Pedals de Foc 2023

Aquest any vàrem decidir repetir Pedals de Foc com a la sortida llarga de l’any.

Jo personalment l’he feta 2 cops al 2007 i al 2008, aquesta era la tercera vegada, però després de tants anys, es podria dir que ruta nova.

Vàrem començar a planificar-ho i a fer soroll, com sempre a inicis d’any i aquest any s’hi ha apuntat un munt de gent, alguns coneguts i altres que venien per primer cop amb nosaltres.

El divendres 2 de juny per la tarda carreguem cotxes i marxem. Des de Sitges anem amb cotxe el José A. Torres que posa el cotxe amb el meu portabicis de 3, el Sergi Gargallo, el Pedro Augusto i jo. Per altra banda surten un parell d’hores més tard el Gaizka i en Josep Maria amb la furgo del Gaizka i 5 bicis a darrera, 4 elèctriques i la del Santi atmosfèrica.

Allà a les oficines de Pedales del Mundo ens trobem més o menys a la mateixa hora amb el Xavi Guardia que havia arribat un pel abans que nosaltres, després el Jaume, el Sergi Mateu, l’Isma i el Santi que havien sortit de Barcelona. L’Isma no coneixia a ningú, el Santi si que havia coincidit en el passat amb el Jaume i el Sergi i també apareixen uns minuts més tard el Marc i la Maribel que havien sortit de Terrassa.

Ens fan el Briefing i marxem cap a l’hotel Tuca on dormim la primera nit.

Més tard arriben el Gaizka i en Josep Maria, per sopar plegats i el Fer i el Diego Rama sortien de Sant Pere de Ribes molt tard, ens ficàvem al llit nosaltres i ells encara no havien sortit. Varen arribar cap a dos quarts de tres de la matinada, a les tres ja dormien.

Primer dia, dissabte 3 de juny del 2023, de Vielha a Les Esglésies

Ens llevem i estem esmorzant a primera hora, obren cuina a les 7:30 i a les 7:55 ens esperaven uns taxis amb portabicis a la porta de l’hotel per dur-nos a l’entrada de la boca del túnel de Vielha. A aquesta hora perquè seguidament els mateixos taxis havien de recollir més gent per sortir, ens varen dir a Pedales del Mundo que n’hi havia 42 de ciclistes per la zona aquests 3 dies.

Ens deixen els taxis, preparem les coses, foto de rigor i sortim amb fresca del pàrquing del refugi de Conangles a les 8:35 del matí.

La sortida es de baixada, per un terreny molt mullat, va ploure molt la tarda de divendres i ha estat plovent bastant aquests dies, per tan amb les fulles que tapaven les pedres, havíem d’anar amb cura de no tenir una caiguda i haver d’abandonar sense haver començat.

Tot bé fins arribar a la base de la Central Hidroelèctrica de Moralets, on a part de tenir la primera “perduda de track” de la sortida, el Fer té un problema a la roda de darrera, se li fa un tall entre els tacs de la KTM elèctrica que duia, perd tot el líquid i no segella.

Jo duia “metxes” i n’hi hem de posar 2, amb una no aguanta, però amb la segona aconseguim que agafi i quedi inflat.

Seguim fins a Senet i allà ens trobem amb la resta que ens estaven esperant. Hem de fer una segona inflada, no hi havia prou aire, paradeta d’uns minuts fins arreglar-ho i seguim avall, per pista de nou.

Entre Boix i el Cierco tenim de nou un mal de cap, un tall horitzontal, seguint el neumàtic a l’elèctrica del Gaizka, aquí ens costa més arreglar-ho, amb el risc de que el tall s’anés obrint i es fes més gros, amb el conseqüent problema per arreglar-ho.

Aconseguim posar una càmera i amb el protector que dur aguanta, seguim.

Creuem la carretera nacional i comencem a pujar cap al Forcat primer i Viñal després Vilaller.

Estem al km121 aprox i pugem fins el km27.

La pujada per pista de bon inici però després entra en un corriol de pujada tipus trialera on hem de fer peu en algun punt perquè no es pot pedalar de pujada, però bé. La part de corriol es del km25,5 fins el 27.

A final tenim una trialera de baixada que ens deixa un gust de boca molt bé, dura, exigent, però factible.

N’hi ha que ens agrada més baixar que altres, així que els que van més justos ens deixen passar a la resta i així anem tots més còmodes.

Arribem a Coll i seguim baixant fins a la carretera L-500 on comencem a pujar de nou per carretera fins a Iran, després per pista cap a Irgo i després fem la parada de rigor a l’Ermita i mirador de Sant Salvador d’Irgo, amb la foto de rigor.

Aquí ha anàvem bastant des-agrupats, però tots en petits grups.

Just començar a pedal.lar es posa a ploure, ens posem el “xubasquero” i seguim, baixem i creuem Gotarta i Malpàs i després de Malpàs ens queden les 2 últimes pujades.

Anem fent via l’Isma i jo, mullats de la pluja, però bé. Pugem des de Malpàs fins a Castellàs per una carretera de muntanya, amb algun punt on haig de posar tot el ferro a darrera.

A partir de Malpàs el GPS meu perd a senyal, suposo que la pluja no li ha agradat i per això em surten 2mil metres de desnivell quan son uns 1700 en total.

Parem a la casa rural de San Martí de Castellars, ens anem reagrupant tots i dinem.

El Xavi havia trucat a la Tere per reservar entrepans per dinar, hi ha poc lloc però ens ho arreglem, beguda, cervesa isotònic, cocacola, etc i uns entrepans de pa de pagès que ens entren molt bé al cos.

Timbrem, havíem de segellar aquí.

Els elèctric estan carregant i ens diuen que sortim nosaltres, que ells ja sortiran més tard, tan bon punt estigui tot carregat.

Ens queden uns sis quilòmetres i mig per fer el primer cim, baixem per pista i fem el segon i últim cim del dia, que es del km61 al km63, poca cosa.

Tan bon punt fem cim, anàvem el Sergi Mateu, el Pedro i jo, comencem a baixar i es posa a ploure molt, però molt es que escoltàvem el tro just després de veure el llamp, ens va caure el cel a sobre, mai havia estat pedalant amb tanta pluja, increïble.

Amb una d’aquestes sento que em criden i el Diego i el José estaven dins d’una granja de vaques esperant que calmés la tempesta a Sant Miquel del Sas, però els hi dic de seguir, ens quedaven uns 4 quilòmetres, només de baixada fins arribar a Les Esglésies, on dormíem i estan parats i xops agafaríem fred, no valia la pena.

Sortim els 5 plegats, seguia plovent moltíssim, la pista de baixada es veia coberta d’aigua de color marró, molt bèstia.

Creuem Sentís i arribem complertament xops i morts de fred a Sant Joan de les Esglésies.

Trobem la Casa Batlle i entrem.

Tenen una estufa de pellet treballant al màxim, ens posem a davant per agafar temperatura.

Anem a recollir les bosses, ens ensenyen habitacions i escollim on dormir.

Em dutxo, tremolant de fred i surto al pati a veure si havien arribat la resta, encara no.

Van arribant, molls com nosaltres, jo ja dutxat i es van recuperant del diluvi.

Passem la tarda entre acabar de veure el partir del Barça de noies que guanyen la copa d’Europa, cerveses i molts riures posant les bicis en condicions pel dia següent.

Sopem cap a les 8 del vespre i acabem amb unes ratafies el que anem a dormir un pel més tard.

Ah, li cantem un “aniversari feliç” al Diego, que era el seu aniversari i el Fer, el seu germà, no ens va dir res fins en acabar de sopar.

Aquí teniu unes foto de la ruta

Aquí el track d’avui, contant que té un error de track i hi ha línies rectes on hi hauria d’haver revolts amb més desnivell del real.

Download file: 03_06_2023.gpx

Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu “descargar” amb el botó dret del ratolí i “guardar link como”, et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.

Segon dia, diumenge 4 de juny del 2023, de Les Esglésies a Espot

Avui es el dia de la “panadera” grossa, avui hi ha uns 63km amb 2mil metres de desnivell positiu, Coll d’Oli i el Coll del Triador.

Va ploure molt ahir al vespre, per sort la gent de Casa Batlle ens varen posar les calefaccions i vàrem poder eixugar sabates, alguna peça de roba i demés, molt agraïts per això.

Esmorzem cap a les 7:00 del matí i sortim entre una cosa i l’altre que faltaven 10 minuts per les 8.

Matí fred, terra moll, prometia.

Comencem a pujar d’entrada per carretera cap al Coll d’Oli, que son uns 500 metres de desnivell amb uns 8 quilòmetres, tenint en compte que els últims 500 metres abans d’arribar-hi i els primer 500 metres de la baixada no són gaire ciclables.

Acabem fins el “gorro” de pujar, ens feia mal tot a la majoria, menys un parell o tres que anaven més sobrats.

Pujades de les de posar tot el ferro a darrera i que haguessis agraït de dur pinyons més grans per no haver de posar peu a terra, que no vàrem fer, suposo que per vergonya, no pas per no haver-hi pensat.

Arribem al cim i hem de caminar uns metres, arribes a dalt i baixes per pista, acabes en un camp verd d’herba sense cap senyal, has de seguir el que diu el track i et dur al Coll d’Oli on ens reagrupem i fem les fotos de rigor, un paisatge espectacular i al fons es veia l’enfarinada que havia deixat la pluja del dia anterior en algun cim de les muntanyes més altes.

El Marc em va dir pujant que duia la roda de darrera molt baixa, no li vaig fer gaire cas fins que al començar a baixar em vaig adonar que anava sense aire.

Paro i miro d’inflar la roda, no entrava aire.

El Fer i el Diego m’esperen i m’ajuden, canvio l’obús de la vàlvula, estava tamponada de líquid, inflo i perfecte, anem avall una 5 o 10 minuts més tard que la resta.

Mirem de baixar sobre la bici tot el que podem, no s’ha de caminar 500 metres de baixada, s’ha de fer peu en algun punt, però es pot baixar quasi tot, si més no per mi i pels que hi anàvem del Garraf, estem acostumats a pedres.

Baixant el Fer a davant, just passar la Maribel i no recordo qui més anava amb ella caminant amb la bici al costat, li rebenta la roda de darrera de nou.

Ens adonem que amb una frenada, les 2 metxes que vàrem posar el primer dia han saltat, així que li posem 2 metxes més, ja no me’n quedaven més. No ens en van fer falta més per sort.

La baixada molt espectacular, molta pedra grossa, molta llosa que permetia que el neumàtic no marxés, tot i haver molta aigua, en alguns punta baixàvem per sobre del rierol que s’havia fet de la pluja del dia anterior.

Passem per l’ermita de la Mare de Déu del Coll i seguim trialera avall fins arribar a Sant Joan de Guiró, on per carretera baixem fins trobar la carretera L-503 i comencem a pujar on ja anem trobant a la resta fins arribar a Espui on anem a buscar l’Hotel Montseny, on havíem de timbrar i volíem demanar uns entrepans.

Ens hidratem, els elèctrics carreguen, hi ha qui menja l’entrepà i qui se l’endur per menjar-ho a dalt del Coll del Triador i es marxa per grups.

Marxen els que pensen que els hi costarà més pujar, el Xavi, en Josep Maria, el Santi, el Jaume i la Maribel.

Al cap d’uns minuts marxem el José, l’Isma, el Sergi Mateu, el Marc i jo i la resta van fent més tard.

El Coll del Triador son 12km de pista de pujada amb 1000 metres de desnivell, va fent zetes i va pujant fins arribar als 2200 metres aproximadament.

A mi personalment no m’agrada gens, es molt avorrit i no aporta gran cosa, però entenc que els que son “escaladors” ho gaudeixen, com va ser el cas de l’Isma i el José, el Sergi també, però aquest any no estava en plena forma, no ha agafat la bici el que caldria, tot i que va arribar al cim molt més ràpid que jo.

De pujada em creuo de baixada una sèrie de ciclistes que estaven fent una cursa, i un d’ells l’Oleguer Font Fullera, de Sitges 😊

Em va dir que estaria fent una cursa per la zona aquest cap de setmana, però d’això a trobar-lo hi ha un bon tros, em va fer molt il·lusió, ell baixava i jo pujava, just per cridar-nos i saludar-nos res més.

Pujant vaig avançar el Santi que duia un ritme més lent, sense pausa, però amb una cadència molt baixa i al cap de poc la Maribel i el Jaume que estaven ja quasi arribant al cim.

Es d’aquelles pujades que el cap em deia tota l’estona que poses el peu a terra i caminés una estona, estàs pujant com a una hora llarga, et fa mal el cul, les cames, has de canviar de posició, de peu i assegut, es horrible, personalment parlant vull dir.

Al cim estaven tots esperant amb bona temperatura, bon temps i solet.

Jo he tingut una molt mala experiència fent Pedals de Foc amb un canvi sobtat de temps al Triador, més aviat del Triador fins al Refu que hi ha sobre d’Espot i vaig sortir de llarg de sota i amb 2 capes a sobre, per si de cas, per si teníem un canvi de temps i pluja que donaven pluja cada tarda, a 2200 metres no es el mateix que a 1500.

La teoria diu que la temperatura baixa un grau cada 100 metres, estàvem a 16 o 17 graus a Espui, es a dir, sense el sol, havíem d’estar 10 graus per sota al Coll del Triador i si es posa a ploure pots tenir un problema important.

Ens reagrupem a dalt els que veníem, mengem un pel, ens fem fotos i saludem una colla de 3 que havien sortit amb nosaltres el primer dia i que ens anàvem creuant, ells dormien a Son aquest segon dia, nosaltres a Espot, tenies uns quilòmetres de més.

Decidim no esperar més i marxar plegats els que estàvem al cim, que érem en Josep Maria, el José, el Marc, el Xavi, el Sergi Matei, l’Isma, la Maribel, el Jaume i jo.

Com que el ritme es diferent, i encara ens quedaven uns 500 metres de desnivell en total per acabar el dia amb uns 18 quilòmetres, que son relativament planers, però no deixen de ser 500 metres, ens anem distanciant sense voler.

En un moment, encara no es veia el refugi, em truca el Pedro i es penja el telèfon, el truco jo i res i truco al Fer i em diu que el Sergi Gargallo ha començat a escopir sang i a no reaccionar gaire bé pujant el Triador, que l’han pujat arrossegant la seva elèctrica amb l’elèctrica del Pedro que dur una corda a darrera i que han trobat un senyor holandès amb un tot terreny que s’ha ofert a endur-se’l cap a Espot amb la bici del Diego a darrera, i el Diego aniria amb la bici del Sergi que al ser elèctrica es molt més pesada.

Flipem en colors, no entenem res, però seguim pedalant i fem la següent parada al refugi, per fer la foto de rigor.

Aquest refugi ens va salvar la vida fa molts anys al Fer al Gaizka i a mi, ens va baixar la temperatura i va començar a granissar amb el Pedals de Foc del 2007, no dúiem roba de recanvi ni res per tapar-nos i ens va anar de molt poc de no quedar-nos-hi, per això aquest cop he pujat més abrigat.

Després de la foto de rigor, ens reagrupem uns metres més endavant, fem una foto i ens trobem que la Maribel i el Jaume estaven a pocs metres darrera nostre.

Els esperem i encarem la última pujada del dia, curta, d’uns 800 metres i un desnivell d’uns 100 metres positius, però ja era massa, jo estava que no podia més.

Un cop al cim, a sobre de l’estació d’esquí d’Espot, comencem a baixar per pista.

Llàstima que no hagin trobat cap corriol, no té gaire sentit baixar per pista tanta estona, no aporta res de res.

Amb una d’aquestes hi ha un creuament i girem tots, però la Maribel baixa molt més lenta, li comento al Xavi d’esperar-la, si té cap problema, els que venen a darrera estan a més d’una hora, massa risc.

L’esperem un parell de minuts i seguim baixant per la pista, però a l’hora de començar una pujada curta el Xavi veu a la dreta una trialera que entra amb una rodera.

Em pregunta si fer una alternativa, li dic que si, i li diguem a la Maribel que segueixi el track que nosaltres anem a veure que tal aquesta baixada alternativa.

Ens trobem que les roderes eren dels nostres, veníem pujant a peu el Marc, el Sergi i en Josep Maria, que els hi diem que tirin avall, que ja farem.

Una trialera molt bonica, amb una rampa al final amb moltíssima inclinació, terra, res de pedres ni arrels i que tenia un gir a un parell de metres d’haver-t’hi ficat.

El Xavi que anava primer, ni s’ho pensa, jo quan entro i veig el que hi ha, poso peu i ja no puc engegar de nou, baixo caminant, la resta igual.

La veritat es que hem flipat un pel amb la baixada del Xavi.

Trobem una pista i decidim anar avall en comptes de pujar com ens deia el GPS, apareixem al pàrquing de l’estació d’esquí d’Espot i no trobem corriol per baixar i empalmar amb el track així que al final decidim baixar per carretera fins a Espot, arribem a l’hotel Roya, on hi havia el José i l’Isma que havien seguit el track i als pocs minuts arriba la Maribel.

Deixem les bicis a lloc, jo no la rento ni res, la resta, alguns la renten, jo només li miro la pressió de l’amortidor de darrera, ja que el vaig ajustar amb la bomba d’amortidor de l’Isma i llest de mi, vaig ajustar el SAG amb l’amortidor bloquejat ☹

Passem la tarda entre cerveses i riures primer a la terrassa que te l’hotel a fora i després de saber que el Sergi Gargallo estava “bé” a dins.

Anem a sopar al restaurant Juaquim, plou des que hem arribat a mitja tarda, encara no ha parat.

Jo personalment estic mort, molt molt molt cansat, em fa mal el cul i em noto les cames molt cansades.

Aquí teniu unes foto de la ruta

Aquí el track del segon dia

Download file: 04_06_2023.gpx

Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu “descargar” amb el botó dret del ratolí i “guardar link como”, et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.

Tercer i últim dia, dilluns 5 de juny del 2023, d’Espot a Vielha

Teníem esmorzar a partir de les 7:30, ens hi posem d’hora, però acabem sortint molt tard.

El Sergi Gargallo, després de bastants mals de cap, trucades i mals tons al telèfon aconsegueix que l’assegurança que hem pagat el traslladi a l’hospital de Vielha perquè el mirin, mentre veiem que la bici del Diego té el basculant escardat, ja ens vàrem adonar que tenia un moviment estrany quan començàvem a baixar el Coll d’Oli, però el Fer no es va adonar que el problema era del quadre.

Acordem que el Diego durà l’elèctrica del Sergi i que la seva se l’endura la furgoneta de Pedales del Mundo amb les bosses, per deixar-la a l’hotel Tuca.

El Jaume es troba que el pedal esquerre se li ha trencat, mala solució. La que trobem passa per muntar-li un pedal pla de plataforma sense automàtic a l’esquerre, de la bici del Sergi i la del Sergi duia els automàtics de la bici del Diego, no trobem altre solució, un peu amb una bamba i un peu amb sabata d’automàtic, estrany però li ha de servir per poder acabar la ruta.

Foto de rigor i sortim carretera avall d’Espot amb un pel de fred i buscant la carretera que puja cap a Estaís. Agafem una drecera abans d’arribar-hi que ens talla un tros de carretera i després entrem al poble, trobem un corriol que va vorejant la vall, molt bonic.

Hi havia un núvol baix, una visió molt maca, no es veia res per sota del núvol.

Seguim pel corriol de pujada, en algun punt a peu i després d’un revolt a l’esquerre el mateix corriol que baixava, molt entretingut i amb alguna pedra molla que no ens fa la guitza per baixar tot i que algú fa peu, arribem a la carretera cap a Jou.

Passem el poble de jou i seguim per la carretera durant uns 200 metres per trobar un corriol que va al costat de la carretera i que seguim com indica el track durant un parell de quilòmetres, sortim de nou a la mateixa carreta i arribem a Son.

Per darrera de l’església de Son ens trobem un corriol que va pujant i baixant per unes trialeres molt maques fins que entrem en una pista que ens dur per un corriol a la dreta al Bosc del Gerdar.

La veritat es que no sóc conscient de l’entrada al bosc del Gerdar, ja que es zona protegida del Parc Natural d’Aigües Tortes i Estanys de Sant Maurici i no es pot pedalar, s’ha de caminar.

Trialera de baixada molt maca entre mig dels arbres i arribem a un pont de fusta que creua el riu, després del riu un cartell que diu Refu del Gerdar, i es quan m’adono que hem baixat pels bosc amb la bicicleta, no pas caminant ☹

Sort que no hem derrapat ni aixecat terra, es com si haguéssim caminat, com han fet els altres del grup que venien darrera nostre, no ho he vist, no he estat conscient.

Ens fem la foto de rigor després del diu i caminem fins a la sortida del bosc, que es una pujada d’uns 50 metres, res més.

Sortim al refugi, esta tancat, estan treballant per obrir-lo, però encara no es obert.

Esperem a la resta, ens reagrupem tots i seguim carretera avall fins arribar a un desviament que ens dur cap a Sorpe primer i després creuem Borén, amb una trialera molt maca baixant cap a Boren.

Ens plantem a la carretera B-147 camí d’Isil, parem al restaurant Ca La Tona, havíem de timbrar, però està tancat.

Agafem aigua a la font i seguim pujant, volíem veure si parar a Alòs, però al final pedalem i entrem de nou a la pista que et dur cap al Regufi de Montgarri.

Es una pista de pujada suau però constant, fem 2 grups sense adonar-nos, el José, l’Isma el Sergi i jo anem a davant, la resta van al darrera.

De cop es posa a ploure, parem ens posem el xubasquero i seguim. No era una ploguda com la del dissabte, ni tan intensa tot i que acabem molt molls ni fa fred, es pot anar bé.

La única pega es la transmissió que pateix molt amb el fang que li va caient constantment a sobre.

Arribem al Refugi de Montgarri, allà no plovia, demanem quelcom de menjar i pensem en marxar nosaltres per no agafar fred, baixar ja cap a Vielha.

Jo m’he endut roba de recanvi, duia una tèrmica cenyida de màniga llarga que em poso, surt el sol i deixem la resta de roba a assecar-se.

Mentre van arribant la resta, molls, però amb el sol i l’escalfor ens anem assecant i al final ens entaulem, macarrons, beguda, cafè i demés.

Resulta que la Maribel que dur un Eagle AXS a la bici que va comprar fa 3 setmanes, no havia carregat la bateria i es queda sense bateria amb el segon pinyó més gros, es a dir amb pinyó fix, ho arreglen agafant-se a la bossa de l’esquena del Diego que duia l’elèctrica del Sergi.

I per altra banda, amb la tempesta descarregant, el Jaume es queda amb una biela del pedalier a les mans, el Fer li acaba col·locant amb un pal i una pedra, per sortir del pas, però pot arribar al refugi, dinar i tornar cap a Vielha.

Sortim abans de que ens torni a agafar la pluja.

Ens queden uns 5 quilòmetres per arribar al pàrquing de Beret, on ens fem la última foto d’equip i anem avall, uns van per carretera i la resta baixem seguint el trac per corriols.

Al cap d’un parell de quilòmetres de baixada, dels 14 que hi ha fins a Vielha, i anant jo al davant, faig un salt i em trobo que la roda de darrera ha punxat.

Paro i trobo que no puc inflar, hi ha un tall al lateral del neumàtic.

Decideixo seguir baixant, ni càmera ni res, duc “xurro” a darrera i ha de donar per trobar una carretera.

A ritme més lent, arribo a Salardú, la resta segueixen per corriols fins a Garós i jo baixo per carretera, en Josep Maria m’acompanya.

A l’alçada de Garós em comencen a avançar els que havien fet el corriol, la roda ja no podia donar més, el neumàtic em tocava el quadre, el Fer em passa em fa parar i muntem càmera.

En Josep Maria havia marxat abans, em quedaven 4 quilòmetres per Vielha i vaig decidir caminar, així que el Gaizka li venia amb la furgo a recollir-me, però ja teníem la càmera posada i estava quasi inflada del tot.

Muntem roda i avall fins a l’hotel Tuca.

Acabem la ruta.

Ara teníem el problema que a l’hotel ens cobraven per dutxar-nos i a Pedales del Mundo no contestaven al telèfon.

Aconseguim entrar a la piscina climatitzada de darrera, dutxar-nos i banyar-nos amb un grup de jubilades franceses que no entenien res de res, amb roba interior es clar i ens assequem amb la roba que dúiem a les bosses.

El Xavi Guardia que havia d’anar fins a Llançà marxa emprenyat sense dutxar-se.

Quan ja estàvem posant les bicis als cotxes em truquen de Pedales del Mundo, em demanen mil disculpes, hi havia hagut un problema de comunicació, li dic que ja ho tenim arreglat i un cop les bicis posades, anem cap a la seu de Pedales del Mundo.

Allà veig el Sergi Gargallo, al matí a l’hospital li van trobar una Pneumònia, es va estar amb una mascareta i una via al box d’urgències, ja la duia, no era de la ruta, però entenc que la pluja del primer dia i l’esforç del segon no van ajudar, estava amb l’alta i llest per tornar cap a casa.

Agafem els maillots, acceptem disculpes i marxem cap a casa amb cotxe, tenim 4 hores de tornada i ganes d’arribar.

Aquí teniu unes foto de la ruta

Aquí el track del tercer dia

Download file: 05_06_2023.gpx

Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu “descargar” amb el botó dret del ratolí i “guardar link como”, et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.

Ens ha quedat un gust de boca molt bo, gent molt dispar, però ens ho hem passat molt bé, hem rigut i gaudit molt, ningú s’ha fet mal ni ha tingut cap problema important que no haguéssim solventat i segurament repetim uns quants o tots dels que hem pedal.lat aquest any l’any vinent.