Ahir diumenge 30 d’abril vàrem suspendre la sortida, havíem quedat a les 7 i plovia, volíem fer el Purgatori. Aquest matí a les 7 estàvem el Damià i jo al Caprabo, el Mario ens va dir que avui havia quedat per fer carretera.
Jo tinc la Cannondale pendent de rebre una peça, així que vaig muntar-li automàtics a la FatBike i he sortit amb ella. Pesa més que la Cannondale, però bàsicament arrossega molt més, he inflat els neumàtics a 1 BAR aproximadament, però tot i amb això, al dur neumàtics de 4.8, que van molt bé per la neu, però per sec, costa molt d’arrencar.
He pujat la Fita, hem baixat recte, no hem fet Holandesos, sinó que hem anat a buscar Jafra directament i hem pujat cap a la Plana Novella, on havíem quedat amb el Santi a les 7:45 a l’entrada del palau budista.
Hem arribat a molt bon ritme, el Damià dur un ritme molt alt i jo l’he pogut seguir. No hem parat a esperar el Santi, l’hem vist i hem seguit recte, hem creuat al Palau per darrera i hem encarat Begues. Hem anat pujant per la pista a un ritme prou bo, crec que molt bo. Molt bo per nosaltres vol dir que hem arribat a Begues amb 1 hora 29 minuts, allà hem parat un moment, el Damià havia de pixar.
Hem engegat camí amunt, en contes de creuar Begues pel poble, fem uns corriols que fan la volta per anar a buscar la rotonda d’entrada al poble des de Gavà. Rotonda i de seguida hem trobat la carretera que baixa cap a l’inici de les Tierras Rojas. He volgut anar per la trialera que hi ha mà esquerre, no he pensat que estigués tan enfangat després de la ploguda d’ahir.
El Santi ha passat primer el primer toll d’aigua, jo no he pogut passar-lo, hi havia tanta aigua que me mirat d’anar pedalant un pel sense donar la volta als pedals sencera, per tal d’evitar posar el peu dins l’aigua. No hi ha hagut sort, m’he quedat enganxat i no he estat a temps de treure el peu del pedal, m’he caigut dins el toll d’aigua. La meitat del cost esquerre estava tot mullat i ple de fang, i per postres cap dels dos duia un telèfon a mà per fer-me una foto! Ha estat divertit, i no he passat gaire fred, ja que no en feia. La pega es que el guant esquerre ha quedat tot moll de fang i no era còmode.
El Damià de forma intel·ligent ha proposat de fer la volta, el Santi també i jo he fet cap, hem fet la volta i hem baixat per la carretera fins a l’inici de Tierras Rojas.
D’allà la baixada es senzilla, pista ample, potser un pel més tocada per la pluja del que recordava, però molt factible. Hem anat baixant sense parar fins arribar a la barbacoa de rigor i posteriorment hem fet una petita parada per treure’s roba el Damià i el Santi, just abans de començar a pujar.
Hem parat un parell de minuts, jo ni he baixat de la bici. Hem començat a pujar el Purgatori, la primera part es més senzilla, però hi ha un punt on arriba a un 23% de desnivell positiu, es un tros curt, però molt intens. No he posat el peu a terra encara no sé perquè, venia a un 94% de pulsació, amb tot posat, contant que a la FatBike hi porto un 42 dents a darrera. El Santi al meu costat, amb 4 pinyons i una cadència ridícula, diria que es més equilibri que no pas ciclisme el que fa pujant. El Damià anava uns metres més endavant.
Tan bon punt es passa aquesta pujada forta, els desnivells es suavitzen, hi ha punts del 17% però la majoria son del 12%. Un cop a dalt del primer tros, hi ha una baixada ràpida i es torna a pujar, la part final del segon tros també es molt dura, tot i que el desnivell es menor del del primer tros, parlem del 18%, es molt més llarga la pujada. Hem arribat al plà on hi ha el desviament per anar a Begues recte i a l’esquerre cap a les antenes. Hem encarat el camí de l’esquerre, cap a les antenes. No hem parat en cap moment.
Jo he començat a notar que em quedava buit d’energia, em feia mal el cul de la pujada i ja estava un pel cansat, duríem uns 45 quilòmetres a les cames, sense cap gran parada i a un ritme interessant. Hem anat pujant bé, mirant de combinar pedalar de peu i asseguts. El Damià ha començat a notar un mal al genoll, un mal que li surt habitualment quan pedala durant moltes hora, només en sortides llargues.
La part final, abans d’arribar a les antenes ha sigut dur, hi ha una pujada molt curta, però amb molta inclinació i mal grip. El Damià de forma intel·ligent ha caminat uns 10 o 12 metres, no volia fer-se mal i pagar-ho durant setmanes. Tan bon punt hem arribat a dalt, al camí de les antenes, hem fet la foto d’equip i hem encarat el camí de baixada, que va creuant la riera fins a la pista de la Plana Novella a Begues.
He baixat més ràpid que la resta, he parat just al desviament de la riera i he mirat de trobar la barreta que habitualment dur a la bossa, em moria de gana i el cost em demanava entrar-hi quelcom, estava a punt de “pajara”. No hi havia barreta, suposo que la última rentada de la bossa la vaig llençar i no l’he reposada. El Damià venia tocat també, amb gana i mal. Hem seguit la pista per on veníem per anar a trobar la pista de Begues i hem baixat cap a la Plana Novella, majoritàriament es baixada, amb algun pujada, però poques proporcionalment als quilòmetres.
S’ha de dir que costa molt baixar amb la FatBike tan inflada i sense amortidor, m’he endut algun ensurt al manillar, que l’ha acabat pagant la resta del cost, he trobat a faltar una bici doble amb amortidor, no té color. Hem arribat a la Plana Novella i hem agafat el camí a Vallgrassa, el que va a l’esquerre després de la cadena.
Ja veníem molt tocats, i ho hem notat pel ritme. Habitualment aquest camí i la pujada fins a la carretera del Rat Penat, la fem a un ritme molt més alt del que hem fet avui. El Santi venia bé, a un ritme molt més factible per ell, però bé. Hem arribat a la cadena i hem decidit parar 5 minuts, ens calia. Teníem aigua, però ens calia menjar quelcom, no hem pogut fer res més que parar i reposar les cames.
El Santi ha fet via cap a casa, cap a la Plana Novella per carretera, el Damià i jo hem tornat pel camí habitual de Campdasens però cap als Holandesos. Ens ha costat, però hem vingut bé, a ritme més baix, però bé. Jo he anat contant les pujades, les tenia controlades, tan bon punt hem arribat al cim on es veuen els caçadors, li he dit, ja hi som, la resta es baixada.
Hem baixat la Fita, hi havia un munt de gent caminant avui, estava tot ple de cotxes. Hem arribat al Caprabo, pujada d’asfalt de després del pont de l’autopista, una pujada que tan el Damià com jo fem de peu amb tot posat pujant a tope, buscant l’últim esforç del dia, avui l’hem pujat asseguts i tranquil·lament. Ens hem acomiadat abans d’arribar a la rotonda d’entrada a Sitges, ell ha marxat cap a Can Pei i jo cap a casa. Tan bon punt he arribat a casa, abans d’entrar la bici, el primer que he fet ha estat rentar-me les mans i fer-me un entrepà amb una cervesa, assegut tranquil·lament. Ha he tornat a ser persona.
En total m’han sortit 69,53km que hem fet en 4 hores 53 minuts, a una mitja de 14,2km/h, un ritme molt bé. Diria que el més bo fent el Purgatori, la veritat. En total ens han sortit menys de 5 hores i quart, es a dir, no hem parat gaire. La velocitat màxima de 57,1km/h, en el meu cas el consum energètic de 3934kcal, la freqüència cardíaca mitja de 138 ppm que es el meu 78% i una màxima de 172 ppm que es el meu 98%, la cadència mitja de 71 rpm, el desnivell positiu de 1986 metres i el negatiu de 1930 metres, no esta malament.
Aquí us deixo el track d’avui.
Total climbing: 2138 m
Total descent: -2086 m