Aquest matí m’he llevat a les 7, sense despertador. Ahir donaven neu a la nit, i fred, molt de fred. Hi ha una tempesta anomenada Gloria que no ha arribat a casa, si més no aquesta nit, tot i que totes les previsions deien que ens llevaríem amb neu, ens hem llevat amb fred, molt de fred, però de neu res de res.
Tan bon punt he pujat la persiana del balcó, he vist boira, molta boira i amb el fred, la boira havia caigut a terra com si fos neu, però amb boles més gruixudes del que seria una volva de neu.
He esperat a que escampés la boira, no em veia de gust sortir a pedalar sense veure res i amb la boira quedar-te glaçat. Devien ser les 8:30 que sortia de casa, tard, massa tard.
A les 9 obren pistes i no vull estar a les pistes quan estan obertes i jo amb la bici, així que he pensat en fer alguna ruta diferent.
He encarat la base de l’estació, he pujat fins el telecadira, la neu estava molt més dura que ahir, no s’enfonsaven les rodes per res.
Tan bon punt he arribat a la caseta de l’escola d’esquí, hi havia llum i es veia gent a dins. He encarat la pujada del final de la blava, per anar a la dreta i agafar la verda, la Château d’Eau.
Just girar a la dreta, he vist la llum de la retrac que venia, i m’he posat al lateral per deixar-la passar, però la retrac ha girat cap a mi, he canviat de banda i he anat a buscar la banda de muntanya, la retrac ha tornat a girar cap a mi, he pujat un pel i he parat per deixar-la passa, però la retrac ha seguit cap a mi i ha parat.
El conductor de la retrac, un home d’una edat, m’ha demanat de molt males maneres i en un francès amb un to massa alt, per no dir que cridava, que no pedalés per les pistes, ja que les marco amb les rodes i ells han de tornar a passar per aplanar-ho.
Li he dit que anava a Eyne, i m’ha dit que sortís de la pista immediatament. Després de demanar-li perdó varies vegades, però no ho ha entès, he seguit per la dreta. Hi havia una altre retrac a darrera, un noi jove que he vist algun cop, ens hem saludat amablement, cap problema.
He agafat el camí que va a Eyne, el VTT22. Inicialment volia pujar la Promenade en Fôret per anar fins a Eyne, però hi he anat pel camí de raquetes.
Aquest camí no l’havia fet mai en aquest sentit, i esta prou bé, es pot fer bé i et deixa al pàrquing de l’estació per l’entrada d’Eyne, cap problema.
Un cop allà, he encarat la via de servei que va cap a Saint Pierre dels Forcats, i la dreta surt una camí que esta marcat amb la VTT22 tota l’estona i que creua les pistes de la banda de Eyne i puja per una pista, una via de servei fins a la casa que hi ha el motor de l’estació per sobre de dos mil metres.
Es un camí agradable, es fa bé, va fent zetes, però no té cap pujada impossible de fer. Hi havia gel, molt de gel, suposo que ha fet calor i s’ha desfet la neu, i amb el fre de la última setmana i sobre tot el de la nit passada, ha glaçat.
El gel no suava, es a dir, no rellisca com podria semblar a simple vista, es pot pedalar per sobre, amb cura, sense confiar-se gaire, però es puja bé.
He arribat a dalt de tot, a cota 2081 metres i he creuat la pista vermella i la negra de la banda de Eyne, per seguir la pista de servei que puja fins a 2092 metres i el termòmetre em marcava -6 graus. 6 graus negatius es bastant, però amb vent que venia en aquest punt de cara i amb la boira, tenia els dits de les mans que em feien mal, no els notava.
He seguit la pista, on no hi havia neu a les parts on toca el sol de tan en tan, neu on no toca mai i gel on toca poc.
He creuat la Coulée Font Frede, tancada per descomptat i he seguit la pista per creuar la vermella de la banda de Saint Pierre dels Forcats i baixar per darrera creuant la negra i la verda.
Tan bon punt he trobat l’entrada de l’Enduro 4, també marcada amb VTT22, m’hi he ficat i he baixat per la pista. Al no haver-hi gaire neu, estava bé, es podia baixar millor que la última vegada.
La tija telescòpica ajuda moltíssim a baixar trialeres complexes com aquesta, si més no hi ha algun punt on has de posar el cul molt endarrere.
He arribat al camí que pujo a vegades, el que tinc com a via de servei de la banda de Saint Pierre dels Forcats, i he seguit baixant per la Enduro 4 i VTT22 al mateix moment. La part següent de la Enduro 4 no la he fet, son uns 30 metres que es fica entre els arbres i després puja, la veritat es que m’he passat i després m’ha fet mandra fer marxa endarrere.
Hi ha un punt on la VTT22 segueix a la dreta, cap a la Enduro sense número y la Enduro 4 baixa a l’esquerre, també marcada amb VTT21, i l’he agafat, era tard, hora d’arribar a casa. Em feien mal els dits de les mans i els dits dels peus, no tenia tacte al frenar.
He fet la primera part de la trialera fins que he trobat un arbre caigut, un tronc sec que devia veure l’any passat. He hagut de parar per passar, però he vist el tronc molt sec, així que l’he mogut i he trencar una punta per tal de que la resta de ciclistes que vulguin baixar, no hagin de parar.
He seguit baixant per la Enduro 4 fins que arribar a la vermella de davant de casa, llavors creua la pista i segueix per la via de servei que faig de pujada de tan en tant, però he vist esquiadors baixant i no he volgut creuar-la.
A la dreta hi ha una pista de raquetes que he fet caminant i amb bici, i he agafat aquesta pista. Es un camí que va planejant uns 200 metres, per caure a l’esquerre per una pista que es pot fer amb cotxe, però no amb bici pujant, per excés d’inclinació i amb la neu costa.
Hi havia un pel de neu, als llocs oberta, sense arbres, bastanta més que a les zones més tapades.
El camí arriba de nou a la pista vermella, i he tornat a veure un munt de gent baixant, així que he baixat pel lateral de la vermella, fora de la zona marcada com a pista, amb neu, però poca, i estava tan dura, que les rodes no s’enfonsaven.
M’he creuat amb un parell d’esquiadors de muntanya que pujaven amb pells de foca i 3 gossos lligats, suposo que no han acabat d’entendre que feia un ciclista baixant, ens hem saludat, tot i que em miraven amb cara d’haver vist algú de mart, no pas de la terra.
He arribat a la base de l’estació, he encarat al carrer de casa i he arribat a casa complertament congelat de mans i peus, no podia parlar i m’ha costat treure’m els guants per parar el GPS.
El Garmin em marcava 11,96km que he fet amb 1 hora 10 minuts, a una mitja de 10,2km/h, un desnivell positiu de 458 metres i de negatiu deia 464 metres. El consum energètic de 481 calories, no he pogut posar bé les pulsacions, ja que no m’ha marcat bé en cap moment. Crec que es la pila, però la vaig canviar no fa gaire, cosa que no m’ha agradat massa.
Aquí us deixo el track d’avui
Total climbing: 489 m
Total descent: -511 m
Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu “descargar” amb el botó dret del ratolí i “guardar link como”, et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.