Tag Archives: pyrinees
Trialera nova i pujades del 20%
Aquest matí he sortit amb la Greta a les 7:50 de casa, he encarat la pista verda de rigor, la Château d'eau. La he fet sencera, sense posar el peu a terra. Estic molt content amb el canvi dels pinyons, ara amb el SunRace 11-42 puc pujar desnivells que abans no podia. Avui per exemple, amb la pista verda, no he posat el peu a terra en cap moment, que amb el 11-36 d’origen hagués hagut de caminar segur.
S’ha de contar que la neu esta més aposentada, es a dir, aquesta última setmana ha fet més calor, al estar per sobre cero de dia, la neu es desfà un pel, però es compacta i ja no es neu verge com hi havia les últimes 3 setmanes.
Avui he pogut provar bé la pinyonera nova, en alguns punts de la Château d’eau hi ha desnivells importants, amb el pinyó de 42 dents aconsegueixo pujar desnivells del 20% amb neu que avui no rellisca, amb una cadència de 60 rpm i això si, el cor a petar, un pel per sota del 90%, però molt alt. Això si, em permet pujar llocs que fins avui segueix llegint [...]
Primera nocturna de la temporada, i amb neu
Aquest matí m’he llevat molt d’hora, ahir va haver problemes per arribar degut a les nevades, molta caravana, vàrem arribar bé, però molt tard.
Aquest cap de setmana hi ha la segona prova del campionat del mon d’esquí de muntanya a l’estació de Eyne, per la banda de Sant Pierre dels Forcats, es a dir, just davant de casa. He pensat que si sortia molt d’hora amb llum, no tindria problemes, però si els he tingut, a les 6:30 del matí hi havia un munt de gent amb frontals al cap i esquis de muntanya a l’estació, preparant la cursa.
Com que tenia temps, he fet el canvi dels pinyons de la FatBike, fins aquest matí duia un Shimano Deore 11-36 amb un desviador de pota mitja Shimano XT. Vaig comprar un joc de pinyons de SunrRice 11-42, necessito més cadència per poder pujar les pistes amb neu i mes desnivell, sempre vaig amb tot posat i he pensat que mirar de posar-li un pinyó més gran em permetria tenir un pel de marge.
He canviat el desviador per un SLX que tenia segueix llegint [...]
Molta neu, massa neu i tot
Aquest matí he sortit la Greta i jo a les 8, hi havia molta neu, potser massa. La màquina llevaneus ha passat pels carrers dels poble, i s’ha pogut pedalar bé, però a la que he arribat a l’inici de l’estació, la bici s’ha quedat clavada, ja de bon inici, he hagut de caminar fins trobar on havia trepitjat la retrac.
He començat a pujar per la pista verda, estava trepitjada per la màquina, però hi havia neu, molta neu i tova, per tan la pujada ha estat lenta i cansada. He anat fent per la verda, deixant el final de la blava a la esquerre i seguidament, ja a la verda, he aconseguit pujar un pinyó i anar un pel més ràpid del pujo habitualment.
Tan bon punt he arribat a la pista verda de la dreta de tot, la que faig habitualment per pujar, m’he adonat que la màquina no havia passat i que hi havia massa neu, per tan, no he intentat ni pujar, he seguit per la pista verda normal que venia des de bon inici.
Li he comprat uns pinyons nous a la fatbike, en contes de segueix llegint [...]
Neu verge, ha nevat tota la nit
Aquest matí m’he llevat sense despertador a les 7:00, m’he fet un té he estat revisant emails i a les 8:00 hem sortit la Greta i jo. Ha estat nevant tota la nit, ha nevat poc, però sense parar. Hem encarat el telecadira, el carrer de casa estava tot nevat, ja he vist que em costaria pujar. La Greta encantada, molt contenta de sortir amb neu, tot i que hi havia un pel de núvol baix que feia que estigués tot molt fosc per la hora que era.
He començat a pujat cap al telecadira, m’ha relliscat la roda tan bon punt ha començat a agafat inclinació, just a l’inici. He hagut de fer peu i caminar uns metres fins trobar la neu trepitjada de la retrac, llavors he pogut començar a pedalar millor. La pujada petita fins a la caseta de l’escola d’esquí m’ha costat més del normal, massa neu sense trepitjar. He seguit per la verda fins que es troba amb la blava que baixa a l’esquerre, he hagut de fer zetes perquè no podia pujar recte, com faig habitualment.
Un cop a la segueix llegint [...]
Enduro 7 amb la FatBike i la Greta
Aquest matí hem sortit de casa la Greta i jo a les 8 aproximadament, hem encarat el telecadira i des d’allà la pista verda de rigor, el mateix recorregut que fa un parell de dies que faig. Avui he mirat de pujat un pel més ràpid que ahir, es a dir, mantenint el segon pinyó tota l’estona, tot i que en algun punt he hagut de posar el primer, es a dir tot i en algun altre punt, he pogut pujar amb 3 pinyons, però més alt, pel meu nivell es molt difícil.
He anat controlant la mitja cardíaca i mirant de que no passes del 85% en cap punt de pujada. He seguit per la verda, després la de més a la dreta que esta tancada per falta de neu i de nou la verda que et dur a Eine, girant a l’esquerre i arribant al telecadira un minut abans que ahir, però amb el fetge a la boca.
Un cop al telecadira, hem seguit per la pista de darrera, la que va donant la volta i passa per l’inici de l’enduro 4 de baixada, després creua una blava, la verda del tele-arrastre doble i després el segueix llegint [...]
Última sortida de l’any i resum del 2016
Abans de res, desitjar-vos una molt bona sortida d’any 2016 i una molt bona entrada i any 2017. A mi personalment el 2016 m’ha estat profitós, i espero que el 2017 també ho sigui, si més no que sigui com el 2016.
Aquest matí he posat el despertador, ahir vàrem anar a dormir tard. A les 7:30 m’he llevat, la Greta estava dormida i sense gaires ganes de sortit. M’he fet un té, m’he vestit i la Greta s’ha despertat de cop quan m’ha vist vestit de bicicleta.
Hem sortit de casa cap a les 7:50 aproximadament, hem encarat el telecadira la Greta i jo, avui feia molt de fred, ho he notat tan a les mans com als peus, i això que vaig molt d’hivern. Hem encarat la pista verda amunt, com sempre, i seguint la verda de la dreta fins a trobar el creuament i hem anat cap a Eine. Un cop hem trobat la final de la Coulée, hem anat cap a l’esquerre, fins a trobar el telecadira.
La veritat es que la pujada són uns 5 quilòmetres de pujada constant, habitualment amb tot posat segueix llegint [...]
Penúltima sortida de l’any amb la FatBike
Aquest matí m’he llevat a les 7, no pas amb el despertador, sinó perquè la Greta m’ha despertat, volia sortir al carrer a córrer. Encara era massa d’hora, he obert la finestra i era fosc i negre, massa d’hora. M’he preparat un té, i he fet temps fins que a començat a clarejar, cap a les 7:30 aproximadament ja es començava a intuir que sortia el sol i com que els primers quilòmetres son de pujada i per pista, no hi ha problema per sortir un pel fosc.
Hem sortit en busca del telecadira com sempre, hi havia els canons de neu treballant, així que hi havia unes muntanyes de neu que la retrac hauria de posar bé abans de les 9. La part a tenir en conte, era just aquesta, que hi ha una retrac treballant segur i que havíem de mirar d’evitar-la.
Hem pujat la pista verda fins agafar la verda de la dreta de tot, que esta tancada per falta de neu, així ens assegurem no trobar ningú ni pujant ni baixant. He seguit fins arribar a la pista verda que porta cap a Eine, hi havia segueix llegint [...]
Sortida llarga amb la Greta
Aquest matí m’he llevat sense despertador, creia que em despertaria abans, però al final eren les 8:30 passades. Ahir em vaig passar el dia al llit pel constipat i no he volgut forçar el cos. Per la hora que era, ja tard per pujar per la pista, ja que l’estació la obren a les 9, he pensat en anar cap a Planes. A les 8:45 aproximadament, sortíem de casa la Greta i jo, hem anat cap al telecadira de l’estació i hem fet els primers metres fins a l’escola d’esquí per la pista verda de rigor, davant de l’escola d’esquí, hi ha un camí que va fins al Planes, el camí que fem habitualment, que creua el riu i que es ample fins el Pla dels Esquirols, allà ja es fa estret fins a Planes.
Hi havia més neu que la última vegada que el vaig fer, també un pel més de gel, però la veritat es que amb les JumboJim 4.8 no he tingut cap problema, ni cap ensurt per gel, es com si no hi hagués res, com si fos terreny sec. Això si, s’ha d’anar amb cura, si rellisca, segur que segueix llegint [...]
Primera sortida de vacances, malalt
Ahir dilluns de Sant Esteve vàrem quedar per sortir per Sitges, al final vaig enviar un missatge dient que no em veia amb cor de sortir, molt mal de cap, cansat i ganes de llit. Així que em vaig prendre quelcom pel constipat, un té amb mel i al llit de nou.
Aquest matí, ja a la Cerdanya he sortit amb la Greta a les 7:50, hem pujat per la pista verda, l’estació ja esta oberta. La veritat es que no em trobava gaire bé, però he pensat que si feia un esforç li guanyaria distància al constipat, però no ha estat així.
A mida que anava pujant per la verda m’he anat trobant malament, però bàsicament em costava omplir els pulmons d’aire, no tenia gaire força. Hi ha hagut un punt a la verda de la dreta de tot que ha relliscat la bici i he fet peu a terra, he caminat uns 10 metres esperant que el cos respongués millor. He tornar a pedalar, la neu que ha caigut fa uns dies no ha ajudat pas gaire, costava molt pujar, anava trepitjant neu nova tota l’estona.
Un cop he segueix llegint [...]
Enduro nova amb la Greta
Aquest matí he sortit amb la Fatbike i la Greta a les 8 menys poc, hem encarat la pista verda de l’estació, contant que esta tancada l’estació i només hi ha muntanyes de neu artificial que encara no han repartit amb la retrac i gel en altres punts.
He agafat la verda de rigor, la que dona tota la volta a l’estació, la pujada molt millor que el diumenge, he estat capaç de pujar pedalant alguns punts que el diumenge vaig haver de fer peu, per descomptat la Greta ha pujat i baixat molt millor que jo 😉
Tan bon punt he agafat la verda de la dreta de tot, i m’ha dut al creuament de la pista que puja cap a Eine, he seguit per l’esquerre, per un camí que conec que creua la pista blava i que et dur fins al final de les baixades d’Enduro 4 i 5, després seguint la mateixa pista principal et dur a la pista verda inicial y he agafat el camí que surt pujant a ma esquerre. Seguint el camí, he trobat les marques de la roda de la meva bici que va fer ahir el David, quan va agafar segueix llegint [...]