Avui dilluns 15 havíem quedat en Joan Manel i jo de pujar al Puigmal amb bicicleta, ell sortint des de Puigcerdà i trobant-me a mi a Osseja.
He sortit de casa a les vuit menys vuit minuts del matí, he quedat amb en Joan Manel al càmping de dalt de Osseja, m’ha dit que sortia a les a dos quarts de vuit, necessita mitja hora per arribar.
A les vuit i poc, un parell de minuts, ha aparegut al càmping i hem començat a pujar.
La pujada es per una carretera asfaltada en no gaires bones condicions, sense senyalar i per un sol cotxe que comença just al càmping, va fent zetes amunt.
Hi ha un creuament, ambdues opcions duen al mateix lloc, en Joan Manel ha dit que la de la dreta era més suau, però jo tenia marcada la de l’esquerre al GPS, hem seguit el track, a l’esquerre.
Ell havia fet la ruta de baixada, hi ha una pista que puja des de Vilallovent al cim, on hi ha un pàrquing, jo la tenia al cap, dibuixada, però no l’havia fet mai.
Hem arribat al cim, a 2100 metres amb una hora i poc, només hem trobat un cotxe que baixava, res més.
Un cop arribes al cim, on acaba la carretera asfaltada em faltaven 11 quilòmetres per arribar al cim del Puigmal i uns 750 metres de desnivell positiu.
Hem fet una parada d’un minut, en Joan Manel volia menjar quelcom.
Pedalant pista amunt hem anat fent via, no té cap mena de pèrdua, la pista es va trencant, es una pista típica de Pirineu, amb pedra solta i poc transitada.
Hem divisat el remuntador de l’estació d’esquí de Puigmal i hem pensat que el Puigmal estava a mà esquerre, ja que em quedaven 4 quilòmetres per fer cim i el cim que veiem darrera del remuntador es veia massa lluny i massa alt.
Estava equivocat, seguint la pista ens hem encarat al remuntador de l’estació de Puigmal i abans de la pujada més forta hem fet una altre parada, per posar-nos un tallavent i per menjar quelcom, en Joan Manel un altre plàtan i jo m’he menjat mitja barreta que duia.
Després hem començat a fer la última pujada, si més no la que teníem al cap.
Un cop al cim de l’estació d’esquí de Puigmal hem trobat que la pista seguia cap al cim del Puigmal, més pista i més pujada.
Teníem un monstre a davant que es veia molt gran pels quilòmetres que ens faltaven per fer i el desnivell encara era d’uns 300 metres, però hem anat fent via.
De cop la pista s’ha convertit en un corriolet estret, hem seguit pedalant.
En algun punt hem hagut de fer peu, per ser exacte 2 punts, ja que la pujada amb bici, tot i que es podia fer, he pensat que era massa arriscat amb la pallissa que ja dúiem a sobre.
Hem parat just al començament de la pujada al cim, hi ha una pica que indica “1 quilòmetre” al cim del Puigmal i 55 minuts.
En Joan Manel ha tingut una idea molt bona, posar-nos unes sabatilles d’esport a l’esquena per posar-nos-les per la última pujada, ha estat el moment de posar-nos les sabatilles de running i treure’ns les de pedalar.
Ha començat la pujada, amb la bici al costat, arrastrant-les.
Hem trobat 2 ciclistes just on ens hem posat les sabatilles, venien de Planoles, ens han dit que la pujada eren 20 minuts que es podia fer bé.
Crec que hem tardat un pel més de 20 minuts, però menys de mitja hora.
Hem fet cim que devien ser les 11 del matí, Puigmal 2911 metres hem marcava el GPS.
Hi havia bastanta gent, hem esperat un minut per fer-nos la foto, que ens han fet un dels 2 ciclistes que hem trobat abans i hem començat a baixar pel mateix camí que havíem pujat.
Jo m’he canviat de sabates al cim, ja amb les de ciclista amb els automàtics, en Joan Manel ha preferit començar a baixar amb les d’esport.
La veritat es que hi ha un punt, i uns 50 metres que has de caminar, la resta es pot fer sencera sobre de la bici.
Els 2 ciclistes que ens han fet la foto estaven esperant a un parell més de companys que venien amb elèctrica.
Els he trobat just al acabar els metres de caminar i he baixat davant d’ells uns metres, he esperat en Joan Manel i ells han fet via avall.
La veritat es que m’he quedat molt sobtat de com baixaven, uns animals de derrapar al revolt i baixar recte, com si haguessin fer la ruta varies vegades, que suposo que es el cas, tal i com hem comentat al cim.
Fins el punt on hi ha la pilona que diu un quilòmetre es pot fer, amb cura, però es pot baixar.
En Joan Manel s’ha canviar les sabates uns metres més endavant, en un dels 2 punts que havies de caminar fins arribar a l’estació d’esquí de Puigmal.
Hem passat els 4 ciclistes, un d’ells, elèctric, ha trencat el canvi i li havien posat cadena amb pinyó fix, però no ha aguantat.
Els hem desitjat sort uns metres abans d’arribar a l’estació d’esquí i hem fet via avall.
La tornada l’hem feta més directe, hem baixat per les pistes de l’estació d’esquí de Puigmal tot seguint uns senyals que marcaven una ruta amb un track número 5.
La baixada, tot i ser pista d’esquí, ha estat molt dura, de faltar-me força als dits per frenar la bici. En Joan Manel ha patit un pel més que jo, encara va amb la rígida.
El track 5 ens ha dut a la carretera de baixada cap a l’estació, hem baixat per carretera fins creuar la balla on han d’aparcar els cotxes i hem seguit baixant fins a la base de l’estació on hi ha la venda de forfaits.
Allà hem agafat un GR que hi ha a mà dreta i que vaig fer la setmana passada que fa de drecera creuant la carretera d’Err a l’estació del Puigmal.
Pel soroll del fre de davant, crec que m’he quedat sense pastilles, però no tenia marge, avall, frenant i ja faré el canvi quan pugui, a casa.
He hagut de posar 2 dits als frens, 2 per cada mà, ja que amb un sol dit no tenia força per poder frenar, tenia les mans cansades, no només les mans, però en aquest cas, les mans estaven “saturades”.
Esperant en Joan Manel en el primer punt on es creua la carretera m’he tret el tallavents, la temperatura al cim era de 14 graus, aquí ja havia pujat 10 graus.
Hem seguit baixant, hem passat un refugi de pastors i després la baixada es fa més salvatge fins al final, on hi ha uns 100 metres molt complicats, que he baixat però que en Joan Manel ha volgut fer caminant, no portem la mateixa bici i en el seu cas no es coneixia aquest tros, jo si, el vaig fer fa uns dies.
Un cop a baix, carretera de nou que et baixa fins el poble d’Err.
Al pàrquing de les piscines hi ha una pista que puja, no recordava que fos tan llarga, estàvem ambdós destrossats, potser eren uns 300 o 400 metres, he acabat posant-ho tot, tenia el cos que ja no em responia igual que a primera hora del matí.
Després de la pujada, cap al es Cases d’Amunt la pista es relativament ràpida, hi ha sis quilòmetres des de Err fins a Osseja passant per Santa Leocadia i per Nahuja.
En Joan Manel ha tornat cap a Puigcerdà per la carretera de Osseja cap a Bourg Madame i jo cap a casa.
M’han sortit 46,18km dels que la major part del desnivell es fan amb els primers 25 quilòmetres, son els que ens ha costat de Osseja, de la porta de casa fins el cim del Puigmal, 25 clavats.
Ho hem fet amb 3h 44m pedalant, en total han sortit 5h 23m. No ha contat el temps que hem caminat de pujada al Puigmal, per això val la pena remarcar el temps total, no pedalant només.
La mitja em diu que de 12,3km/h, el desnivell de 1622 metres positius i 1779 metres negatius. La cadència de 68 rpm, la potència mitja de 164W i la màxima de 830W, la mitja cardíaca de 129 ppm que és el meu 75% i la màxima de 159 ppm que és el meu 92%.
Fins arribar a l’últim quilòmetre on s’ha de caminar, cada cop que he mirat el GPS em deia que estava per sobre de 87% del meu pols cardíac, però entenc que la baixada ha canviar la mitja.
El consum energètic de 2556 calories consumides, la temperatura mínima de 12 graus, la màxima de 26 i la mitja de 15,6 graus. He arribat a casa cap a les 13:00, dutxa i relax, el cos està “destrossat” després de la pallissa d’avui.
Aquí us deixo el track d’avui.
Total climbing: 1966 m
Total descent: -1962 m
Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu “descargar” amb el botó dret del ratolí i “guardar link como”, et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.