Aquest matí hem quedat a les 7:30 al Caprabo, a les 6:30 hem fet els primers whatsapps, havia plogut per la nit, xispejava i tenia pinta de ploure. El Damià m’ha dit que no venia, així que he marxat cap al Caprabo, he deixat un parell de minuts de marge i he seguit cap a la Plaça de la Vila a Sant Pere de Ribes, no plovia, estava moll. Ens hem fet un parell de missatges amb el Fer i ha vingut uns minuts més tard del que havíem quedat, ha mirat el radar de pluja i no donaven pluja cap a la banda de Canyelles, així que hem decidit anar cap allà, pujant el Montgrós i fent el Pic de l’Àliga, tornant per darrera, Casa Alta, Balcons i de tornada a casa abans de les 11.
Hem sortit de Sant Pere de Ribes pel Castell, hem anat com cap a Vilanova, pel camí de darrera del Casino, de l’antic Casino de Barcelona, però ens hem desviat per uns corriols de pujada, que no havia fet mai jo, el Fer si, i que et deixen al carrer mal asfaltat que puja cap al Montgrós. Hem seguit pujant per la urbanització per anar cap a Canyelles a la part de dalt, ja es veu el Pic de l’Àliga. Es un camí que fem habitualment de tornada, si més no jo, el Fer m’ha dit que es la típica ruta que fa per entrenar, una hora i vint. Hem arribat a Canyelles, hem parat a la font i hem començat a pujar per asfalt la urbanització que hi ha anant cap a Pic de l’Àliga, es una pujada dura i exigent, però asfaltada, per tan es fa bé. Hem dut un ritme “social”, més aviat, parlant que no pas pujant sense poder respirar.
Un cop al cim, hem fet la foto de rigor, estava molt bonic. Es veia pluja a la banda de Sitges i sol a la banda de Cubelles, nosaltres estàvem amb núvol però sec, no havia plogut gens, perfecte. Hem baixat per darrera i hem passat el cadenat, camí de la Casa Alta a Vilanova. Baixant li he comentat al Fer de fer la trialera que hi ha a la dreta, jo la vaig fer fa un parell d’anys, es molt dura, sobre tot la part final, hi ha molta pedra grossa solta, cosa que fa que la roda de davant la dirigeixin les pedres, no pas tu. Ell no l’havia fet, ens hi hem ficat. La he pogut fer sencera, el Fer s’ha deixat caure en un moment i ha fet peu en un altre, venia amb 3 BAR als neumàtics, massa pressió i no tenia grip, però volia rodar ràpid.
Hem arribat a baix bé, es el camí de tornada del Pantà de Foix, hem pujat fins a la Casa Alta, i hem seguit per la pista que té la baixada forta de ciment, a l’esquerre cap al Fons de les Oliveres, a la dreta un corriol que baixa cap al Pantà de Foix i recte, com hem seguit, puja i pel i vas a parar als Balcons, on hi ha una part amb ciment que té un grau important d’inclinació. Hem baixat buscant el camí més ràpid per arribar a la Mahle, el Fer volia estar a casa abans de les 11, anàvem bé de temps.
Hem arribat a la Mahle, i hem seguit de tornada buscant l’antic Casino de Barcelona primer, després l’Hospital Sant Camil i Puigmoltó, ell ha seguit cap a Sant Pere de Ribes i jo he tornat cap a Sitges per l’autòdrom i Rocamar. La pluja m’ha respectat fins arribar a Rocamar, on ha començat a ploure un pel, però a mida que he sortit de Rocamar i he entrat a Sitges, ha començat a ploure molt i fort, he girat pel Vinyet cap el passeig i d’allà cap a casa.
En total m’han sortit 42,84km que he fet amb 2 hores 55 minuts, a una mitja de 14,6km/h, un pel més àgil que el diumenge, però ritme “social”, no pas d’entrenament. Una màxima de 53,5km/h, un consum energètic en el meu cas de 2345kcal, una mitja cardíaca de 121 ppm que es el meu 69% i una màxima de 162 ppm que es el meu 93%, una mitja cardíaca de 69 rpm, un desnivell positiu de 966 metres i un negatiu de 1002 metres.
Aquí us deixo el track d’avui.
Total climbing: 1040 m
Total descent: -1076 m