Aquest matí m’he llevat sense despertador a les 7:00, m’he fet un té he estat revisant emails i a les 8:00 hem sortit la Greta i jo. Ha estat nevant tota la nit, ha nevat poc, però sense parar. Hem encarat el telecadira, el carrer de casa estava tot nevat, ja he vist que em costaria pujar. La Greta encantada, molt contenta de sortir amb neu, tot i que hi havia un pel de núvol baix que feia que estigués tot molt fosc per la hora que era.
He començat a pujat cap al telecadira, m’ha relliscat la roda tan bon punt ha començat a agafat inclinació, just a l’inici. He hagut de fer peu i caminar uns metres fins trobar la neu trepitjada de la retrac, llavors he pogut començar a pedalar millor. La pujada petita fins a la caseta de l’escola d’esquí m’ha costat més del normal, massa neu sense trepitjar. He seguit per la verda fins que es troba amb la blava que baixa a l’esquerre, he hagut de fer zetes perquè no podia pujar recte, com faig habitualment.
Un cop a la verda, que ja esta més planera, hem anat pujant la Greta i jo sense gaire problemes, amb més neu del normal, però bé. Tan bon punt hem trobat el desviament a la dreta, per la verda que esta tancada habitualment, he començat a patir molt. No podia pedalar, em faltava tracció tan a darrera com a davant. He parat, he desinflat un pel més la roda de darrera, potser massa i tot, ja que feia bossa al posar-m’hi a sobre i costava més de pedalar en pujada, però he pensat que hi hauria més tracció, i així ha estat una estona fins que he arribat al revolt a la dreta de la pista. No he pogut seguir pedalant sobre la bici per la quantitat de neu nova que hi havia.
Peu a terra i a caminar, he fet el revolt sencer caminant amb la bici al costat i tan bon punt ha baixat un pel la inclinació, he mirat de buscar un lloc sota els arbres de les cantonades per poder pedalar, ja que la neu s’ha quedat als arbres i no ha caigut a terra. No ha estat mala idea, he aconseguit posar-me sobre la bici i anar pujant amb tot posat, plat petit i pinyó gran, per sobre del 85% de pulsacions tota l’estona i buscant una cadència alta que em permetés no haver de posar peu en cas de trobar-me un tou de neu.
Això ha acabat tan bon punt he trobat que la retrac havia passat per la pista verda que hi ha al davant, la que empalma amb la que venia pujant. He aconseguit fer uns metres amb un pinyó posat, tot i que ha durat poc, feia molt de fred, he sortit de casa a menys 10 graus, es a dir 10 graus negatius, massa fred. Això ha fet que la neu no es compactés, estigués pols i allà on hi havia neu dura a sota, rellisques per falta de tracció.
He seguit pujant fins trobat el creuament que va a Eyne, allà he hagut de fer peu de nou, no he pogut pedalat, tan bon punt s’ha enfonsat la roda de davant, la de darrera no ha pogut seguir traccionant. He hagut de caminar un parell de metres i m’he posat de nou sobre la bici per seguir pujar, aquesta part de la pista verda té una inclinació per sota del 9% quasi tota l’estona i tinc comprovat que quan hi ha més del 10% d’inclinació, no puc aguantar gaire estona pedalant, vaig al límit.
He anat fent via i la Greta ha començat a córrer, m’he espantat al principi, però resulta que hi havia 4 excursionistes que pujaven amb raquetes i motxilles, anaven a fer la canal del Cambre d’Aze. Els he passat amb la bici, eren 2 parelles de francesos que s’han quedat un pel sobtats de veure un gos i una fatbike pujant, ens hem saludat, m’han fet alguna gracia de la bici i he decidit agafar la pista verda que esta tancada i ballada que cau per sota del telecadira.
Parada obligada per fer la foto i encarar la GoPro, la Greta s’ha tornat boja, ha començat a saltar contenta, a amagar el cap sota la neu tirant-se de cap i a fer voltes tota ella fent forats a la neu. Crec que li agrada això de les sortides matinals. Després de la foto de rigor i la GoPro Session endollada, he baixat per la pista verda. M’ha costat moltíssim de baixar, hi havia tanta neu que relliscava de davant constantment, quan no quedava frenada la bici per la quantitat de neu que havia caigut i estava sense trepitjar.
He seguit baixant la pista fins trobar el camí que hi ha a mà esquerre, que esta marcat com a pista de raquetes i que he fet pujant varies vegades, avio estava molt complicat de baixar, tot i que hi havia menys neu que a la pista, ja que els arbres havien agafat la majoria de neu. Tan bon punt hem arribat a la pista verda que baixa, la hem seguit uns 100 metres per agafar el camí que hi ha a mà esquerre i que tot i ser de baixada amb poca inclinació, he hagut de pedalar per poder seguir avançant, massa neu. He creuat el telearrastre de la pista blava i he seguit recte per anar a buscar la pista verda que he fet de pujada inicialment.
He pensat que la millor opció, degut a la neu que havia caigut, era baixar per on havia pujat, però tan bon punt he arribat a la part final de la baixada d’Enduro 6, no ho he pogut evitar i m’hi he ficat, a mà dreta. Estava espectacular, el bosc estava molt tapat per neu, he estrenat jo la pista de baixada, tot i que hi havia menys neu que a les pistes, degut a que els arbres s’havien quedat la major part de la neu.
Hem arribat la Greta i jo a la pista verda, hem seguit baixant la pista verda, la mateixa que havia pujat una estona abans fins arribar al telecadira. Ja era tard, les 9 i 20 aproximadament, hi tot i que no he vist cap esquiador baixant, ja començava a arribar gent que estaven canviant-se per anar cap al telecadira. Hem arribat a casa morts de fred, si més no jo, la Greta no volia entrar, estava massa contenta d’estar al carrer.
Avui, pel fred, he sortit amb 2 capes a les cames i 4 capes al tronc, 2 bufs i les polaines a les botes, per evitar que entrés neu a les botes. Tot perfecte, però m’he posat les ulleres per començar a baixar i quan he parat s’han entelat. Me les he tret i al cap d’uns minuts, quan me les he tornat a posar per seguir baixant, s’havia congelat el vapor de dins de les ulleres, així que he acabat baixant, amb neu i sense ulleres. Per sort, ha començat a nevar molt més fort cap a les 10 del matí, ja estava a casa i amb una dutxa calenta agraïda al cost.
En total m’han sortit 7,81km que hem fet en 1 hora 5 minuts, s’ha de contar que l’estona que hem parat i segurament la que he caminat lentament, el GPS s’ha parat i no ha contat temps. La mitja cardíaca avui de 141ppm que es el meu 80%, conteu que habitualment estic amb mitges de 135ppm, però la neu verge avui ha fet la seva feina. La màxima cardíaca avui de 93% que son 164ppm per mi. El consum energètic de 483kcal, la mitja de velocitat de 7,2km/h, la màxima de 30,9km/h, contant que no he baixat molt ràpid perquè la Greta no pot seguir-me sinó. El desnivell positiu de 325 metres i el negatiu, de baixada de 334 metres. La temperatura, sota zero tota l’estona.
Aquí us deixo el track d’avui, demà més, a veure si aconsegueixo pujar i fer la enduro 5 sencera.
Total climbing: 332 m
Total descent: -342 m
Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu “descargar” amb el botó dret del ratolí i “guardar link como”, et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.