Aquest mati m’he llevat d’hora, tenia el email a rebentar i he pensat en netejar-lo abans de sortir amb la bici. La sorpresa ha estat quan he pujat la finestra del menjador i he vist que estava nevant, que havia nevat tota la nit, he pensat que seria una sortida fantàstica.
Hem sortit de casa la Greta i jo que devien ser les 8 menys del 10 aproximadament, hi havia una capa de neu nova d’uns 3 a 4 centímetres, no res molt important, però suficient perquè es veies tot blanc i bonic, seguia nevant.
Hem pujat fins el telecadira, el carrer de sobre de casa net per la llevaneus, sota el telecadira la neu estava trepitjada per la retrac, l’hem escoltat de lluny, però no l’hem vist fins arribar al telecadira a dalt de tot.
Hem pujar per la Château d’Eau, la verda de rigor. Un pinyó menys de les sortides habituals, la neu fa que hagis de fer més força per poder avançar. Un cop he arribat a la verda de la dreta de tot, la Promenade en Fôret, l’hem agafada. No estava trepitjada per la retrac, hi havia una fina capa de neu, però com que la pista esta oberta i la gent hi ha passat esquiant, la roda no s’enfonsava per sobre de 5km/h, es podia pujar bé i quedava una marca molt curiosa del neumàtic al trepitjar la neu.
Hem arribat al creuament de la blava de dalt sense problemes, l’únic problema es que he pujat amb el 38 a darrera i el 22 a davant, no he pogut posar més relació. Encara em quedava la opció del 44, que no l’he hagut de posar.
Un cop he arribat a la part trepitjada, hem encarat el creuament de Eyne, he mirat de posar-me de peu, però relliscava la roda de darrera amb la neu, he aguantat uns metres no gaire amb una relació molt alta, per mirar d’evitar que rellisques, i he tornat a asseure’m per seguir pedalant fins arribar al telecadira sense problemes.
Un cop allà, hem vist la retrac que pujava, donava la volta i baixava, l’he saludat, m’ha saludat, he seguit cap al bar, al pla de darrera del telecadira i hem seguit pel camí que puja cap a l’Enduro 4. Allà no hi havia passat la retrac, hi havia una marca d’una moto de neu, he pedalat per sobre de la petjada per no enfonsar-me, tot i que la moto a seguit per la pista de l’esquerre i jo volia pujar pel camí que segueix per la dreta, així que he pensat que hauria de fer peu, però no, la neu ha aguantat i no m’he enfonsat.
Hem seguit per la pista, deixant l’entrada de l’Enduro 4 a l’esquerre, hem creuat el final de la pista verda de rigor camí de l’Enduro 6, quan hem sortit de la pista esquiable, les dues rodes s’han enfonsat i he hagut de fer peu.
He caminat uns metres, he parat per fer la foto de rigor i he tornat a baixar. En aquest punt hi ha hagut una barrinada, estaven movent neu del Cambre d’Aze per les allaus, la Greta no li ha fet gaire gracia el soroll, s’ha posat molt nerviosa.
Hem baixat cap al plà, per la pista blava Le Petite Combe fins arribar al caminet que hi ha a l’esquerre, la última vegada fa un setmana vaig haver de caminar bastant perquè la neu no estava trepitjada, aquesta vegada no he fet peu en cap moment, he baixat bé amb un pel de velocitat i sense parar, primer un parell de revolts i després una recta entre mig d’arbres espectacular fins arribar de nou a la Promenade en Fôret, que hem seguit fins arribar de nou al telecadira i a casa, pel mateix camí que hem fet a la pujada.
Hem arribat a casa amb 8,45km que hem fet amb 56 minuts 45 segons sobre la bici amb una velocitat mitja de 8,9km/h, un consum energètic en el meu cas de 618kcal, una mitja cardíaca de 131 ppm que es el meu 75% i una màxima de 157 ppm que es el meu 90%, una cadència mitja de 55 rpm, un desnivell positiu de 350 metres i 355 metres de negatiu.
Aquí us deixo el track d’avui.
Total climbing: 353 m
Total descent: -356 m
Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu “descargar” amb el botó dret del ratolí i “guardar link como”, et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.