Avui volia fer una sortida quelcom més llarga, algo d’ unes 3 horetes, així que he vist una ruta maca i amb un desnivell propici fins l’ estació de Les Angles i cap allà que he marxat.
He sortit tard, cap a les 8:15 i feia un fred que pelava, per sort duia manguitos que m’ han salvat la primera hora; és impressionant com canvia el temps al Pirineu del dia a la nit. He baixat direcció Puigcerdà i d’ allà direcció Llivia, enclavament català dins de territori francès; he dubtat un parell de cops perquè no recordava cap on tirava, si que he recordat un poble que es diu Sallagosa i he anat tiran per una carretera fins que l’ he trobat de cara. Com sempre no porto gps a la bicicleta de carretera i sempre acabo aturant-me força cops per mirar el mòbil, preguntar als vianant o simplement passant olímpicament i anar fent km.
Fins a Sallagosa no he vist ni un manyo tot eren francesos… (un chist…), la carretera anava pujant suaument sense cap dificultat, i ja començava a apretar la calor, així que fora manguitos i a circular més còmode ja que la temperatura era molt més agradable. Just en aquest poble he vist un camp a la dreta on de lluny he vist que hi havia un camell (animal de dos geps que no trafica), m’ he apretat els ulls per si estava somiant, però no; després he pensat que seria autòcton de la zona, tampoc, no estava al desert. El pitjor era que al seu costat hi havien 4 búfals amb unes banyes de 1/2 metre i dues llames. Abans de pensar en un possible tràfic d’ animals he vist que al tombar hi havia un circ; m’ ha sorprès perquè pensava que aquest tipus d’ actuacions estaven extingides, però veig que a França no.
He anat continuant durant uns bons km per una bona carretera asfaltada recentment, cosa estranya perquè les carreteres del sud de França acostumen a estar deixades una mica de banda, a menys que siguin un punt d’ escapatòria pels francesos, com aquesta. Arribant a Montlluis sobre el km 25 hi havia un trencant cap a Les Angles; en aquest punt he tornat a dubtar perque volia fer aquesta carretera de tornada, és a dir, volia pujar a Les Angles per l’ altra banda, així que havia d’ agafar un trencant a la dreta cap al llac de Matamala, direcció Formigueres. Resulta que aquest trencant està anant cap a les Angles i un xic més endavant es trobava a la dreta. No ho he fet i a Monlluis el primer trencant a la dreta que he trobat he tirat per allà. Quan portava 10 km baixant a pinyó m’ he adonat que no em sonava res els pobles, he parat i he mirat la ruta al gps del mòbil i he vist que m’ havia equivocat i que el descens total era d’ uns 20 km; al final he decidit de fer-lo sencer i tornar a pujar-lo i si em donava temps de passar per Les Angles bé i si no també. El descens ha estat brutal, molt ràpid tot i que no hi havia gens de voral; molts cotxes de pujada, francesos que fugien … He arribat a una zona d’ unes gorgues molt maca i a un punt que he trobat que ja en tenia suficient, a les Gorgues de Canovelles, he girat cua.
La tornada no era gaire excitant : un sol de pustícia i 20km de pujada amb un pendent mitjà del 10%, i els darrers 10km amb el pendent més fort; així que tranquil·litat i cap amunt. La carretera no era dolenta, ja que en molts trams es desdoblaven els carrils, però no tenia gens de voral, així que he patit una mica la enorme quantitat de francesos que pujaven aquell port. Els primers 10 km eren més tranquils, amb un desnivell sobre el 7 -8 % i he anat fent via, he anat regulant l’ aigua perque estava sota mínims i savia que m’ esperava la aprt més dura. Així ha estat, molta calor, res d’ aire i algunes rampes eternes, miraves la carretera amunt i no hi veies el final, fet que psicològicament afecta més ja que no tens un punt de referència proper per ficar-te unes metes més assolibles.
He creuat un parell de pobles i no he vist ni un bar per agafar un xic d’ aigua, això a casa nostra no passa, si hi ha ésser vivent hi ha un bar. Finalment he arribat a Montlluís, un parell de fotos de les vistes i cap avall, he passat olímpicament de Les Angles, si no se’m feia tard l’ hora de tornada cap a casa.
La tornada molt tranquil·la, excepte a Sallagosa, hi havia mercat dominical i tenien muntat un bon sarao; això si, he mirat de creuar el més ràpid possible el poble perquè feia un tuf a formatge bestial (ho sento, però no suporto el formatge…i menys encara la seva olor). Des d’ aquí ja semi baixada cap a Llivia, Puigcerdà i pujada cap a Guils de Cerdanya.
En total m’ han sortit uns 87km que he fet en 3:35h i amb un desnivell positiu de 1505 metres.
Demà sortiré a rodar tranquil·lament.
Salut !
Mario