigalada

En Joan Manel em va dir abans d’ahir que volia fer el Pas dels Lladres, li vaig dir de fer Puigmal ja que hi érem, inicialment va dir que si.

Ahir els hi vaig proposar al Carles i a l’Adolf si volien venir, van dir que si, però que no farien Puigmal, per temps el Carlos, l’Adolf no li agrada caminar i en Joan Manel al final em va dir que li feia mandra, així que vaig desistir de pujar al Puigmal.

Hem quedat a les 8 del matí al pont del càmping de Palau, érem 4, inicialment va dir en Joan Manel que vindria el seu cunyat, però sembla que això de matinar no li agrada gaire.

Hem anat pujant per la pista, s’ha de valorar que sóc el més fluix de tots 4 pujant, el Carlos es un animal, l’Adolf també li va el tema i en Joan Manel que té un ritme semblant al meu, es més ràpid pujant que no pas jo.

Hem arribat al creuament que vas a l’esquerre per anar a la carretera o a la trialera que baixa a la Pupy i l’Adolf ha dit que pujar la trialera que va de la carretera amunt cap al refugi de l’Orri de l’Andreu, a mi no m’ha convençut, pel seu nivell bé, pel meu nivell i el d’en Joan Manel, malament.

Consum excessiu d’energia i a més caminar, no tinc prou potència per aguantar aquesta trialera de pujada, el Carlos i l’Adolf si.

Com que s’ha posat “farruco”, li he dit que si, hem anat per la pista i han parat a pixar just a l’entrada del tancat elèctric de la trialera de la Pupy.

Quan els he atrapat, no he parat, he seguit pujant i en Joan Manel amb mi, fins trobar la carretera.

En Joan Manel m’ha dit que no els veia, i li he dit que segurament haguessin pujat per la part final de la rampa, es molt inclinada, en comptes de fer la pista que veníem fent nosaltres.

Els hem trobat que venien en sentit contrari per la carretera a trobar-nos, i si, han fet la pujada.

El Carlos ha dit “duríssima”, pel meu nivell, es caminar, no pas pujar pedalant.

Hem fet un pel de carretera i han entrar a l’esquerre per fer la trialera de pujada fins a la carretera.

Diguem que per carretera hi ha 5 quilòmetres i per la trialera n’hi ha un parell, però el desnivell es el mateix.

L’Adolf i el Carlos a davant, després en Joan Manel i jo al final.

Jo he fet peu, he caminat una estona, en Joan Manel també, entenc que el Carlos i l’Adolf no, es una lliga diferent.

Un cop a la carretera, es creua i s’entra de nou a un corriol que et dur a l’Orri de l’Andreu, també s’ha de fer peu en algun moment.

Ens hem reagrupar al refugi i d’allà hem seguit, ja per un corriol en mal estat, que està ple d’herba i que costa molt de pedalar fins arribar a Coma Morera.

El Carlos s’ha disparat pujant, l’Adolf al seu darrera, però a distància, en Joan Manel i jo hem anat al nostre ritme, plegats.

Hi ha un parell de rampes MOLT dures, jo he fet peu a una d’elles, estava molt just de forces ja, he caminat uns 10 metres per guanyar el desnivell més important.

Ens hem tornat a reagrupar al cim de Coma Morera, i en Joan Manel ha fet el càlcul, per la trialera li hem posat 20 minuts més de temps que per la pista normal i hem tret uns 4 quilòmetres, això si, en el meu cas, he consumit molta més energia de la que tenia previst de consumir, anava ja molt cansat.

En Joan Manel per temps, ha fet mitja volta, després de fer-nos la foto i ha marxat cap a casa, volia estar a casa a les 12:00 com a molt tard i amb la trialera de pujada, era impossible que estigués a les 12:00.

Hem seguit pujar cap al Pas dels Lladres a l’estació d’esquí de Puigmal, es una pista que va fent, però hi has de guanyar uns 700 metres de desnivell positiu en uns 8 quilòmetres, no està gents malament.

L’Adolf s’ha volgut quedat amb mi, el Carlos l’hem perdut de vista de seguida, es un nivell molt més alt que el meu.

He parat a menjar-me una barreta, el cost estava massa cansat, m’he equivocat no tornant amb en Joan Manel, la pujada per trialera ha estat un error per mi.

A ritme molt lent, he seguit pujant.

Perquè ens fem una idea, del total de la ruta en moviment, que no vol dir que estiguis sempre pedalant, m’han sortit 3 hores i mitja i he estat amb el pinyó de 50 a darrera 46 minuts, i el 42 que es el segon, durant 26 minuts. Més d’una hora amb el ferro més petit, massa ☹

A ritme molt tranquil he anat fent fins a la pujada final, on ja veus l’estació, allà m’he acabat la barreta i l’Adolf ha fer una accelerada, li he perdut la pista, per descomptat.

Els he vist al cim, ells han pujat fins al capdamunt del remuntador, jo els he esperat a ambdós a que baixessin.

Quan han baixat, hem fet pista avall per anar a buscar a l’esquerre del tot de l’estació, un sender molt poc marcat que l’Adolf deia que havia fet amb esquis de muntanya i estava marcat per fer amb BTT.

Hem anat planejant fins que el cartell deia a la dreta i l’Adolf ha dit que recte, a partir d’aquí ens hem encigalat una bona estona, camp a través entre mig del bosc buscant algun track al mapa del Garmin.

Track es veia, però al mapa només, al terra, no es veia res de res.

Hem caminat i hem anat buscant com sortir-nos-en fins que hem acabat trobant un corriol molt tapat que ens ha dut a un track de córrer, una pujada curta però exigent que he fet caminant i un petit mirador.

A partir d’aquí seguint els pals de senyalització hem acabat a la pista que vàrem fer l’altre dia en Joan Manel i jo, ens ha deixat al refugi pastoral de Santa Leocadie.

Pista avall fins trobar la carretera, i a la balla de “no passar per risc de foc”, a l’esquerre, per pujar cap al refugi pastoral de Nahuja, però sense arribar-hi, al tancat d’animals a la dreta, i la tercer revolt, després del tancat d’animals, el pas canadenc, fins a la pista que ens baixa cap a Osseja.

Hem arribat a Osseja, ells dos sense gents d’aigua, jo molt mort, massa i amb el GPS que em deia que he fet 1180 metres de desnivell positiu, la resta per sobre del 1700 metres, he aplicat la correcció i m’ha donat el mateix que ells més o menys.

M’han sortit 39,68km que he fet amb 3h 31m a una mitja de 11,2km/h amb un desnivell de 1731 metres, un potència mitja de 177W, màxima de 648W, cadència mitja de 67 rpm, mitja cardíaca de 129 ppm que és el meu 73%, màxima de 164 ppm que és el meu 93%, un consum energètic de 2274 calories i calor, mitja de 22 graus, màxima de 31 i mínima de 16, no es normal.

He acabat molt mort, massa, no era la intenció, mal a tot arreu i cansament. Aquesta setmana vinent, que es festa major, no faré res de bicicleta.

Aquí us deixo el track d’avui

Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu “descargar” amb el botó dret del ratolí i “guardar link como”, et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.