Tag Archives: sunrace11-42

Aquest matí de diumenge, m’he despertat que devien ser dos quarts de sis del matí, he fet un pel el “mandra”, però 10 minuts més tard ja estava llevat i escalfant-me un té. He mirat el temps, encara era fosc, i donaven previsió de pluja, però he pensat que si no plovia quan hi hagués el primer raig de llum, sortiria. Devien ser les 7:15 aproximadament que he sortit, la Greta volia venir, així que li he posat l’arnés i hem sortit al carrer. No plovia, tot núvol, i amb rastres d’haver plogut durant la nit. He encarat el telecadira, però la Greta no ha volgut venir, m’ha perseguir un parell de carrers, però s’ha assegut i no ha volgut seguir-me més, per tan he hagut de donar la volta i tornar cap a casa, l’he deixat i he tornat a sortir. He encarat el telecadira, aquesta vegada sol i a ritme diferent, he pujat per la Promenade en Fôret, la verda de rigor, però al arribar al creuament de la blava, he seguit la via de servei, per anar a parar a la verda segueix llegint [...]

Aquest pont de Tots Sants hem pujat a la Cerdanya. Vàrem venir ahir divendres, per tan ahir no vaig sortir amb bici, però avui si, tenia de cap fer la Enduro 7 amb la FatBike. Vaig deixar la bici dins a casa, l’últim cop que vàrem estar aquí era al març, aquest any hem vingut poc. La bici en perfectes condicions, només ha calgut inflar un pel més les rodes, que estaven desinflades i a més ara no hi ha neu, per tan les vaig posar a 1 BAR, habitualment a l’hivern les duc a 0,4 BAR o potser un pel menys, depèn. He configurat de nou, que no reconeixia el rellotge, la cinta de pit i el sensor de cadència, i cap a les 7:30 he sortit, hi havia llum de sobres. Tot molt moll, ja que ahir va estar plovent, i bastant, però aquest matí ja no. He sortit sense la Greta, tot i que ella volia venir, anirem a caminar aquest matí i ens l’endurem, per tan, he pensat que no calia donar-li una pallissa doble. He encarat la base de l’estació, he pujat des de la base del telecadira segueix llegint [...]

Aquest matí he sortit d’hora, devien ser les 7:15 aproximadament que he sortit de casa, sol, sense la Greta i si hagués de resumir amb una paraula la sortida, seria perillós, molt de gel. He encarat la base de l’estació, he pujat per la blava de sempre, la Château d’Eau i m’he trobat que quan ha començat ha haver-hi un pel de desnivell la roda de darrera ha relliscat. Diguem que la retrac que treballa a les tardes després de tancar l’estació, pentina les pistes i les marques que deixa han quedat glaçades, tot i que aquesta nit no ha glaçat, però les temperatures baixes i la neu trepitjada sense glaçar fa que el gel “sui”, per tan rellisca i es perillós. La roda ha relliscat varies vegades i he pensat que millor que pujar recte, anar fent zetes per tal de que els tacs dels neumàtics agafessin grip amb les línies que hi havia marcades de la retrac, la pentinada que he comentat i així he anat pujant lentament. Fins que he agafat la Promenade en Fôret a segueix llegint [...]

Aquest matí he sortit, primer amb poques ganes, després m’han vingut totes, amb massa calor per ser principi de març, hi havia 5 graus de temperatura a 1600 metres a les 7:45 del matí, aquesta nit no ha glaçat. Si seguim així, no crec que la temporada de neu aguanti el mes de març He sortit sense la Greta, devien ser les vuit menys vint aproximadament, he encarat la base del telecadira, com sempre, i he pujat per la Château d’Eau, la blava que surt de l’escola d’esquí, la de sempre, he anat a la dreta, com ahir per la verda Promenade en Fôret, però quan he arribat al creuament de la blava he marxat per creuar la Petite Combe, i he seguit per la via de servei que va creuant fins arribar al creuament on es pot continuar cap a la pista d’Enduro sense número. Ahir vaig pujar el mateix camí, però el vaig agafar venint des del telecadira. La pujada més o menys igual que ahir, al primer un pel de neu que costa més de pujar i després ja res de neu, un cop a dalt, segueix llegint [...]

Avui hem decidit fer vaga tota la família, avui es el dia de la dona, es 8 de març. Ahir a la nit vàrem sortir de Sitges i aquest matí he sortit amb la FatBike. A les 7 del matí hi ha llum per sortir perfectament, però he sortit que devien ser les 7:30 aproximadament, he marxat sol sense la Greta, últimament està un pel “gossa” i no vol sortir amb bici ni a córrer. He encarat la pista verda del telecadira, no hi ha neu, ha fet molta calor i no ha nevat gens, poca neu, només a pistes i gel on hi havia un pel de neu fa dues setmanes. He pujat per la verda Château d’Eau, he agafat a la dreta per pujar per la Promenade en Fôret, el primer tros amb més terra que no pas neu i gel, a partir de la meitat, on esta la pista oberta per esquiar, neu molt dura i alguna capa de glaç. He pujat bé i a bon ritme, creuament de Eine i pujar fins el telecadira. M’he marcat aquest segment a l’Strava, així puc veure que tal pujo i comparar-me amb les sortides que faig. Un cop segueix llegint [...]

He sortit sol, no he volgut agafat la Greta avui, el veterinari em va dir que tenia una contractura i que millor que no la forcés, ara entenc perquè li posa poques ganes últimament, la deixaré descansar un parell de setmanes. He encarat el telecadira, eren les set i mitja, relativament més d’hora del normal, he començat a pujar per la Château d’Eau, la verda de sempre, per arribar a 2080 metres avui. No m’ha agafat el pulsòmetre, la cinta de pit no feia bon contacte i fins que he fet 3 quilòmetres no m’ha marcat bé, diguem que el primer quilòmetre no l’ha marcat, després ha marcat malament i a partir del quilòmetres 3 aproximadament, ja ha començat a marcar bé. Tenia al cap pujar la verda fins al telecadira, però he canviat de idea, bàsicament feia calor, hi havia 4 graus positius i la neu trepitjada per la retrac estava tova, per tan costava molt pedalar de pujada, i per la Promenade en Fôret, la verda de la dreta de tot, que la retrac no ha passat, segur segueix llegint [...]

Aquest matí la Greta no ha volgut venir, diguem que els primers 500 metres els ha fet, després s’ha plantat i he hagut de tornar a casa a deixar-la, per tan hauré sortit a les 8 menys poc. Com que anava sol, he pensat en pujar la Château d’Eau directe i un cop a dalt veure que fer. He anat de nou al peu del telecadira, neu trepitjada, gelada a aquesta hora, he pujat la Château d’Eau fins passar per sota del telecadira, allà he agafat el camí que puja, el camí que jo li dic de servei i que et deixa al telecadira. Un cop allà, he anat a buscar el remuntador doble i he pujat la verda, per agafar el camí de rigor i passar per sota de la negra, creuar la vermella i anar a parar a la part final de la Coulée Font Frede. He seguit pel camí fins arribar a la banda de Eyne, seguint recte, he sortit de l’estació i pel camí de servei de la banda d’Eyne, he baixat fent zetes fins arribar a entrar de nou a l’estació, es creua una vermella i seguint el camí vas a parar segueix llegint [...]

Aquest matí hem sortit la Greta i jo a les 8 menys 10 aproximadament, la Greta en tenia moltes ganes, però un cop ha tocat carrer se li han passat totes, suposo que ahir ens vàrem passar de distància i de velocitat de baixada. Tenia al cap fer la baixada per on vaig pujar ahir, així que hem encarat la pujada al telecadira, per la Château d’Eau inicialment i per la Promenade en Fôret després fins arribar a dalt, al creuament de Eyne i pujada final fins a la base del telecadira. He pujat a bon ritme, contant que a l’inici he hagut de fer un parell de parades per cridar la Greta que no volia venir, al cap d’una estona ja s’ha posat darrera la roda de darrera com sempre i amunt plegats. Un cop a la base del telecadira, he baixat inicialment per la Château d’Eau per anar a la dreta pel camí que et deixa a la part inicial de l’Enduro i a l’esquerre l’Enduro 4, he mirat de baixar uns metres per un tros de camí que no tenia la neu trepitjada, molta neu, però amb segueix llegint [...]

Aquest cap de setmana ha estat el primer amb neu d’hivern, amb molta neu, amb massa neu per poder anar per fora de pistes. Aquest matí hem sortit la Greta i jo, devien faltar uns 10 minuts per les 8 del matí, començava a clarejar. Hem anat a buscar la base del telecadira, avui he pogut pujar, hi havia neu tova, com ahir, però trepitjada pels esquiadors, per tan he pogut pujar sobre la bici. Un cop a la base del cadira, hem encarat la verda de sempre, la Château d’Eau fins arribar al creuament per agafar la verda de la dreta de tot, la Promenade en Fôret, que no estava trepitjada per la retrac, però que amb les petjades dels esquiadors d’ahir, he pensat que estaria millor que ahir. Estava millor que ahir, però la pega es que per sota de 4 km/h, la roda de darrera s’enfonsava i pedalar era com sortir d’un sot cada vegada, un munt de força per quasi no poder avançar, per sobre de 4 km/h s’anava millor i a 7km/k s’anava bé, la pega era aguantar aquesta velocitat segueix llegint [...]