Author: Mario Bernardó
Mario Bernardó
Orbea Monegros 2022
Fa dos anys que l' amic Albert em va comentar de fer la Orbea Monegros, però malauradament vaig arribar tard a les inscripcions; la prova ha estat dos anys aturada per la pandèmia, aquest passat mes de desembre m'ho va tornar a recordar i vaig poder trobar lloc a la d' aquest 2022. Em feia gràcia fer-la perquè feia molt que no hi participava, concretament des dels anys 2012 i 2013, que vaig anar amb el David Ocàriz, i els records que tinc no eren gaire bons perquè pot ser no estava preparat per 117km i tenia rampes allà on ni sabia que tenia músculs, i per la duresa del temps: aire, pluja, calor, fred, ... llavors va ser una tortura. Ara amb una 29, quelcom més preparat i amb calma volia fer-la amb garanties, és un format de cursa que m'agrada, ja n'he fet algunes altres com la Trotamons o la Catigat.
Dia de Sant Jordi, a les 7:15h arriba l' Albert des de Sitges, muntem les bicis a la furgo i anem a Cubelles a recollir al seu amic Dani; ells dos estaven apuntats segueix llegint [...]
FONDO DE LES OLIVERES I PIC DE L’ ÀLIGA
Avui dissabte haviem quedat el Joan Manel, Santi i jo (Mario) a les 7:30 a la plaça de l' Ajuntament de Ribes. Puntuals allà hi èrem els tres, cadascú des del seu punt d' orígen, Sitges, la Plana Novella i Ribes. No teniem gaire clar que fer , quelcom per la zona de Vilanova, així que hem anat tirant i ja decidiriem tan bon punt arribèssim; en Joan Manel volia repetir la ruta de fa dues setmanes per pujar al cim de l' Àliga, l' altra opció era fer la variant pels balcons, no teniem cap predilecció, així que hem anat tirant. Hem anat petant la xerrada sobre el Tracks dels Bons Homes que part de la colla havien fet el cap de setmana passat, força interssant amb paissatges espectaculars. Potser l' any vinent ens hi apuntem...hi ha ganes.
Hem fet el recorregut clàssic des del castell de Ribes fins la Mahle, passant pel camí de la Masia d'en Cabanyes i direcció amunt, per anar a agafar la pujada fins al Mas de l' Artís. Finalment hem decidit fer la mateixa ruta que vam fer segueix llegint [...]
Diari de vacances. Dia 3 – Prullans, Lles i Guils-Fontanera
Tercera sortida de la setmana i segur la més dura. He juntat un parell de rutes que havia vist al Wikiloc i he decidit fer una ruta nova i bastant maca a priori, tot i que no sabia si em plouria finalment, ja que donaven aigua.
He sortit amb un fred que pelava de Saneja cap a Puigcerdà, i d' allà he agafat la carretera nacional en direcció a la Seu d' Urgell. Avui he agafat el paravents, que no me l' he tret en cap moment, a primera hora feia fred i després obert no em sobrava. Aquesta carretera no tenia cap misteri, la tendència era a anar baixant i es rodava còmode; potser masa perquè m' han passat un parell en bici que m' han tret les enganxines; de fet anava fen el “pixapins” fent fotos als globus aerostàtics que sempre a primera hora del matí fan presència.
A mig camí de la Seu he agafat un trencant cap a Prullans i al centre del poble he dubtat en un encreuament : a la dreta una rampa només aptes per a tot terrenys i a l' esquerra un carrer normal; he mirat segueix llegint [...]
Diari de vacances. Dia 2: Gorgues de Canaveilles
Avui volia fer una sortida quelcom més llarga, algo d' unes 3 horetes, així que he vist una ruta maca i amb un desnivell propici fins l' estació de Les Angles i cap allà que he marxat.
He sortit tard, cap a les 8:15 i feia un fred que pelava, per sort duia manguitos que m' han salvat la primera hora; és impressionant com canvia el temps al Pirineu del dia a la nit. He baixat direcció Puigcerdà i d' allà direcció Llivia, enclavament català dins de territori francès; he dubtat un parell de cops perquè no recordava cap on tirava, si que he recordat un poble que es diu Sallagosa i he anat tiran per una carretera fins que l' he trobat de cara. Com sempre no porto gps a la bicicleta de carretera i sempre acabo aturant-me força cops per mirar el mòbil, preguntar als vianant o simplement passant olímpicament i anar fent km.
Fins a Sallagosa no he vist ni un manyo tot eren francesos... (un chist...), la carretera anava pujant suaument sense cap dificultat, i ja començava a segueix llegint [...]
Diari de vacances. Dia 1 : Collada de Toses
Aquesta tarda, després d' una setmana de no tocar la bici, d' un matí de sol i piscina a lo “doggy style” i d' un dinar lleuger d' ous ferrats i patates fregides, volia fer una sortida d' un parell d' hores plana i tranquileta; així que, després de veure el wikiloc una ruta adient, he decidit fer la Collada de Toses, amb uns 22 km d' ascens.
He sortit de Guils de Cerdanya cap a Puigcerdà, i després direcció Barcelona i als 5 minuts ja he vist el trencant cap a la collada de Toses. Els primers 7 km se m' han fet pesats perquè portava només 10 minuts rodant i un sac de pedres a l' estómac després del dinar. Tot i així, no és gens dur, és pot fer tranquil·lament i a un bon ritme. L' asfalt estava perfecte i el tems immillorable, llevat dels trams que es virava a esquerres que bufava bastant el vent.
A partir del km 8 d' ascens ja es podia posar plat gran, ja que la pujada era molt més suau i el ritme augmentava, es podia rodar entre 25 i 30 km/h, tot i que mica segueix llegint [...]
Mig Fons La Mussara 2016
Després d' haver fet les dues primeres edicions, aquest any també volia fer aquesta cursa a la zona del Camp de Tarragona, tot i que els meus companys de viatge dels dos altres cops no hi anaven a prendre part. La meva intenció era fer el Gran Fons (189km) , marcar-lo com a objectiu i entrenar durant l'any. Finalment en Gaizka i en Javi em comenten que ja s' han apuntat a la curta (97km +1600 de desnivell) i quan em disposo a fer-ho ja no queden places ... Escric un email a l' organització per si hi han baixes i al cap d' unes setmanes em contesten que tenen una vacant, així que faig el pagament i m' apunto al Gran Fons : una barbaritat pel meu nivell, però com a mínim un estímul per a entrenar.
Finalment, i veient que només he fet rutes de com a molt 120km prenc la decisió de fer el Mig Fons, molt més adequat a les sortides que he anat fent; l' altra opció era patir i arribar arrossegant-me i no em motivava gaire... 🙂
Gràcies al Javi que va baixar expressament segueix llegint [...]
Val d’Aran dia 1 en carretera
Era Bordeta - Bossòst – Port de Portillon – Bagneres de Luchon – Garin – Col du Peyresourde, i tornada.
Avui 16 d' agost volia fer la primera ruta pirenaica a l' Aran. La idea era fer el Port de Portillon per proximitat i desprès improvisar en algun altre port francès, i finalment he optat pel Peyresourde, un altre clàssic del Tour de França.
Així, a un quart de 9 surto amb un ambient bastant fred d' Era Bordeta en direcció a Bossòst, a 4 km, i ja des d' allà s' inicial l' ascensió al Port de Portillon, que arriba a 1291,8 metres d' alçada, i catalogat de 1ª categoria per uns i de 2ª per altres. La veritat és que la vessant catalana no és excessivament dura, son uns 8,6 km i un desnivell de 585 metres. Aquest port és un dels clàssic del Tour de França, i la Volta a Espanya també hi ha passat un parell de cops; el 2014 durant el Tour l' ascensió la va guanyar un tal “Purito” Rodríguez, però hi han guanyat ciclistes com Laurent Jalabert i Tony Rominger; segueix llegint [...]
MIG FONS LA MUSSARA 2015
Des de la darrera edició al 2014 ja tenia clar que hi tornaria a participar: es un zona increïblement maca i amb uns paratges dignes del millor Pirineu. Així doncs, des de feia vora mig any que uns quants amics de Sitges (Albert, Àlvaro, Armando i Francesc) ens vam decidir a inscriure'ns de nou al Mig Fons de La Mussara, el Gran Fons ens queda lluny encara...., l' any que ve.
Sortim divendres tarda amb la il·lusió de passar un bon cap de setmana de ciclisme, veient que serem 4.000 participants. Arribem divendres tarda a la Fira de Reus i l' ambient és esplèndid, recollim dorsals i els maiollts, i saludem ex ciclistes professionals com Joseba Beloki, Oscar Pereiro i fins i tot Carlos de Andrés, comentarista televisiu de grans cites ciclistes.
Marxem a l' hotel a descansar, preparem les coses pel dia següent i ens donem l' homenatge per sopar: 3 plats, postres i xupitos... no era el més recomanable. Ens quedem amb la incògnita de com aniria a l' endemà perquè el vent que segueix llegint [...]
V TRIASPORT LES ROQUETES
Mai recordo les dates d´aquesta cursa, sempre m' assabento la mateixa setmana, però el que si recordo cada any és que el recorregut, tot i ser curt, és excepcional, molta varietat de terrenys : pista, corriols, trialeres, zones de pujada dura, baixades ràpides, etc; per això, sempre que puc la faig.
Pràcticament decideixo fer-la el dia d' abans, en plena festa major de Cases Noves, així que quasi a les 8 surto de casa amb la bici i faig els 5km que separen Ribes de Roquetes, així aprofito per estirar les cames. Pago el preu popular per una cursa de btt i espero a que donin la sortida de la cursa a peu, que era a les 8:30. En quant marxen ens posem tots els ciclistes a la línia de sortida.
8:45 és la nostra hora. Sortia cronometrada per Roquetes, bona visita turística. A la rotonda d' entrada s´aparta el cotxe de la guàrdia urbana i tothom a còrrec. Els primers km són molt ràpids pels camins dels voltans, molts corriols, passem per davant de Can Xicarró, per Mas Solers, segueix llegint [...]
TREPARRISCOS el 21 juny 2014
Feia ja alguns mesos que el grup que sortim amb la bicicleta de carretera els dissabtes ens havíem plantejat fer la Treparriscos, la germana petita de la Quebrantahuesos, més assequible i menys patidora que aquesta, i per ser el primer any i provar l' experiència vam pensar que seria el més adient.
Sortim divendres 20 de juny cap a Sabiñànigo, el Francesc, l' Armando, l' Albert, l' Àlvaro i jo. Havíem reservat una nit en una casa rural a Asín de Broto, Casa Notario, un lloc meravellós en un entorn natural esplèndid a tan sols 25km de Sabiñànigo, on ja feia temps que els hotels estaven plens. Tot i així, la elecció va ser apropiada i la casa era plena de ciclistes. Vam recollir els dorsals la tarda de divendres i vam fer un volt per tota l' exposició muntada, era espectacular, el mon del ciclisme concentrat en un sol punt; veiem les novetats en tots els camps i especialitats. Sopar i xupitos a la casa per dormir poc, però plàcidament.
A les 5 sona el despertador i segueix llegint [...]