Com cada any, em plantejava fer una cursa de llarga distància per aquestes dates, l´any passat va ser la de Barcelona i amb la bona experiència viscuda fa dos a Montsant, veig la seva “cosina germana” Ultra  Muntanyes de Costa Daurada amb sortida a Prades.

Miro dates i em va perfecte, ja que dilluns és festiu amb un dia més per descansar, no m´ho rumio  molt i m´inscric tot mirant el perfil.

Un bon trencacames amb una Mussara que tira enrere, passant per poblacions tan boniques com Siurana, Capafonts o la mateixa Prades.

Arriba la setmana i els pronòstics meteorològics eren per quedar-se a casa, neu dijous a Prades amb un divendres de treva i pluja dissabte dia de la cursa, envien un mail amb l´obligació de portar material de seguretat a partir del km 44, guants, buff, malles llargues….

Preparo tot la nit abans com si de vacances marxes tot controlant que no em deixi re de material obligatori. 5:30 d´empeus i marxo direcció Prades amb 10 graus a Vilanova, 4 són els que marquen una vegada arribo, fa molt de fred, dorsal, cafè al bar i vaig a la plaça tot buscant el Sol, samarreta tèrmica, manguitos, buff al cap, coll…control de material i sortim tot just toquen les 9 del matí.

Uns primers km força corribles em van bé per entrar en calor, un bon ritme per camins amples, el grup s´estira força, no som molts amb el que estaré hores sol, passo una primera taula amb aigua en què no paro ja que vaig carregat, és la “sort” de no fer calor, el consum d´aigua no serà com altres curses.

km 10 en la primera hora, molt bon ritme, en re arribem Albarca després d´una primera pujada, paro, avituallament líquid, no perdo ni un minut i seguim direcció Cornudella de Montsant, gran record de fa dos anys, m´ajunto amb el Jorge d´Atletes VNG, baixem plegats a un gran ritme comentant el que queda, ràpids ens plantem al km 20 en 2h

Menjo alguna cosa sòlida, toca pujar, surto tot preparat pel que ve, la pujada a Siurana és la primera forta de la cursa, mans als genolls i amunt, m´agafo on puc, pedres, branques, veig l´embassament cada vegada més avall, 20 minuts després hi arribo, “és preciós” penso, les vistes són espectaculars, ens animen força turistes, bec aigua i carrego, tirita a una ungla mig trencada i seguim, km.25

Baixo per un corriol ple de pedres amb molt de tacte de no caure, és molt forta la baixada, la mitja de 10km per hora ja l´he perdut, era lògic, passo el km 30 tot creant rierols molt bonics, vaig bé i tinc bones sensacions, el dia està molt núvol però de moment aguanta.

Tornem a pujar fins lo Collet Alt a Castillejos km 35, torno a beure aigua i alguna barreta energètica, 9 kilometres de baixada fins a Vilaplana, força corrible i ràpida, camí estret però sense massa dificultat, fem un grupet de 4 persones on xerro amb un de Madrid molt maco el tio.

Vilaplana, km 44, avituallament sòlid, obligació d´agafar guants i malles llargues, ho fico tot a la motxilla, bocata de formatge, galetes príncipe, isotònic, esparadrap a un dit del peu i “ara comença la festa” penso, toca pujar la Mussara com a primer plat.

Som-hi sense perdre massa temps, com abans passem millor, un primer tram trotant però en re ja puja i de valent, mans als genolls i amunt, camí estret ple de branques, mentalitzat que allò serà mínim 45 minuts, es fa molt llarga, ara sí que ja vaig cansat però no hi vull pensar, el ritme és molt lent, pedres, esglaons gegants…..arribo a dalt, les vistes són molt boniques però no puc dir ni faba.

Aigua i baixem, un fort pendent de pedra mullada em fa caure, cop al genoll i tall al dit, típic tall petit però escandalós, sagno força, el netejo com puc i segueixo, cap al km 52 es separen les curses, trenquem a mà esquerra i al meu davant veig una pujada muntanya amunt, un camí fent corves esquerra dreta on la boira no deixa veure el final, poc a poc es veuen uns repetidors de tv gegants com a meta d´aquella infernal pujada, allò m´ha matat, no m´ho esperava..

M´ajunto amb un de la zona i em va bé, ja que m´explica el que queda, m´ho pinta bé potser per la cara de cansat que porto, fa molta boira i comença a ploure, em poso el paravent i segueixo, baixem fins a Capafonts, km 60.

“va tranquil, que ja ho tens, 9km de pujada i 3 de baixada”, aquesta va ser la frase per animar del de l´avituallament, jo no sabia si penjar-lo d´un pi, en fi…..doncs no sé si gràcies a aquell noi, aquells 9km em van passar ràpids per lo mentalitzat que anava per trobar-los pitjor del que eren, una pujada forta a l´Ermita Abellera i un altre al Tossal de la Baltrasana i ja uns últims 3km de baixada.

Uns primers metres tècnics on deixen pas a una corriols ple de pinassa, branques, saltant, gaudint del moment, és una baixada en el que penso en les hores que porto, el km correguts, els bons i mals moments que he passat, veig Prades, ja hi sóc, entro al poble, una última volta a la plaça i passo l´arc en 10 hores 37 minuts, 12é de la general m´informen.

Molt content, una altra a la saca, em fa mal tot, em curen el tall al dit, m´han saltat tres ungles dels dits, dos més amb sang…..però orgullós d´un altre repte aconseguit, a sigut molt maca, la pena és el mal temps que ha fet

Medalla, regal, caldo Aneto, bocata i dutxa, veig arribar els primers de la Ultra, plou força i és fosc, fa fred, no trigo en marxar cotxe avall cap a Vilanova tot escoltant el derbi futbolístic tot pensant amb el pròxim repte, cavalls de vent em diu un amic…..m´ho miro i en parlem…..un altre vegada, em torna a passar, la facilitat que té la gent per convence’m.

 

Digues si t'ha agradat

Comparteix