Aquest matí he sortit d’hora, devien ser les 7:15 aproximadament que he sortit de casa, sol, sense la Greta i si hagués de resumir amb una paraula la sortida, seria perillós, molt de gel.
He encarat la base de l’estació, he pujat per la blava de sempre, la Château d’Eau i m’he trobat que quan ha començat ha haver-hi un pel de desnivell la roda de darrera ha relliscat. Diguem que la retrac que treballa a les tardes després de tancar l’estació, pentina les pistes i les marques que deixa han quedat glaçades, tot i que aquesta nit no ha glaçat, però les temperatures baixes i la neu trepitjada sense glaçar fa que el gel “sui”, per tan rellisca i es perillós.
La roda ha relliscat varies vegades i he pensat que millor que pujar recte, anar fent zetes per tal de que els tacs dels neumàtics agafessin grip amb les línies que hi havia marcades de la retrac, la pentinada que he comentat i així he anat pujant lentament. Fins que he agafat la Promenade en Fôret a la dreta de tot, he tingut un pel de por de relliscar i caure, estava perillós.
Al creuament amb la blava, quan torna a haver-hi neu, he seguit fins el creuament de Eyne, amb el mateix problema, quan hi havia neu bé, però quan hi havia neu trepitjada i transparent, gelada, relliscava moltíssim, estava perillós.
Al creuament de Eyne he baixat cap a l’estació, volia pujar fins a la base de la pista negra per la via de servei, un camí que he fet baixant 3 o 4 cops, però que no havia fet mai pujant. La baixada fins a l’inici del camí de pujada, més o menys bé, el camí de pujada bé fins al moment on he creuat la pista vermella i ja surts de l’estació, fa un parell de zetes fins arribar a la base de la negra, a dos mil i pocs metres.
Gel, molt de gel pujar i perillós. En 3 o 4 punts he hagut de fet peu i mirar de caminar un parell de metres fins que he pogut sortir de la zona on relliscava, la resta hi havia gel, però amb paciència he pogut anar pujant. Un cop he arribat a dalt del camí, he entrat de nou a l’estació, he creuat la pista vermella i m’he trobat la pista negra pelada, tancada per descomptat, però amb més pedres i terra que no pas neu, esta tot molt just de neu.
He seguit pel camí que passa per l’abandonada i per la part mitja de la Coulée Font Frede, he parat a fer un parell de fotos i he seguit recte pel camí per arribar de nou a la banda de Saint Pierre dels Forcats, he creuat la vermella i la negra de la banda de Saint Pierre, però la negra esta tancada també, molt justa de neu. El camí estava molt glaçat, he anat baixant lentament, amb un pel de por de no relliscar.
Un cop he tocat el telecadira, he anat a la dreta de tot per anar a buscar la via de servei que baixa, amb cura, tot molt glaçat i perillós, es el resum de la sortida. He anar seguint el camí de baixada fins arribar de nou al creuament de la Blava amb la Verda que he trobat de bon inici, i la part final la he baixat per l’Enduro 6/7, ahir vàrem passar-hi a peu a la tarda i no hi havia gens de neu.
Un cop a baix, de nou a la Château d’Eau he fet via lentament i amb cura fins arribar de nou al telecadira i d’allà fins a casa.
He arribat a casa amb 12,98km que he fet amb 1 hora 23 minuts, a una mitja de 9,3km/h, un consum energètic de 796kcal, una mitja cardíaca de 121 ppm que es el meu 70% i una màxima de 152 ppm que és el meu 87%, una cadència mitja de 51 rpm, un desnivell positiu de 457 metres i negatiu de 459 metres, em diu que la potència màxima ha estat de 522 Watts, i em dona un FTP Màxim de 4,77, contant que es un extrapolat, no duc sensor de potència a la bicicleta.
Aquí us deixo el track d’avui
Total climbing: 475 m
Total descent: -485 m
Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu “descargar” amb el botó dret del ratolí i “guardar link como”, et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.