Ahir divendres 6 vàrem arribar a mig matí, per tan no vaig poder sortir, però ho havia una gran nevada, va nevar molt el dimecres passat i un pel el dijous, i estava molt blanc i bonic davant de casa.
Vàrem fer una tarda de raquetes i vaig veure que hi havia molta neu, i que si no estava trepitjada em costaria molt poder pedalar avui, així que m’he llevat a les 7:30, he fet un te i he sortit sol, la Greta últimament no vol sortir amb mi.
He “estrenat” les últimes modificacions a la FatBike, li he muntat un monoplat 1×11, he muntat el Sram XX1 que duia a la Niner, amb una pinyonera de SunRise 11-50 a darrera i al davant un plat ovalat de 26 dents, un Absolute Black que varia de 24 dents a 28 dents, es a dir un oval important. A més li he muntat una tija telescòpica, una RockShox Reveb de 125mm, he vist que treballa bé amb temperatures de 0 graus, potser no treballa tan bé amb temperatures negatives, però ja veurem. He deixat la vàlvula oberta al màxim, es a dir, amb temperatura normal, la tija puja molt ràpid, espero que amb fred, pugi millor, però pugi.
He sortit de casa amb la FatBike, he encarat la base del telecadira, ja hi havia neu al carrer, cap problema, he anat bé. A la base del telecadira no havia passat la llevaneus, bàsicament si a la base, però no a la pista de trineus que hi ha just abans, i he hagut de caminar uns metres, la neu estava molt flonja i no podia pedalar a sobre la bici.
He encarat la blava de pujada Le Combe, fins agafar a la dreta la verda de rigor, la Promenade en Fôret. He pujat molt millor que mab el 2×10, bàsicament amb la combinació que duc ara, hi ha una relació de més pujant, he pujat que em quedaven 2 pinyons.
Volia seguir pujant la Promenade en Fôret, però no estava trepitjada, per tan he hagut de pujar la verda Château d’Eau, que he fet fins al final de tot, al telecadira.
M’ha costat de pujar, normal, però la he pujat sencera, i només he hagut de posar el 50 dents en algun punt, amb el primer pinyó he anat fent la majoria d’estona, com a mínim, o el segon o tercer quan era més planer, per tan, molt content amb la relació que li he muntat a la FatBike.
Un cop al telecadira, he agafat la via de servei que va rodejant les pistes i puja fins a les vermelles de dalt. Com que hi havia passat la retrac, es podia pedalar, però com que no estava gaire trepitjada, de tan en tan, la roda de darrera s’enfonsava molt i en algun punt he hagut de parar per treure la bici del sot que s’hi havia fet, i seguir pedalant.
M’ha costat, però es normal, he passat la verda, la blava, he passat el remuntador que puja a les vermelles de dalt, he passat la vermella i he encarat la Coulée Font Frede, tot i que no hi he arribat.
Tan bon punt he arribat al revolt, on hi ha una vista de la vall espectacular, he parat i he fet un parell de fotos, increïbles avui.
He fet la volta, he provat la tija, baixa i puja perfectament amb temperatures de 3 graus negatius, que es el que tinc habitualment, per tan cap problema, compra perfecte.
He baixat la vermella de l’esquerre, la primera que trobes, es diu Paul Riveil.
Molt divertida, bàsicament la roda de davant va recte i la de darrera va derrapant de costat, com si esquiessis, però mantenint l’equilibri. Es una sensació estranya, però un cop dominada la bici, molt interessant.
La pega es que els frens, hi ha un punt que deixen de frenar, es a dir, frenen la bici, però no tenen capacitat de derrapar, de clavar la roda. Has de deixar anar el fre uns segons i tornar-hi, crec que no els hi acaba d’agradar tan de fred.
A l’inici del remuntador que puja a les vermelles, m’he trobat un parell d’excursionistes que pujaven amb esquis de muntanya, catalans, ens hem saludat a l’inici de la pujada, quan he agafat la verda de la dreta, i ara ens hem vist de nou, però jo baixant. Crec que no havien vist mai una FatBike i no s’esperaven trobar-se una bici a les pistes avui.
He seguit baixant per la blava Le Combe, he volgut veure si es podia baixar pel corriol que hi ha a l’esquerre, abans del revolt, però no hi havia passat ningú i estava amb neu verge, per tan, ni m’ho he pensat, he seguit baixant la blava, per agafar el desviament a l’esquerre i anar a buscar la Promenade en Fôret.
La part de baix estava tancada, però he pensat de baixar-hi. No he pogut, he fet vagament 20 metres i m’he quedat clavat per complert. Mitja volta, a peu fins a pistes altre cop i he baixat per la Chatêau d’Eau fins a baix de tot, tot pista avui, massa neu sense trepitjar.
He arribat davant del telecadira, i per la pista de trineus de baixada, m’he clavat, i he hagut de tornar a fer peu, molta neu. A sota, al pàrquing, cap problema, fins a la porta de casa.
He arribat a casa amb 7,63km que he fet amb 49 minuts 31 segons, a una mitja de 9,2km/h, un desnivell posituy de 382 metres en només set quilòmetres i mig, no esta malament. La pila del sensor de cadència ha mort, igual que la de la cinta de pit, per tan les pulsacions que m’ha donat son errònies i no m’ha marcat res de cadència. Em diu que el consum energètic ha estat de 531 calories, i que el desnivell de baixada ha estat de 380 metres.
Aquí us deixo el track d’avui, demà més.
Total climbing: 409 m
Total descent: -414 m
Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu “descargar” amb el botó dret del ratolí i “guardar link como”, et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.