Tercer i últim dia de la Tracks de Cerdanya. Ens llevem a les 7, a les 7:30 tenim l’esmorzar a taula de Cal Reus, hem dormit molt bé i esmorzem molt bé també. El propietari es queda amb nosaltres durant l’esmorzar xerrant tranquil·lament, avui no obre, però com que hi som nosaltres, només nosaltres 5 en tota la casa, ens ha fet l’esmorzar a l’hora que hem volgut i ens ha dit que a mig matí ja no treballaria més. A més de la casa rural, tenen la botiga del poble. Són les 8 i ho tenim tot llest, les bicis amb cera a les cadenes, les rodes amb la pressió adient. Li fem un whatsapp a l’Adam, i ens diu que ens esperem, estava just al carrer del costat amb el cotxe, ens volia fer el briefing del dia.
Ens ho explica, avui es el dia més senzill, només 1000 metres de desnivell amb 50 quilòmetres, idoni per mirar d’arribar a Llívia abans de les 2 i poder dutxar-nos a l’hotel del primer dia, dinar i tornar a casa d’hora.
La sortida de Ger es dura, ens diu que s’ha de pujar fins a Gréixer, que es puja per corriols i que la part principal al costat del riu, que hi haurà aigua. L’Alternativa es pujar per carretera, son 3km igualment anem per on anem, però pugem pel track, pel corriol de pujada. Es dur de nassos, el fang i el riu no ajuden gaire, però anem fent. Creuem el riu, ens mullem els peus, hem de carregar les bicis en algun punt, però tot bé. Anem pujant per corriols molt bonics, molt aeris, avui amb unes vistes increïbles del Cadí fins arribar a Gréixer. Allà ens esperem tots, i un cop reagrupats els 5 que som, sortim per dalt del poble i anem a buscar una pista que puja, una pista molt dura amb desnivells per sobre del 20% en algun punt, que va fent sense gaires arbres que et permetin despistar-te fins arribar a un cim on ja veiem Meranges.
Allà ens esperem per reagrupar-nos i baixem a Meranges. La pujada son 6,7km i té un desnivell d’uns 400 metres llargs, es molt dura, però es pot fer. Millor a primera hora del matí que a la tarda, sinó pots acabar mort.
Creuem Meranges i sortim del poble, anem a buscar un corriol que, segons l’Adam, i es literal, es un trenca-cames. Es puja i es baixa constantment per un corriol molt humit i amb molt de fang, pujades que has de fer a per perquè passen de baixar a tenir una inclinació molt important, no tenir grip, pedres i fang. Es fa pesat però es fa bé a la vegada, es una sensació interessant. Anem fent via fins arribar a Éller. D’allà tenim una pista de pujada que el track va per un corriol alternatiu a un parell de metres de la pista, l’Adam ja ho va dir, si pot ser corriol, serà corriol, si es pista, es perquè no hi ha alternativa.
Aquest corriol puja i creua la pista principal, per un corriol molt poc marcat, però seguim. Va crestejant el lateral de la muntanya, fins que comença a fer-se més trialera i es converteix en una trialera amb molta pedra, tipus el Garraf. Parem per reagrupar-nos tots després d’un fillferro electrificat. Foto de rigor, una barreta i seguim baixant, es una trialera de baixada molt dura, però es fa bé. Passem per Odèrn, Talltendre, Corborriu de la Llosa, l’Ermita de Cal Jan de la Llosa, Viliella, Arànser i tenim la última trialera de baixada, per un corriol molt tupit, semblant a la part final del segon dia fins arribar a Martinet a la carretera N260 que va de la Seu d’Urgell a Puigcerdà.
Aquí ja s’ha acabat les pujades i baixades fortes de la ruta, ara ens toca remuntar pel lateral del riu Segre fins arribar a Llívia. L’Adam ens diu que hi ha un corriol paral·lel a la carretera, però que no l’agafem, esta ple d’ortigues. Li fem cas, seguim per la nacional fins arribar a la rotonda on anem cap a la dreta, cap a l’entrada de Bellver de Cerdanya. Just passar el pont del riu, ens deixem caure per un corriol que esta molt enfangat, hi ha molta aigua i en trobarem molta més durant els propers quilòmetres. Aigua, fang i moltíssimes ortigues, ortigues que ens faran la guitza fins el final, fins arribar a Llívia i que patirem durant unes quantes hores.
Anem pujant lentament, anem guanyant metres i anem creuant poblacions, algunes hi passem a prop, altres les creuem. Passem per Montellà, Olià, Pi, Bellver de Cerdanya, Sanavaste, Soriguerol, Talltorta i Queixans d’allà anem per la pista que va paralel.la a la carretera d’Alp a Puigcerdà fins a Les Pereres. Entrem a Age, anem secs d’aigua, trobem una font a la plaça i seguim. Volíem arribar abans de les 14:00 a l’hotel, ja que de 14:00 a 16:00 estaven tancats i no volíem perdre 2 hores, així que el David i el Xavi que duien un ritme un pel més alt van fent i el Jaume i jo els seguim però sense tanta pressa. Entrem a França, creuem Bourg Madame i sortim per darrera cap a Onzès i després entrem a Llívia a temps, arribem a l’hotel i ens adonem que som els primers, el David i el Xavi han pujat a les oficines de l’Adam i el Basilio encara no ha arribat. Son les 13:47, tenim temps de sobres.
Demanem dutxar-nos i rentar les bicis, acabem tots 5 a les 14:30 aproximadament, amb tot carregat. Anem un moment a fer-nos la foto de rigor i a agafar els maillots a les oficines de Tracks de Cerdanya i busquem un restaurant on dinar quelcom abans de tornar. Dinem molt bé, el joaquin ha vingut a buscar el Jaume, el Basi i el Xavi i també dina amb nosaltres i cap a les 16:15 aproximadament, encarem el camí de tornada amb un gust de boca molt bo, crec que es de les millors rutes que he fet i en dec dur unes 11 o 12.
En total m’han sortit 49,49km que hem fet amb 4 hores i 8 minuts, a una mitja de 11,9km/h. Hem de contar que el GPS només em conte el temps quan esta en circulació, si esta parat i no hi ha moviment, no conte res, per tan, les velocitats mitges són com són. El meu consum energètic de 2759kcal, la mitja cardíaca de 118 ppm que es el meu 67% i una màxima de 156 ppm que es el meu 89%, la cadència mitja de 57 rpm, el desnivell positiu de 1160 metres i el negatiu de 1065 metres.
Aquí teniu les fotos del últim dia, crec que podem dir que de les millors, per no dir, la millor ruta organitzada que hem fet ens els últims 10 o 12 anys. Plenament aconsellable.
Aquí us deixo el track d’avui
Total climbing: 1279 m
Total descent: -1183 m