Ahir vàrem sortir a caminar, a descansar de bici, avui he sortit amb la Fatbike, amb molt poques ganes al principi, volia anar fins a l’estació d’esquí de Puigmal 2900.
Faltaven uns 10 minuts per les 8 del matí, temperatura més alta que ahir, estem d’estiuet de Sant Martí, i es nota aquest any.
He encarat les antenes que hi ha cap al refugi pastoral de Nahuja amb la FatBike.
La pujada l’he feta per asfalt fins a les antenes, no he volgut agafar la drecera que he agafat algun cop, que acurta uns metres, però que pica molt.
He anat pujant tranquil·lament i m’he plantat al tancat elèctric a 1723 metres amb 43m 43s, es a dir un minut i mig menys que el mateix recorregut que vaig fer no fa gaire amb la FatBike també, però agafant la drecera de rigor, no val la pena, millor sense drecera.
He passat el tancat elèctric, he baixat cap al refu de Nahuja i seguint recte vas a parar a una carretera asfaltada d’un carril sense marcar que puja fins a la taula d’orientació de Santa Leocadie, seguint carretera amunt uns metres més, es converteix en pista i al cap d’un parell de revolts, hi ha una recta amb poc desnivell i a l’esquerre el refugi pastoral de Santa Leocadie.
Aquí ja duia uns 10km i una hora i poc, menys de 10 minuts, el desnivell ja sobre uns 700 metres, no està malament.
A partir d’aquí, es veuen unes antenes a davant, a l’esquerre, hem d’arribar-hi, hi ha una recta que puja un pel, després a l’esquerre, tot pujada per pista i ens plantem a les antenes.
Aquí es pot anar recte o a la dreta per un camí trencat, anem a la dreta, un parell de revolts molt curts i un altre desviament, aquí a l’esquerre i sense deixar-ho, es puja i baixa poc i ens plantem en un parell de quilòmetres, potser 3 a l’estació d’esquí de Puigmal 2900, a la base.
He parat a fer la foto amb el Puigmal de fons, amb un dia espectacular que no feia gaire fred.
Duia uns 15 quilòmetres i una hora i mitja aproximadament.
Després de la foto, m’he apropat al restaurant de l’estació, que està tancat, i per les escales mecàniques he baixat a la carretera.
Carretera avall, uns 20 metres i a la dreta hi ha un camí que baixa, no el deixem fins arribar a una carretera estreta i que han asfaltat aquest estiu passat que puja del poble de Err fins a l’estació de Puigmal.
La baixada es ràpida, hi havia un pel de fang, però hi ha pedres, no pas arrels que són més emprenyadores quan està el terra moll.
Un cop passem la carretera, seguim recte i canvia un pel el terreny, es més obert, sense arbres i més inclinat, però sense pedres, fins arribar a un refugi d’animals i un tancat.
Seguim recte, deixem el refugi a la dreta i entrem de nou al bosc, el camí esta molt poc marcat, però es ampla, aquí hi ha més metres soltes grans i més inclinació, baixem un pel de res el ritme fins trobar-nos al final molta més inclinació i moltes més pedres soltes, es un punt que s’ha de baixar amb cura, pot tenir uns 20 a 30 metres, no pas més.
Per ara, amb la gent que he fet aquesta baixada, només jo l’he baixada sobre la bici, en Joan Manel i l’Adolf la van fer a peu, per por de caure.
Després del pedregar, es gira a la dreta per un corriol estret d’uns 8 o 10 metres i estem de nou a la carretera que hem creuat una estona abans, baixem i ens plantem al poble de Err, creuem el poble, amb cura, hi viu gent i hi ha cotxes, animals, persones…
A mig poble, a l’esquerre, hi ha les piscines de Err, està indicat, però s’ha de vigilar, entrem cap a les piscines, però just abans de ficar-nos al pàrquing, a l’esquerre, hi ha una pista estreta que puja.
Hem d’agafar la pista.
Es poca cosa, tindrà uns 100 metres com a molt, però hi ha un desnivell de 50 metres, passem de 1354 metres a 1409 metres en un moment, costa més del que sembla a simple vista, però es fa sense problemes.
Un cop a dalt, es ràpid i fàcil, anem seguint el caminet que ens fa creuar la carretera normal de pujada a l’estació d’esquí de Puigmal, entrem a un grup de cases, que crec que pertanyen a Err, seguim el camí que va pujant i baixant, guanyant i perdent uns pocs metres cada pujada i baixada, amb fang al fins de cada baixada, passa per Santa Leocadie, per Nahuja i ens dur a Osseja pel caminet de baix que voreja la via del tren.
La part de Nahuja a Osseja es espectacular, i ara que estem en plena tardor, encara més, tot el terra es humit, ple de fulles i els arbres van perdent-les a mida que vas passant, sembla que neva, molt bonic.
He entrat a Osseja per l’estació de tren, i carrer recte fins arribar a casa.
En total m’han sortit 25,46km que he fet amb 2h 2m a una mitja de 12,5km/h amb un desnivell positiu de 921 metres i negatiu de 924 metres, cadència mitja de 69 rpm, mitja cardíaca de 127 ppm que és el meu 71% i màxima de 157 ppm que és el meu 88%, 1359 calories de consum energètic i més ganes a partir del Refu de Nahuja avall que a l’inici de la ruta, que hagués fet mitja volta de seguida.
Aquí us deixo el track d’avui
Total climbing: 952 m
Total descent: -954 m
Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu “descargar” amb el botó dret del ratolí i “guardar link como”, et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.