Aquest matí hem quedat a les 8, un pel més tard del normal, ahir vàrem anar a dormir tard, ja hi contàvem.
Érem el Damià, el Javi i jo, el Fer ha fallat a última hora, tot i que va confirmar ahir i havíem quedat amb el Santi a Quatre Camins a les 8:45.
Hem pujat la Fita, hem abat fins als Caçadors i no hem baixat pels Holandesos, hem baixat directe cap a La Fasina. Tampoc hem pujat i baixar per Jafra, directe a pujar els Massets de d’Alt fins a Quatre Camins.
Hem arribat puntuals a la cita i el Santi ha arribat uns minuts abans, estava fent temps i ha aparegut com si vingués de Sant Pere de Ribes.
Hem encarat el GR5 cap a Can Grau, pel famós “tornillo”. A mi personalment es un tros que m’agrada molt, és tècnic, hi ha pedra, calen moltes cames i molt d’equilibri. Habitualment haig de posar el peu a terra un parell de cops, avui han estat com a 5 vegades. El Santi ha pujat primer, sense problemes, te molta tècnica i es coneix molt bé el traçat. El Javi ha pujat amb la 29 molt bé també, ens ha confessat que es un tros que li agrada de pujada, pel mateix que a mi. El que no ha fet gaire bona cara ha estat el Damià, que venia amb mal d’esquena i per postres, a ell li agraden les pistes amples i ràpides. Tan bon punt ha arribat a dalt, ha estat a punt de fer mitja volta i tornar per carretera, anava molt, però que molt creuat.
Hem encarat la última part de la trialera des de Can Grau fins a la pista que baixa a Olesa de Bonesvalls, la última de pujada. Hem anat ràpidament cap a Olesa, agafant la trialera que baixa fins a l’Avenc de l’Esquerrà. Hi havia gent fent l’avenc, si més no els hem sentit. Hem seguit la pista sense parar fins arribar a Olesa de Bonesvalls.
Arribant a la riera, anàvem el Damià i jo i hem vist un motorista a mà dreta amb una moto d’enduro, hem dit bon dia, ens ha tornar el bon dia i hem seguit pedalant. Hem arribat a les primeres cases del poble i hem esperat el Santi i el Javi, que com que no venien els hi he fet un truc. Resulta que el motorista era el Ramón Benazet, el germà del Xavi, que s’havia quedat tirat amb la moto. La bugia estava fosa i no hi havia recanvi. Ens hem sobtat, ja que l’hem saludat el Damià i jo, i no hem estat capaços de reconèixer-lo.
Al cap d’uns minuts han aparegut el Javi i el Santi, hem seguit cap a l’església de Olesa, no hem fet el camí que tenia marcat al track, el Santi no volia seguir per la riera, així que hem agafat els laterals. Un cop hem passat l’església hem anat a buscar el cementiri i no hem estat capaços de trobar el track que tenia dibuixat, així que hem decidit seguir el camí conegut, el que fem habitualment per anat a Montserrat i que va des de Olesa de Bonesvalls fins a l’Ordal.
La pujada es duríssima, i coneguda, la vàrem fer fa unes setmanes de nit quan vàrem anar a Montserrat. Un cop es fa la pujada més dura, que habitualment s’ha de fer peu per falta de grip i d’inclinació, hem arribat al creuament de camins habitual, on nosaltres hem seguit sempre cap a la dreta i aquest cop, el track que ja l’aviem trobat al GPS, deia cap a l’esquerre.
Hem trobat una paret ample, la pista s’inclinava moltíssim, però factible per pedalat, hem anat pujant fins arribat a dalt de tot i al començar a baixar hem parat, Les Gunyoles estava just a davant a l’horitzó, tot controlat. El Javi coneix aquesta zona, quan surt amb el seu cunyat per Vilafranca del Penedès, es una zona que fa habitualment, pel Damià, el Santi i per mi, ruta nova.
Hem anat baixant per la pista ample, buscant un corriol que havia de caure a la dreta, la trialera que veníem buscant. Hem trobat un revolt a l’esquerre i just en aquest punt, un corriol que seguia recte, a l’arbre de l’entrada a la trialera hi havia una creu groga. Hem agafat el corriol avall, no gaire tècnic, amb molta pedra i molt divertit ens ha acabat duent a una vinya llaurada. La trialera bé, potser menys del que m’esperava, però la repetirem segur.
El track inicial seguia recte, però no ha acabat de marcar-lo bé el GPS i hem agafat la pista de l’esquerre. La trialera important, baixa des de dalt de tot fins el mateix punt on hem anat a parar, però es molt més llarga.
Des de la vinya, hem anat a buscar el camí d’entrada i al cap d’uns 50 metres, ens hem trobat de nou a la pista principal que baixava, just en aquest punt hem vist la carretera que ve de Olesa de Bonesvalls i que va fins a Avinyonet del Penedès.
Ens hem embolicat amb el track, el vaig dibuixar jo sobre el mapa, hem agafat uns metres de carretera i que he vist que no era per allà, el Javi ha comentat que el camí que veníem seguint, un cop creuada la carretera, va fins a Les Gunyoles. Sort del Javi, sinó haguéssim fet carretera.
Hem seguit la pista, sense deixar-la en cap moment, fins que hem reconegut terreny, la pista habitual d’anada a Les Gunyoles. La hem agafat en sentit contrari, cap a Can Suriol. Pista ampla, recorregut perfecte pel Damià, que ha començat a tirar i el pobre Santi que va amb 26 no ha pogut seguir. Hem anat fent fins arribar a la carretera d’Olivella, ens hem fet la foto de rigor, per carretera uns metres fins a Can Suriol i de tornada cap a Mas Milà per la pista que passa per la riera.
Era tard, eren les 11:30 del matí i encara ens quedava molt de tros per tornar, així que quan el Damià ha dit de tornar per carretera des de Mas Milà, jo m’hi he apuntat. També m’he adonat que no tenia el GPS gravant, es a dir, segons el GPS hem fet uns 25 kilòmetres en total, quan realment n’han sortit el doble. El Santi i el Javi han seguit per muntanya, tenien temps.
El Damià i jo ens hem separat a Sant Pere de Ribes a la rotonda d’entrada que passa per sobre de la variant, ell ha seguit per carretera i jo he preferit tornar per muntanya, la típica Sitges-Ribes per muntanya.
He arribat a casa a les 12 en punt, segons el track que he dibuixat al arribar a casa 46km amb un desnivell positiu de 1300 metres, tots de pujada fins al cim entre Olesa i l’Ordal. Segons el track, que esta tallat, em surten 24,41km amb 1 hora i 35 minuts de recorregut, hem estat ben bé 3 hores llargues, contant que en algun punt hem parat a parlar i a esperar. Com que no hem pogut gravar el track, l’haurem de repetir, ja veurem quan, ja que els propers diumenges jo no podré sortir fins al Nadal.
Aquí us deixo el track dibuixat, he arreglat el que no ha marcat el GPS, he vist que ens hem colat a la trialera llarga, la propera mirarem de fer-la bé.