Aquesta ruta la vàrem fer el Santi i jo (Raül) el passat 27 de novembre del 2016 per primera vegada. Es llarga perquè has d’arribar a Olesa i només amb això ja són 2 hores d’anada, per tan s’ha de sortir d’hora, sinó no s’hi arriba bé.
Hem quedat a les 7 al Caprabo, hem aparegut el Santi, l’Àlvar i jo. Hem pujat la Fita, sense problemes, hem baixat a Jafra pels Holandesos, hem baixat als Massets pel corriol del pàrquing de Jafre i hem pujat dels Massets de Dalt cap a la pista que va de Sant Pere de la Plana a Quatre Camins pel corriol que hi ha a mà esquerre de la pista principal dels Massets a Quatre Camins, avui l’hem pujada tots 3 sense fer peu en cap moment.
Tan bon punt hem arribat a dalt, hem baixat per la trialera de darrera cap al camí que va cap al Cementiri de Olivella i Can Pere de la Plana, però hem agafat recte per anar a buscar la pista principal que va de Quatre Camins a Olivella.
A la que hem creuat la cadena, en contes de seguir la pista a mà esquerre, hem anar recte, hi ha un corriol un pel tapat, però que es pot pedalar bé. S’ha de vigilar perquè s’arriba a un cap llaurat on hi ha vinyes, i s’ha de pedalar molt al lateral, per tal de no fer malbé res, primer s’ha de ser respectuós. Tan bon punt es passa la vinya, el camí continua i arribes a la carretera que puja des de Olivella fins a Can Grau, la hem seguit per anar a buscar la pista que va fins a Olesa de Bonesvalls, la que vàrem fer la setmana passada per baixar Santa Susana.
El ritme que hem dut ha estat un pel més tranquil del que duem habitualment, però com que la ruta es llarga, ja ha anat bé. Hem baixat per la trialera que hi ha abans d’arribar a l’avenc de l’Esquerrà i hem seguit ràpidament fins arribar a Olesa de Bonesvalls. El Santi no ha volgut seguir el corriol de la riera, amb la scoot rígida de 26 i els neumàtics de 2.0 no va gaire còmode, així que tan bon punt hem passat per sota del pont de la carretera principal, hem sortit a mà dreta i hem anat a buscar el carrer principal d’entrada al poble. Hem pedalat cap al cementiri, però el carrer d’abans d’arribar a l’església, l’hem agafat a la dreta i hem anat a buscar un camí que comença còmode, ample, que puja. Va pujant lentament, i es va fent cada cop més pedregós, agafant algun punt d’inclinació i es va fent cada cop més estret i fet malbé per l’aigua, reguerots, etc. Hem pogut pedalar fins quasi el final de tot, just a l’únic revolt que hi ha a mà esquerre, on hi ha molta pedra solta i bastanta inclinació. A la que hem relliscat i posat el peu a terra, ja s’ha fet impossible seguir sobre la bici.
Hem hagut de caminar potser uns 20 a 25 metres, no més, fins que el nivell d’inclinació i de pedres permet poder tornar a pujar a la bici i pedalar de nou. S’arriba al final del camí que empalma amb el que fem habitualment per anar a Montserrat, en aquest cas el seguim, però en sentit contrari. Hi ha una pujada forta, de pista i factible on a dalt de tot hi ha una memorial per la Guerra Civil Espanyola i es baixa fins trobar-nos en un creuament de 4 camins.
Hem agafat el camí de la dreta, un camí que comença molt bé, però que de cop et trobes amb un munt de pedres soltes, algun desnivell per l’aigua i baixada sense pedalar fent zetes constantment. Es un camí llarg, molt llarg. Tan llarg que al final tens ganes de que ja s’acabi, però encara queda i segueix baixant. No té perill apart de les pedres soltes, n’hi ha moltes.
Al final del camí, quan es fa planer, hi ha un pou de glaç molt ben conservat a mà esquerre, molt fàcil de trobar i veure. Allà he parat a esperar l’Àlvar i el Santi que duien un ritme més lent i a fer les fotos de rigor.
Hem seguit el camí que va fent alguna variació, fins anar a passar per sota del pont de la carretera de Olesa de Bonesvalls a Les Gunyoles. Des d’allà el camí ja es pista, pista ampla, el tipus de pista que ens trobem quan fem Les Gunyoles, velocitat, poca pedra i poc perill. Hem anat fent via i agafant els desviaments correctes fins trobar un cartell on deia Les Gunyoles a la dreta, aquest camí et dur a la part de darrera del poble, hem agafat l’altre camí que en uns metres, pocs, et trobes de nou en un desviament, on a la dreta es la pista habitual per anar a Les Gunyoles i a l’esquerre per anar a la carretera d’Olivella, cap a Can Suriol, hem agafat aquest sentit, per anar fins a Can Suriol. D’allà hem agafat el corriol que va pel costat de la carretera, el que fa riera i que et deixa a Mas Milà.
Com que començava a ploure i ja era tard, les 10:45, hem decidit tornar per carretera fins a Can Lloses, es poca estona i es fa molt ràpid. Hem arribat a l’entrada de Can Lloses a les 11:05 i d’allà fins a Sitges pel camí conegut de rigor.
A mi en total m’han sortit des de la porta de casa 54,47km que hem fet en 3 hores 36 minuts contant que el GPS es para quan no pedalem. Si hem sortit a les 7 i he arribat a casa a les 11:30 aproximadament, surt una hora més que perdut en parades i esperes. La mitja prou bona de 15,1km/h, tot i que no hem anat a ritme ràpid, ha estat bé. La velocitat màxima de 48km/h, en el meu cas el consum energètic de 2646kcal, la mitja cardíaca de 124 ppm que es el meu 70%, la màxima de 161ppm que es el meu 91%, avui no he tocat sostre i la mitja un pel baixa, anem agafant forma. La mitja de cadència de 75 rpm, el desnivell positiu de 1150 metres i el negatiu de 1158 metres.
Aquí us deixo el track d’avui.
Total climbing: 1212 m
Total descent: -1221 m