Coll Marcer i trialeres fins a Vilallobent

Fins a primera hora del matí no teníem clar que fariem, al final hem decidit pujar a Coll Marcer.

Hem sortit de casa l’Eduard, l’Albert i jo a dos quarts de vuit del matí, baixada cap al llac i cap al càmping de Palau de Cerdanya, havíem quedat amb en Joan Manel allà.

Com que quan hem arribat encara no hi era, l’Eduard ha dit que anava fent i que ja l’agafaríem.

Han passat uns minuts, poca cosa i l’hem vist aparèixer, ens hem saludat i amunt per la pista.

Primer trencant a la dreta, com sempre, i hem acabat agafant l’Eduard al final del sender.

Ens hem posat en Joan Manel i jo a tirar, mentre l’Albert i l’Eduard es quedaven més endarrerits, però hem anat fent, no té pèrdua.

Hem passat el Mas Tartas i al desviament hem seguit pujant per la pista que està marcada amb el número 54.

Hi ha un desviament que té una rampa més inclinada i talles un revolt, al Joan Manel li agrada i a mi no em fa res, així que l’hem agafat i hem seguit pujant per esperar-los a la barrera que hi ha a mà dreta per anar cap al refugi de Vilallobent.

Uns minuts més tard han aparegut i hem seguit cap al refugi, però al passar per l’inici de les pujada de les Fites a Coll Marcer, hi ha hagut un dilema.

En Joan Manel creia que pujaríem per les Fites, l’Eduard i a mi no ens agrada repetir llocs per on hem passat abans i l’Albert no deia res.

Al final l’Eduard ha dit que tenia pensada una pista que puja cap a Coll Marcer que té vista a l’Strava i que no havia fet, inicialment en Joan Manel no ha fet bona cara, però al final hem dit que si.

Mitja volta per on havíem vingut i hem seguit pujant cap a la carretera de l’Orri de l’Andreu, per la 54.

Al cap d’uns 500 metres a la dreta, hi ha una pista més estreta que puja, té una tanca vermella metàl·lica amb un cadenat i esta marcada com a 56, aquesta en principi puja a Coll Marcer i no l’havíem feta mai.

Ens hi hem posat.

Es una pista que puja recte, no té ni un sol revolt i que fa uns 300 metres de desnivell amb uns 3 quilòmetres.

Inicialment es pista, estreta i en algun punt amb alguna pedra, però a mida que vas pujant, passa a ser herba, que es com el velcro, s’agafa la roda que sembla que t’estiguin agafant la bici per darrera i no puguis pedalar.

Amb la Fatbike que dur unes rodes de 4.8, la sensació es un pel més exagerada, m’ha costat molt de pujar quan hem començat a pedalar pel velcro.

No té pèrdua i et deixa a Coll Marcer, a la Fita 501. A mi m’ha marcat 1h 29m des de casa fins a la fita.

Hem fet la foto de rigor, amb un dia espectacular, i hem baixat per les fites, primer anant a buscar la 500 i després ja per entre mig del bosc.

Jo no l’havia feta mai de baixada, i de pujada 2 cops. En Joan Manel anava davant, ell si que l’ha feta i varies vegades, ha baixat que no semblava ell, no el podia seguir, m’ha hagut d’esperar varies vegades perquè el perdia, no el podia seguir de ritme de baixada, impressionant.

Quan hem arribat al punt on havíem tingut els dubtes de per on pujar una estona abans, en Joan Manel marxava cap a la dreta, per la pista.

Li hem fet un crit “on vas”, la baixada es recte fins a Vilallobent.

Aquesta trialera es bastant més dura, bastant per no dir molt, l’havíem fet tots menys ell.

Ens ha dit que ho va intentar un dia i que va fer mitja volta, es va perdre.

He baixat jo davant, l’Eduard, l’Albert i en Joan Manel al darrera.

A l’inici es fàcil, però es va complicant, fins el punt que té algun tram de molt inclinació, estret, al costat del riu, amb fang i arrels, però que es fa quasi tota.

En algun punt s’ha de posar el peu a terra, si més no jo.

La part del mig es la més dura, la de l’inici i del final es poden fer molt bé sobre la bici.

En Joan Manel ha caminat en algun punt, però ha baixat bé, l’Albert i l’Eduard els hi agrada baixar com a mi, hem gaudit com a nens petits amb joguina nova.

Acaba el segon tram i et deixa a la pista que va cap a la pujada del refugi de Vilallobent, ens hem reagrupat de nou i hem fet l’últim tram, que no s’ha de caminar per res, hi ha molta pedra solta i grossa, però es baixa bé i ràpid, i et deixa a Vilallobent.

Un cop al poble, primer carrer a la dreta, el carrer es diu Camí a Osseja, queda clar on va.

Hem arribat al càmping de Palau de Cerdanya de nou i hem entrat a Palau pel carrer que es veu recte, es una pujada molt desagradable d’asfalt, amb desnivell, de les intenses que ho has de posar tot, i això que està asfaltada.

Ens hem acomiadat d’en Joan Manel i la resta hem tirat cap a casa, l’Eduard viu al costat d’on estem l’Albert i jo.

He parat el GPS a casa amb 22,18km que he fet amb 2h 2m a una mitja de 10,9km/h amb un desnivell positiu de 908 metres i negatiu de 830 metres, una cadència mitja de 67 rpm, una mitja cardíaca de 137 ppm que és el meu 73% i una màxima de 160 ppm que és el meu 87%, avui he treballat bé, bon entrenament. El consum energètic de 1462 calories, i bona temperatura, 15 graus de mitja i 13 de mínima, demà més.

Aquí us deixo el track d’avui

Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu «descargar» amb el botó dret del ratolí i «guardar link como», et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.