Aquest matí he sortit amb la Fatbike i la Greta a les 8 menys poc, hem encarat la pista verda de l’estació, contant que esta tancada l’estació i només hi ha muntanyes de neu artificial que encara no han repartit amb la retrac i gel en altres punts.
He agafat la verda de rigor, la que dona tota la volta a l’estació, la pujada molt millor que el diumenge, he estat capaç de pujar pedalant alguns punts que el diumenge vaig haver de fer peu, per descomptat la Greta ha pujat i baixat molt millor que jo 😉
Tan bon punt he agafat la verda de la dreta de tot, i m’ha dut al creuament de la pista que puja cap a Eine, he seguit per l’esquerre, per un camí que conec que creua la pista blava i que et dur fins al final de les baixades d’Enduro 4 i 5, després seguint la mateixa pista principal et dur a la pista verda inicial y he agafat el camí que surt pujant a ma esquerre. Seguint el camí, he trobat les marques de la roda de la meva bici que va fer ahir el David, quan va agafar la meva fatbike i al cap d’uns metres, he trobat uns troncs a mà dreta i unes marques de raquetes de neu, he seguit a mà esquerre per una pista que coneixia i que et dur a meitat de la pista verda que surt de dalt de tot.
La pujada ha estat dura, molta neu sense trepitjar que fa que vagis molt passat de voltes de cor i suant com un porc, però he aconseguit no posar el peu. Seguint el mateix camí, es creua la pista verda principal de nou, i es va a buscar el remuntador que hi ha a l’esquerre de l’estació, un remuntador vell que no obren mai. Allà hi ha una baixada de la trialera d’Enduro 4 i he seguit recte, veient un cartell marró de VTT i un cartell d’Enduro, però sense numerar.
La pista seguia de pujada, però factible, amb neu, agafant desnivell, però sense problemes, vorejant la muntanya cap a Planes. De cop una balla i els cartells de VTT i d’enduro que anaven a l’esquerre, muntanya avall.
He baixat la trialera, molt llarga i en algun punt difícil, no pel desnivell, sinó pel gel que m’ha fet por de tocar a terra, tot i que no he caigut. He anat a parar al cap de molta estona a l’inici de la trialera que vaig fer ahir i que li vaig dir al David de fer, la que puja per les antenes de Planes fins al cim. M’he quedat un pel sorprès, gratament, però sobtat pel desnivell que he agafat.
He seguit baixant sense problema, ni jo ni la Greta que em seguia darrera meu, fins al pla dels esquirols i d’allà fins al final de la vermella que hi ha a la dreta del telecadira, on m’he despenyat sense problemes i he encarat la tornada a casa, la Greta em seguia, un pel més cansada però contenta.
En total m’han sortit 7,65km que he fet en 1 hora i 2 minuts, a una mitja de 7,3km/h, amb una màxima de 33,4km/h, un consum energètic de 655 kcal, una mitja cardíaca de 135 ppm i una màxima de 164 ppm, un desnivell positiu de 361 metres i un negatiu de 342 metres. El desnivell sembla poc, però amb neu que sembla que algú t’agafi del seient perquè no puguis pujar, es molt més.
Total climbing: 366 m
Total descent: -349 m