Diumenge matí, segon dia de la Tracks de Cerdanya, ens llevem a les 7:00, a les 7:30 hem quedat per esmorzar al restaurant de l’hotel. Fa sol, sembla que tindrem un dia bo, segurament fantàstic de temps.
El David i jo baixem al garatge a veure si l’invent que li hem fet a la patilla de canvi aguanta. No, no ha aguantat, s’ha trencat a la mínima, li posem unes brides per veure si aguantarà, tot i que no aguanta ni 2 quilòmetres, diguem que les proves davant de l’hotel funcionen, però a la que comencem a pedalar, ja no. El David aguantarà avui i demà amb un 38 dents a darrera i un 32 dents a davant, haurà de fer cames i dur una cadència molt baixa.
L’Adam ve a fer-nos el briefing a l’hotel mentre esmorzem, deixem les bosses preparades, ens explica el que ens trobarem i marxem, deuen ser vora les 8:30 del matí aproximadament. Tot i que ens ha dit que sortíssim de Font Romeu en direcció Egat i que trobaríem el track sortint del poble, no li fem gaire cas i ens encigalem de mala manera buscant el track a Font Romeu poble, cosa que ens fa perdre uns 20 minuts. Acabem a dalt al Sant Crist que hi ha a la sortida i baixem amb bici per les escales, per acabar sortint del poble, tal i ens havia dit inicialment l’Adam i trobant el track a mà dreta, per un dels últims carrers del poble.
A la mínima, surt de pista i comencem a pujar per uns corriols espectaculars, corriols que van pujant, a vegades més durs que altres, però que van en direcció Targasonne. L’Adam ens diu que avui tindrem 5 trialeres de baixada, la última la millor amb diferencia, però això també vol dir que pujarem com a mínim 5 vegades. Anem pujant fins arribar a un prat on només ho som nosaltres, es una sensació increïble. Es veuen muntanyes de fons, neu a les més llunyanes, vaques i cavalls salvatges i res de civilització, es realment un paisatge idíl·lic. Aquesta es la primera vegada que tenim una ruta d’aquest estil, res de pistes si es poden evitat, per petit que sigui el corriol, i muntanya sense cap senyal de civilització propera.
Passem per uns aiguamolls on hi ha uns ponts de fusta per evitar que fiquis els peus dins el fang, però hi ha tan d’aigua, ha nevat i plogut tant aquest hivern i el que duem de primavera, que ni els ponts de fusta han pogut aguantar. Ens posem de fang fins els turmells, però gaudint molt. Anem pujant fins arribar al pic de la Tossa de Llambet un 2060 metres. A partir d’aquí un corriol de baixada factible, fins que arribem a una pista que ha estat asfaltada fa unes 3 setmanes. Resulta que la Cerdanya ha acollit el campionat del mon de parapent, i perquè els cotxes i les furgonetes poguessin accedir a la vall pel llançament, han asfaltat el que abans era una pista estreta. Ara es una pista amb grava que baixa uns 300 metres de desnivell, però que no aporta res de res. Diguem que es puja per corriols, però la baixada es recte, sense cap mena d’al·licient. No quedem gaire contents, però no tenim més remei, segons ens ha dit l’Adam.
Arribem a El Colomer a Targassonne i per carretera durant uns metres anem a parar a l’edifici que hi ha situat a l’extrem de la carretera, on hi ha la Central Solar Thémis, que es una mena de pirulí gros. Allà comencem a pujar per una pista que es va fent estreta i es converteix en corriol. Es una pista que va paral·lela a un tub metàl·lic molt gros per on, sembla, que es canalitza l’aigua. Al final del corriol que va pujant lentament, hi ha una pista de baixada, tampoc aporta gran cosa, però es millor que la que havíem fet una estona abans.
Un cop a baix de tot, hi ha un pont per on es creua el riu, un pont de fusta que passem cadascú caminant amb la bici al costat. Pista de sortida i a la mínima, pista a la dreta i pujada de nou, es va pujant fins deixar la pista a dalt de tot i hi ha una trialera de baixada molt dura i exigent. El Xavi ja l’havia feta amb la Cerdanya 360, però diu que recorda que estava més ciclable, la veritat es que es podia baixar, però tenia algun punt interessant de molta dificultat i de fer peu. Anem seguint la trialera fins passar Les Escaldes i d’allà cap a Dorres. Sortim de Dorres i comencem a pujar per una pista que ens dur a a l’Ermita de Belloc, un punt increïble. Parem per fer unes fotos, es una vista fantàstica. Per postres, el Pedro ha punxat, així que aprofitem per canviar la càmera mentre fem una parada per menjar quelcom. Seguim per la pista que hi ha darrera de l’ermita i anem fent via per un camí que acaba i es converteix en un corriol.
Anem baixant i ens anem reagrupant fins arribar a Brangoly. Allà anem pujant tranquil·lament fins a Feners per carretera. Un cop a Feners, el Pedro nota que la bicicleta elèctrica que ha llogat no funciona. Parem a la plaça del poble per posar aigua i truquem a l’Adam primer i després a la botiga on hem llogat via l’Adam, no contesten i l’Adam s’apropa a la botiga. Suposo que podrem haver perdut entre mitja hora i 45 minuts esperant, fins que al final, el Pedro s’adona que hi ha un sensor de velocitat a la roda de darrera que esta mogut, el posa bé i la bici comença a treballar bé de nou. Truquem a l’Adam, falsa alarma, tot arreglar.
Resulta que les bicis elèctriques estan limitades a 25km/h, aquesta limitació es legal, per evitar matricular-les i pagar una assegurança. Perquè el motor treballi per sota de 25Km/h, hi ha un sensor, que es un imant, com si fos el típic del comptaquilòmetres que es posa a la roda de davant, però a la roda de darrera, que limita que treballi el motor per sobre d’aquesta velocitat. Al haver-se mogut el sensor, la bicicleta passava de 1km/h a 99km/h. Feia mal contacte, no li enviava la senyal adient, per tan, a 1km/h funcionava, però al passar per sobre de 25km/h, tallava el motor i no funcionava. Res, arreglat i llestos, lliçó apresa.
Seguim pujant, aquesta vegada anem fins a Bena, encara a la part francesa i ja veiem Latour-de-Carol, hem de baixat. Abans de baixar fem una trucada a Guils, volem dinar allà, abans de fer la última pujada forta del dia, però es diumenge i no ens donen bones alternatives, la que teníem era parar a Latour-de-Carol a menjar un entrepà francès en qualsevol lloc a la carretera. Decidim jugar-nos-la i anar fins a Guils. Baixem a Latour-de-Carol, creuem el poble, i per la part de darrera del poble, hi ha un corriol que puja, l’agafem i anem fent via fins arribar a Guils de Cerdanya creuant Iravals. Arribem a la plaça del poble i el Restaurant on havíem trucat i ens havien dit que no podríem servir-nos fins a les 16:00 ens tenen preparada una taula per 6 a la plaça del poble, i ens diuen que ens estan bullint macarrons i que de segon tindrem botifarra a la brasa. Per cert, es El Picarol, molt aconsellable, un tracte molt bó.
Ens quedem perplexos, positivament parlant, demanem cervesa, cocacola, aigua de la font del poble i ens duen el dinar, que l’acompanyem amb vi de la casa i gasosa. Dinem com a garrins, cosa que pagarem després a la última pujada. Després de dinar, una hora ben bé, comencem a pujar sortint del Guils per darrera, per una pista que es va fent cada cop més inclinada i poc practicable per un cotxe, pugem cap a l’estació d’esquí nòrdic de Guils-Fontanera. Es una pujada que ens costa una hora molt llarga, es dura. El Jaume i el David van agafant ritme i els perdo, el Pedro es queda amb mi i anem pujant plegats, el Xavi i el Basilio van a darrera, tot i que no ens veiem.
Hi ha un punt al camí que puja, que es creua la carretera de pujada a l’estació, allà el Pedro i jo esperem una bona estona a que arribin el Xavi i el Basi, però agafo fred a cap d’una estona i decidim seguir pujant. A cap de poc, arribem a una esplanada i ens dirigim a una casa, que es el bar de l’estació d’esquí, al costat del pàrquing. Allà hi ha el David i el Jaume que ens esperaven. Al cap d’una estona, no gaire, arriben el Xavi i el Basilio. Fem una parada tècnica per descansar tots una miqueta i encarem la baixada final fins a Ger.
Anem seguint per la pista i abans de començar a baixar, ens desviem a un mirador que ens havia comentat l’Adam que trobaríem a l’esquerre. Es una panoràmica de la Cerdanya realment increïble, fem unes fotos i tornem al camí de baixada. L’Adam ens ha dit, que trobaríem en un revolt una paridora d’animals, un revolt molt tancat i que just després, seguíssim el track, hauríem de sortir de la pista i creuar durant uns 200 metres per la herba, no hi ha camí, però que el track no esta equivocat.
Li hem fet cas, hem creuat un riu petit i just després, ja hi havia un corriol molt estret que pujava. Hem trobat vaques i cavalls al camí, però el Xavi que anava primer els hi ha anat xiulant i s’han anat apartant, no els hem molestat gaire i ells tampoc a nosaltres. De cop el camí, passa de pujar a planejar però amb un pel de baixada, ens deixem anar, primer el Xavi, després el Pedro, després jo i darrera meu el David i el Jaume, el Basi ha decidit baixar per carretera fins a Ger. Es una baixada increïble, unes vistes úniques. La baixada es va fent estreta, es una trialera a camp obert, sense arbres molt bonica, un pel perillosa per la velocitat. Hem de parar un parell de cops per treure els filferros elèctric que hi ha pels animals i tancar-los un cop passats, però val molt molt la pena.
Arribem a Niula, tenim uns metres per carretera al poble, fins que ens fiquem de nou a un corriol que baixa molt, la trialera des de dalt de tot son uns 800 metres de desnivell, es llarguíssima. Aquesta segona part va paral·lela al riu, hi ha punts que t’has de creure que no hi ha res a davant, les herbes no et deixen veure el terra, i les velocitats que duem baixant són molt importants, això si, les cares de felicitat que tenim son fantàstiques. Seguim baixant, creuem el riu, ens posem de fang i d’aigua fins a dalt, però amb l’adrenalina que duem a sobre, no tenim cap problema.
Arribem a Ger, entrem al poble i acaba el Track, l’Adam ens havia dit que un cop al poble, a la plaça on acaba el track, uns 20 metres més avall hi havia una casa rural, Cal Reus. Hi arribem sense problemes. Parem els GPSs i ens abracem de contents després de la traca final, diguem que ha estat un final de festa impensable a primera hora del matí, ens ha agradat moltíssim aquesta segona part de la ruta.
Netegem les bicicletes fins del pati de l’hotel, el Pedro carrega la elèctrica al cotxe i marxa cap a Llívia a tornar-la, demà dilluns ha de treballar i no pot fer els 3 dies. La resta ens fem unes cerveses mentre ens dutxem, el propietari de la casa rural es una persona molt oberta i amable, ens dur les cerveses i ens deixa unes patates i cacauets amb més cerveses per quan ens acabem de dutxar. Ens dutxem, ens les bevem i marxem a sopar a un restaurant que hi ha a la plaça del poble, hi som només nosaltres 5. Demanem de primer Trinxat de Cerdanya, que tenien al menú. Crec que un dels millors trixats que ens hem menjat mai, tots 5 hi estem d’acord. Xai de segon per tothom, menys jo que demano espaguetis, postres i llestos. Caminem una mica pel poble abans d’anar a dormir, però a les 10 de la nit ja estem al llit, demà toca acabar la ruta.
En total m’han sortit 58,01km que hem fet amb 5 hores i 23 minuts a sobre la bicicleta, a una mitja de 10,8km/h, amb un consum energètic en el meu cas de 3389kcal, una mitja cardíaca de 113 ppm que es el meu 65% i una màxima de 160 ppm que es el meu 95%, una cadència mitja de 48 rpm, molt baixa, hi havia molta pujada molt lenta. Un desnivell positiu de 1719 metres i un negatiu de 2344 metres, avui hem baixat més que hem pujat.
Us deixo unes fotos del dia, tot i que no hi ha foto o video que pugui fer sentit el que hem sentit baixant la trialera de Guils de Fontanera fins a Ger!
Aquí us deixo el track d’avui
Total climbing: 1795 m
Total descent: -2420 m