Aquest matí he sortit d’hora, per la Cerdanya amb la Fatbike, havia d’estar d’hora a casa i no donava per fer esqui de muntanya avui.
He sortit que encara era fosc, passaven 3 minuts de dos quarts de vuit del matí, es fa de dia cap a tres quarts, però com que hi havia bastanta lluna, es veia bé tot.
Llum de darrera endollat i he anat cap al llac, baixant per les escales, que s’ha de dir que he hagut de pitjar els frens més d’un cop, no hi havia llum i la llum de la lluna no il·luminava suficient.
Des del llac per carretera cap al càmping de Palau de Cerdanya i amunt per la pista.
Quan he arribat al creuament he anat a la dreta i he començat a deduir que hi havia una micona de neu, ha enfarinat aquesta nit, no veia el terra abans, aquí he començat a veure’l.
La pujada de rigor a fosques no es senzilla, hi ha reguerots i segons a on, et fiques dins d’un i la sortida emprenya, no té problema.
Al arribar a dalt, on es tornen a creuar els camins, ja s’hi veia.
He trobat gel en algun punt i he evitat tocar-lo, estàvem sota zero, es a dir, el gel no sua, però no em podia refiar de no relliscar.
A punt d’arribat al Mas Tartas, al revolt que hi ha abans, he trobat molt de gel i neu a sobre, no m’he adonat que m’he posat a sobre i sense adonar-me estava a terra, amb un cop al genoll esquerre i al colze i amb el peu dret a la cala de la bici.
M’he tret el peu del pedal i he buscat la cantonada de la pista, on no hi havia gel, per poder-me posar dempeus de nou i seguir pedalant amunt.
No m’he fet res, però el cop me l’he endut.
He anat pujant tranquil·lament fins que he trobat el revolt on pots seguir la pista o anar recte per un camí tapat que et dur a una pujada directe a mà esquerre.
Aquest revolt estava tot glaçat, hi havia glaç de banda a banda i un bon tros, així que he seguit recte buscant la pujada forta, on he pensat que al tenir més inclinació no hi hauria gel.
Ha estat el cas, la pujada es més recte i dura, però només hi havia l’enfarinada, que no rellisca, he pujat bé.
Al arribar de nou a la pista, he vist que la pista avall estava tota glaçada, millor la opció de la pujada forta.
A l’alçada del pas canadenc he sortit de la pista i a l’esquerre he anat a buscar el corriol que puja a la Jasse de Palau.
No he trobat gel a la pujada, en cap punt, si he trobat més neu, aquí l’enfarinada tapava el terra.
En un moment he vist un troc que entravessava el corriol, he parat a fer la foto de rigor, estava molt bonic.
Després de la foto he seguit amunt i en els espais més amples, sense arbres, hi havia neu i gel en algun punt, però pedalant per sobre la neu he pujat bé.
La part que sempre m’enganxo, bé… m’he tornat a enganxar, he pensat de pujar-la per la dreta, però m’ha relliscat la roda al pedalar sobre una pedra amb neu i he acabat fent peu i caminant el metre i mig fins poder tornar a pujar a la bici.
Ara ja es planer fins el refugi de la Jasse de Palau.
Tot blanc, amb neu i glaç, molt bonic.
Foto de rigor i avall pel corriol de baixada.
Per sort, el corriol que baixa esta molt tapat per arbres i hi havia poca neu, per tan es pot baixar bé, sense perill.
Hi ha un punt que s’ha de creuar un rierol, que avui era una pista de patinatge de gel, he sortit de la bici i com he pogut he creuat caminant a l’altre banda del rierol per poder pedalar pel lateral.
El tros del rierol ha de tenir 3 o 4 metres, no es gran cosa.
Després del rierol ja es baixa i s’arriba a la pista de rigor, a la dreta fins arribar a la baixada cap a Osseja, per la Pupy.
La pega ha estat la pista, hi ha punts que no toca mai el sol i a part de ser més freds, he arribat a 6 graus negatius, es que sempre hi ha aigua, que ara es glaç i has d’anar amb cura de no relliscar i caure.
Es baixa el ritme i llestos.
La baixada cap a Osseja està espectacular, com sempre.
S’ha de vigilar que els tancats per animals estan posats i son filferros que costen de veure si no t’hi fixes, et pots dur un bon ensurt.
Els tobogans de baix estan millor ara que a l’estiu, ara no hi ha vegetació que els tapa, es baixen bé, i com que neu n’hi havia poca, una enfarinada només, sense problemes.
A la banda de la Pupy he trobat un ramat de cavalls, espectaculars, estaven pasturant tranquil·lament, sota zero, però sense problemes.
Ja de tornada al càmping d’Osseja i pels carrers fins a la porta de casa, on he arribat puntual i bé.
En total m’han sortit 15,80km que he fet amb 1h 30m clavats, a una mitja de 10,4km/h amb un desnivell positiu de 643 metres i negatiu de 648 metres, una cadència mitja de 67 rpm, una mitja cardíaca de 131 ppm que és el meu 78% i una màxima de 168 ppm que és el meu 100%. Un consum energètic de 1062 calories i fresca, 4 graus negatius de mitja i una mínima de 6 graus negatius, no està malament.
Aquí us deixo el track d’avui
Total climbing: 668 m
Total descent: -676 m
Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu «descargar» amb el botó dret del ratolí i «guardar link como», et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.
