Tercera sortida de la setmana i segur la més dura. He juntat un parell de rutes que havia vist al Wikiloc i he decidit fer una ruta nova i bastant maca a priori, tot i que no sabia si em plouria finalment, ja que donaven aigua.
He sortit amb un fred que pelava de Saneja cap a Puigcerdà, i d’ allà he agafat la carretera nacional en direcció a la Seu d’ Urgell. Avui he agafat el paravents, que no me l’ he tret en cap moment, a primera hora feia fred i després obert no em sobrava. Aquesta carretera no tenia cap misteri, la tendència era a anar baixant i es rodava còmode; potser masa perquè m’ han passat un parell en bici que m’ han tret les enganxines; de fet anava fen el “pixapins” fent fotos als globus aerostàtics que sempre a primera hora del matí fan presència.
A mig camí de la Seu he agafat un trencant cap a Prullans i al centre del poble he dubtat en un encreuament : a la dreta una rampa només aptes per a tot terrenys i a l’ esquerra un carrer normal; he mirat el gps i … tate, la de la dreta, llei de Murphy. Rampa que m’ ha recordat a unaque ens vam trobar a cursa que vaig fer amb el Javi a Tarragona , allò eres uns 2km això nomès uns 100 metres, per sort, feia un gir a l’ esquerre i la cosa minvava, però el pendent superava el 20% amb tota seguretat perquè la bici quasi ni es movia.
A partir d’ aquí pujada dura en alguns trams, però bastant constant i accessible, l’ asfalt estava perfecte, bona temperatura i un paisatge increïble, salts d’ aigua vegetació molt frondosa i a l’ altra banda la serra del Cadí, que a primera hora del matí tenia un color espectacular. He pasat Ardòvol i un cop arribat a Coborriu de la Llosa uns 3 km de baixada endinsant-me més dins les muntanyes; nul el contacte amb ningú més, i una agradable sensació de simbiosi amb l’ entorn. Molt recomanable per fer-ho a peu o en bicicleta tot aquest troç. A partir d’ aquí, un parell de rampes i baixades continuades fins arribar a Lles de Cerdanya, quelcom més urbanitzat i he vist 4 persones.
No m’ ha agradat un cartell a la sortida del poble que indicava obres en 2 km, sabia que era baixada i podia ser perillós; i així era, no hi havia asfalt, tan sols un mantell de sorra sobre un asfalt antic i lliscós. Així que baixat la velocitat , ja que fàcilment podia anar al terra en qualsevol moment; per sort no ha passat res. Un cop passat aquest tram, tenia 7 km de forta baixada fins la carretera nacional i esperava poder gaudir-la, però no ha sigut així, ja que estava plena de sots i bonys (entenc que això també ho aniran arreglant). Quan he arribat abaix a Martinet he acabat amb els canells i les cervicals fetes caldo de tans bots i sots, m’ he hagut d’ aturar una estona per recupera forces i he aprofitat per menjar una barreta.
Un cop recuperat he tirat en direcció Puigcerdà de nou amb un constant puja i baixa per la carretera general, tot i que la tendència era a ascendir. Feia una mica d’ aire que dificultava el pedaleig i el calor del matí es començava a notar a la cara, sobretot. Un cop arribat al trencant cap a Sant Martí d’ Aravó he vist que potser anava just de temps, truco a casa i em diuen que s’ acaben d’ aixecar, que estan esmorzant i que m’ esperen en 45 minuts; així que passo per davant del càmping i en comptes de parar continuo en direcció Guils de Cerdanya, amb la intenció d’ arribar a l’ estació d’ esquí nòrdic de Guils-Fontanera. Ahir vam ser-hi per la tarda i ens va encantar, és una zona magnífica per passar en família, una altiplà subalpí plena de vegetació, amb zona de pícnic, i unes grans explanades per jugar-hi. Em va agradar molt, i la carretera estava en perfecte estat, tot i que hi havien trams de certa duresa i amb la calor que feia es faria difícil de pujar.
Una vegada sortint de Saneja vaig direcció Guils de Cerdanya amb trams de carretera en ascensió, però suau; un parell de corbes dures sortint de Guils que ja fan encarar el port fins l’ estació d’ esquí; esperen uns 6 km macos però durs. L’ entorn és espectacular, la pujada es comença fer a fer cada vegada més coll amunt, passa gent que va a passar el dia, excursionistes, ciclistes, i el matí és esplèndid. Veig que se’m comença a fer tard, que s’ apropa l’ hora de marxar i encara estic pujant. Continuo, miro d’apretar, però em costa, porto pocs km però bastant durs i això ho noto a les cames; a més, quan he sortit aquest matí encara em feien mal d’ abans d’ ahir, no havia recuperat prou; i sé que això em pot passar factura a la pujada. No puc apretar gaire, així que continuo a un ritme suau i constant. La pujada no té gaires corbes, així que cada cop que es passa una les rectes és fan interminables, psicològicament és fa dur perquè els petit objectius que s’ han de marcar a les pujades es fan molt llargs.
Finalment, quan ja veig de lluny l’ explanada de l’ aparcament giro cua i tiro avall; no puc fer esperar la família perquè hem d’ aprofitar el dia. La baixada és magnífica, la carretera és molt bona, poques corbes i es fa a molta velocitat fins arribar a Saneja, on estem al càmping.
En total m’ han sortit 90km que he fet en 4hores i quasi 1800 metres de desnivell; el ritme ha estat inferior a altres vegades, no he pogut recuperar-me a temps del darrer dia, però la pallissa ha estat bona.
Salut !
Mario