Aquest matí he sortit amb la Greta a les 7:50 de casa, he encarat la pista verda de rigor, la Château d’eau. La he fet sencera, sense posar el peu a terra. Estic molt content amb el canvi dels pinyons, ara amb el SunRace 11-42 puc pujar desnivells que abans no podia. Avui per exemple, amb la pista verda, no he posat el peu a terra en cap moment, que amb el 11-36 d’origen hagués hagut de caminar segur.
S’ha de contar que la neu esta més aposentada, es a dir, aquesta última setmana ha fet més calor, al estar per sobre cero de dia, la neu es desfà un pel, però es compacta i ja no es neu verge com hi havia les últimes 3 setmanes.
Avui he pogut provar bé la pinyonera nova, en alguns punts de la Château d’eau hi ha desnivells importants, amb el pinyó de 42 dents aconsegueixo pujar desnivells del 20% amb neu que avui no rellisca, amb una cadència de 60 rpm i això si, el cor a petar, un pel per sota del 90%, però molt alt. Això si, em permet pujar llocs que fins avui havia de caminar.
Quan la inclinació es “llarga”, miro de pujar fent zetes, així puc baixar un pel el desnivell i el cor no va tan passat de pulsacions com si pugues directe.
Tan bon punt hem arribat al telecadira he encarat la pista blava de baixada, i als primers metres, a mà esquerre, abans d’arribar al primer revolt gran, després de deixar a mà esquerre la gent que s’incorpora de la pista vermella de dalt, hi ha un caminet petit a mà esquerre. La setmana passada el vàrem fer esquiant amb la Vinyet, avui he pensat que com que la neu estava més compactada podria baixar.
He parat a fer la foto de rigor i he començat a baixar. La pista esta compactada, però quan surts un pel de la neu trepitjada, s’enfonsa per sobre del genoll, hi ha un parell de pams fora de pistes de neu que es pot considerar neu verge encara.
Hem seguit baixant per la part més estreta, la Greta super contenta, pujant i baixant, passant-me, donant mitja volta i deixant-me passar, ens ho hem passat molt bé. A la part final he trobat a faltar dur un amortidor, la veritat es que amb velocitat i el fem desigual, la roda no es capaç d’absorbir-ho tot.
Un cop hem arribat al final, hem trobat la pista verda de rigor, la que va cap a Eyne i l’hem baixat. Com que no hi havia ningú, i no hi havia perill m’he deixat anar. La Greta em segueix per sobre dels 30km/h sense problemes, si em poso a 35km/h li costa però encara, però no gaire estona, a 30km/h, s’hi pot tirar un parell de minuts sense problemes.
Hem agafat el desviament de l’esquerre, el que agafo per pujar quan no hi ha molta neu, tot bé fins a la cantonada, just abans d’agafar el revolt a l’esquerre he mirar de seguir recte per la part final de la enduro 6, impossible. M’he quedat clavat, massa neu. Ho he intentant caminant un pel, però no hi ha hagut forma, així que he tornat a la pista verda de rigor i avall.
Tan bon punt he arribat al final de la pista, he trobat la 141 ppm, el meu 80%, la màxima ha estat de verda que he pujat inicialment amb la Greta i he seguit de tornada cap al telecadira i cap a casa.
He arribat a casa amb 7,22km que hem fet en 47,09 minuts, a una mitja de 9,2km/h, un consum energètic de 487 kcal. La mitja cardíaca de 141 ppm, que es el meu 80%, el màxim de 165 ppm que es el meu 94%, un pel alt. El desnivell positiu ha estat de 321 metres i el negatiu de 329 metres.
Aquí us deixo el track d’avui
Total climbing: 334 m
Total descent: -341 m