Fins a primera hora del matí no teníem clar que fariem, al final hem decidit pujar a Coll Marcer. Hem sortit de casa l’Eduard, l’Albert i jo a dos quarts de vuit del matí, baixada cap al llac i cap al càmping de Palau de Cerdanya, havíem quedat amb en Joan Manel allà. Com que quan hem arribat encara no hi era, l’Eduard ha dit que anava fent i que ja l’agafaríem. Han passat uns minuts, poca cosa i l’hem vist aparèixer, ens hem saludat i amunt per la pista. Primer trencant a la dreta, com sempre, i hem acabat agafant l’Eduard al final del sender. Ens hem posat en Joan Manel i jo a tirar, mentre l’Albert i l’Eduard es quedaven més endarrerits, però hem anat fent, no té pèrdua. Hem passat el Mas Tartas i al desviament hem seguit pujant per la pista que està marcada amb el número 54. Hi ha un desviament que té una rampa més inclinada i talles un revolt, al Joan Manel li agrada i a mi no em fa res, així que l’hem agafat i hem seguit pujant segueix llegint [...]