Aquest matí he sortit sol a les 7:30 del Caprabo, no ha vingut ningú i he anat a trobar el Santi a Quatre Camins, havíem quedat a les 8:15. He pujat la fita, sense pluja, he baixat directe fins a La Fasina, he trobat un parell de corredors i un parell de caçadors, però cap ciclista y fins als Massets directe, al començar a pujar cap a Quatre Camins he vist el primer ciclista, el Santi. Hem pujat plegats fins a l’inici del GR5 “tornillo” on el Santi s’ha tret roba, venia molt abrigat i fred no en feia gaire.
Hem fet el GR5 fins a Can Grau, estava tot moll, relliscava bastant. El Santi ha pujar perfecte, con sempre, a mi m’ha costat més, tinc demanats els recanvis dels Crank Brother de les sabates, estan gastats i a la mínima em salten els peus dels pedals i cada cop que donava un cop amb una pedra, el peu saltava del pedal i havia de trobar de nou equilibri. Tot i amb això, no sóc capaç de fer-lo sencer sense posar el peu, el Santi el pot fer tot sencer i crec que el faria amb una sola roda igual de bé.
Un cop a Cap Grau hem anat a buscar la pista que baixa a Olesa de Bonesvalls, just arribar a la pista pel corriol que hi ha darrera de Can Grau ha començat a ploure. Ens hem aixoplugat sota un arbre fins que ha parat un pel i hem seguit el camí cap a Olesa, un cop hem començat a baixar, la drecera que hi ha a mà dreta m’ha fet un pel de por de relliscar, he seguit per la pista, el Santi l’ha baixat i diu que estava molt bé.
Arribant a Olesa ha tornar a fer una ploguda i ens hem tornar a aixoplugar sota un arbre, a la que ha baixat un pel hem seguit, hem volgut mirar de parar a Olesa en algun lloc per no mullar-nos, però queia i deixava de caure, així que hem anat fent sense parar fins arribar en mig del poble.
A partir d’aquí, ruta nova. En contes de seguir la pista habitual que hem quan anem a Montserrat, passant per l’església i anant a buscar el cementiri, hem deixat l’església a mà esquerre i hem seguit recte per una pista que també puja fins a trobar el mateix camí, queda uns 50 metres a la dreta del camí que fem habitualment. El camí es factible, però la part final, te una inclinació important i té molt poc grip, tracciona malament per pedres.
Hem anat pedalant quasi fins a dalt de tot on el Santi ha dit que volia caminar un pel i jo m’hi he afegit sense problemes, avui he sortit de llarg i tinc la badana del coulotte llarg bastant gastat i em feia mal el cul. Hem arribat al cim, on hem trobat la pista principal que ja preveiem, ens hem fet la foto de rigor pel blog i hem agafat la pista a mà esquerre per anar a buscar la ruta que tenia al cap.
Un cop hem trobat el creuament de les 4 pistes, conegudes, ja que la setmana passada vàrem seguir recte, hem agafat el camí de la dreta, que segons tenia dibuixat al GPS, baixa fins al mateix punt que la ruta de la setmana passada, però per una pista més ample, no hi ha cap trialera. El que hem trobat es una pista amb moltíssima pedra solta, amb revolts a dreta i esquerre constant i que baixava moltíssim, si més no amb temps. Ens ha agradat molt a ambdós, la repetirem, no té cap perill, però s’ha d’anar controlant la bici constantment.
Un cop a baix, hem anat seguint la pista, al ser planer hi havia algun toll d’aigua important, fins anar a trobar la mateixa pista que vàrem fer la setmana passada, la que va fins a Les Gunyoles. Un cop a la pista, ha estat qüestió de seguir-la fins trobar camí conegut i agafar el camí de tornada per la ruta habitual d’anada a Les Gunyoles. Un cop a Can Suriol, hem tornat cap a Sant Pere de Ribes per pista, seguint el camí que voreja la riera, no ha plogut fort en cap moment, veníem bé.
Ens hem separat el Santi i jo davant de la urbanització Mas Milà, jo he decidit tornar per carretera, era tard i amb l’aigua i el fang no em venia molt de gust dedicar una hora llarga de més per tornar a casa, el Santi ha seguit per muntanya cap a casa seva a La Plana Novella.
He tingut un problema, no m’entrava el plat gran, i m’he adonat que s’havia afluixat el cargol que agafa el cable al desviador de davant. Ho he anat arreglant mentre tornava cap a Can Lloses per carretera. Arribant a Can Lloses, uns 500 metres abans d’agafar la pista de muntanya que et dur a Sitges, ha començat a ploure, de forma moderada, tot i que com més cap a Sitges m’apropava, més plovia. He arribat al polígon Mas Alba que plovia moltíssim, però com que ja estava a Sitges i no feia fred, només era per un tema de comoditat, pedalat amb aigua no es còmode.
He arribat a casa amb 49,96km que he fet en 3 hores 57 minuts, a una mitja de 12,6km/h, amb pluja hem reduït bastant la velocitat. La velocitat màxima de 49,9km/h, en el meu cas el consum energètic de 2395kcal, la mitja cardíaca de 134 ppm i la màxima de 168 ppm, la mitja de cadència de 71rpm, el desnivell positiu de 898 metres i el negatiu de 850 metres.
Aquí us deixo el track d’avui per si algú el vol seguir. Segurament publiqui la ruta com a nova en els propers dies, la farem de nou en sec, espero.
Total climbing: 946 m
Total descent: -899 m