Orbea Monegros 2022

Fa dos anys que l’ amic Albert em va comentar de fer la Orbea Monegros, però malauradament vaig arribar tard a les inscripcions; la prova ha estat dos anys aturada per la pandèmia, aquest passat mes de desembre m’ho va tornar a recordar i vaig poder trobar lloc a la d’ aquest 2022. Em feia gràcia fer-la perquè feia molt que no hi participava, concretament des dels anys 2012 i 2013, que vaig anar amb el David Ocàriz, i els records que tinc no eren gaire bons perquè pot ser  no estava preparat per 117km i tenia rampes allà on ni sabia que tenia músculs,  i per la duresa del temps: aire, pluja, calor, fred, … llavors va ser una tortura. Ara amb una 29, quelcom més preparat i amb calma volia fer-la amb garanties, és un format de cursa que m’agrada, ja n’he fet algunes altres com la Trotamons o la Catigat.

Dia de Sant Jordi, a les 7:15h arriba l’ Albert des de Sitges, muntem les bicis a la furgo i anem a Cubelles a recollir al seu amic Dani; ells dos estaven apuntats a la mitja marató de 80km i la seva sortida és a les 13:30h, la de la marató a les 12h. Sortim a les 8h de Cubelles i cap a les 10:30h arribem a Sariñena. 8.000 inscrits, una gentada i una previsió de pluja del 80%, ja estava tot el terra moll i el Cierzo ja picava.

A les 11:30 al calaix de sortida, dels últims, tinc per davant uns 4000 participants, darrera xerrant amb uns companys de Cubelles; patia pels taps a la sortida, que finalment no en vaig trobar, per sort. A les 12:15h toca la sortida del nostre calaix, molta gent animant, fa mol de goig veure tot el poble de Sariñena i acompanyants animant als corredors. Sortim del poble i encarem les primeres pistes cap a Albalatillo, de moment molts grups grans i poca progressió; a mesura que passen els km la pista es fa ample i permet córrer molt; el temps respecta, fa fresqueta i de moment no plou ni l’aire apreta. Recordo que els altres dos cops que vaig fer la cursa vaig sortir amb mocador a la cara per evitar la pols dels primers km; 4000 persones per davant aixequen una bona polseguera i jo que sóc asmàtic no m’ho puc permetré perquè ho acabo passant malament; per sort, la pluja dels dies anteriors ha deixat el terra moll i no ha fet falta ni mocador ni mascareta. Aconsegueixo enganxar-me a varis grups que permeten avançar, tot i que sempre hi han alguns que miren de passar per allà on no hi ha lloc, i es va molt ràpid. Hi ha molta gent que va a un ritme més baix i molt motivat que surt de darrera demanant pas, a vegades de no bones gaires maneres; això acaba provocant accidents innecessaris..

Ja encarats cap a Sena la cursa es descongestiona ja que comença el primer tram de pujada; decideixo no apretar, xino xano, la cursa és molt llarga i encara falta molt. No serveix de res pensar en la resta, has de pensar en el que has de fer tu, és molt personal i una lluita contra la resistència d’ un mateix contra els elements. Participants per davant sempre hi hauran i grups on agafar-se també, així que amb una mica de cap que encara queda. Arribats a Villanueva de Sigena, primer avituallament del km 34, passo de llarg, porto menjar per a 3 díes i la motxilla plena d’ aigua. A mitja de 26km/h a la que anava el primer tram se m’havia fet curt.

Comencem l’ alt de Piedrafita, la pujada més llarga, no és gaire dura, però s’acaba fent pesat pels 10km. És molt maca i molt ample, la temperatura fresqueta era perfecte. Part de la pujada la faig amb el botiguer de l’ Akústic de Vilanova, que no recordo el nom, però ens vam reconèixer al xerrar. Arribant al final de l’ alt ell es queda enrere i jo continuo. Hi havia la opció de parar i fer la mitja marató en aquell tram però donat que havia vingut a fer la marató, no volia estar 1h esperant a poder enganxar amb els de la mitja, i el temps de moment respectava, així que endavant.

Baixada ràpida de 15km fins a Peñalba, que representa la meitat de la cursa. Aquí el temps canvia radicalment, comença a ploure, i el vent alenteix el tram final de la baixada; el cel es torna negre  i els pitjors presagis de tempesta afloren; a més, els trams són amples i costa agafarà alguna roda, de manera que és tot més complicat. Meridià de Greenwich i al Km 62 segon avituallament; aquí si paro a reposar aigua, però no em poso l’ impermeable, plou més fi i no vull fer-ho a menys que caigui bé.

A partir d’ aquí són més de 30km en lleugera pujada, que a segons quin ritme comença a fer-se dur , l’ aire ja és totalment de cara i pel que havia vist a la previsió podria ser de 25km/h. Aquest km començo a patir, les cames costen de tirar, entre el que m’ havia mullat i l’ aire començo a tenir quelcom de fred, així que incremento la cadència per pedalar més i poder agafar un ritme bo i no perdre temperatura. Recordo que fa 10 anys aquest tram el vaig patir i molt. Fins a Vallfarta aire de cara, i un cop girem cap a Castejón de Monegros aire lateral que ja no ens deixaria fins el final de cursa. Això si que no falla mai, l’ aire sempre és en la mateixa direcció.

Km 89 tercer avituallament, no volia parar, però vaig veure la gent amb entrepans i em va agafar la gana, un plàtan i un entrepà de salsitxó que encara se’m repeteix… Cel negre, i als 200 metres de sortir calamarsada al canto durant uns km; ara si que em poso el l’ impermeable i ja no el vaig deixar fins al final. Cap al km 90 i llarg, s’uneixen les dues curses just abans de la baixada, que faig bastant ràpid, avançant molta gent de la mitja que van a un ritme més lent, aprofito per baixar la tija i descansar les cames; ja no plou tot i que el vent no para. Passo de llarg al quart avituallament del km 100, superada aquesta barrera és molt més psicològic que físic, tot i que no recordava que el terreny tingués tendència a l’alça. Em trobava bé, tot i així em menjo un gel per aguantar els darrers 17km, que vaig fer molt ràpids, tot i que es fan eterns, la veritat. Just abans de la part asfaltada, recordava el fangar de 2-3km en que ens vam veure involucrats fa anys degut a la pluja, fang fins els turmells i l’ eix del pedalier; aquest any ni de bon troç, pluja i fang però ciclable. Últims 5km asfaltats, terreny favorable per mi per acabar entrant a meta en 5:37h; ciclades 5:27h, vaig parar poc als avituallaments.

Aquí us deixo unes fotos

Aquí us deixo el track

Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu “descargar” amb el botó dret del ratolí i “guardar link como”, et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.