Feia ja alguns mesos que el grup que sortim amb la bicicleta de carretera els dissabtes ens havíem plantejat fer la Treparriscos, la germana petita de la Quebrantahuesos, més assequible i menys patidora que aquesta, i per ser el primer any i provar l’ experiència vam pensar que seria el més adient.
Sortim divendres 20 de juny cap a Sabiñànigo, el Francesc, l’ Armando, l’ Albert, l’ Àlvaro i jo. Havíem reservat una nit en una casa rural a Asín de Broto, Casa Notario, un lloc meravellós en un entorn natural esplèndid a tan sols 25km de Sabiñànigo, on ja feia temps que els hotels estaven plens. Tot i així, la elecció va ser apropiada i la casa era plena de ciclistes. Vam recollir els dorsals la tarda de divendres i vam fer un volt per tota l’ exposició muntada, era espectacular, el mon del ciclisme concentrat en un sol punt; veiem les novetats en tots els camps i especialitats. Sopar i xupitos a la casa per dormir poc, però plàcidament.
A les 5 sona el despertador i tirem cap a Sabiñànigo, a les 7:00 ja estem a la línia de sortida.; segons la organització, es diu per megafonia que els de la Treparriscos erem quasi 4.000 tot i que veient els inscrits abans voltavem els 2.000. A les 7:30 els toca a la gent de la Quebrantahuesos, durant 30 minuts sortint corredors, i a les 8:05 sortim nosaltres, els primers compassos tranquils ja que són dins de ciutat, i aquí ja perdo al grup. Només començar, al km 3 comencen 4 km de pujada bastant dura que no donen temps ni d’ habituar el cos a la bicicleta, pulsacions a tope des de el principi; per sort passen ràpids i anem direcció Orós, en un terreny pla però amb la carretera en no gaire bon estat, el grup s’ estira i comencen a fer-se grups en filera, es tracta d’ agafar un que portin el mateix ritme.
El recorregut es fa molt ràpid i en 45 minuts arribo a Biescas, al km 20, en la posició 333, i no veig ni l’ avituallament, ixò si moltíssima gent aplaudint i animant; es fa una corva tancada de dretes i es comença l’ ascensió al Cotefablo, port dur en el que es pugen 600 metres de desnivell en pràcticament 14 km. A partir d’ aquí cadascú porta el seu ritme, la carretera és plena de gent que es queda i gent que sembla que vagin en pla. Miro de tenir un ritme constant evitant el pujar molt de pulsacions; vaig fer una bon ascens, em trobava bastant bé i vaig aprofitar per no perdre el ritme i posar-me d’ dempeus en alguna ocasió. Sort que a la zona donava la ombra perquè es notava que feia ja força calor i com a mínim aquesta sensació no s’ accentuava gaire. La zona és maquíssima, molta vegetació. A Gavín la cosa es complica de pujada, amés hi ha un túnel que no es veu absolutament res de res, un tram molt perillós. Una zona de més o menys relax i els darrers 2 km són força durs i a 500 metres, gràcies als ànims de tota la gentada que hi havia 🙂 aprofito per agilitzar una mica més el ritme i avançar a un grup d’ uns 10 ciclistes per entrar en el túnel davant, ja que abans havíem passat un altre i em feia por portar algú davant, ja que no es veu absolutament res. Corono i paro al segon avituallament, molta gent, reposo aigua i menjar i em preparo per la baixada.
La baixada fins a Broto és espectacular, una carretera ample, però amb moltes corbes perilloses que fan que cada vegada que freni les pastilles facin un soroll exagerat; com veig que no hi ha cap problema agafo posició de descens i agafo velocitats de 70km/h, que em fan refrigerar una mica perquè el sol començava a donar de valent i era un zona on no donava la ombra. De seguida arribem al punt de control nº 2 en el km 46, a Broto
A partir d’ aquí arribem a una zona plana amb una bona temperatura, ja que no donava el sol, fins al km 60, a Fiscal, al tercer avituallament, on tampoc paro, agafo un got d’ aigua en marxa i cap a la segona pujada bona; no té nom, però el recordaré sempre: quina calor que feia …. ni una ombra. El recorregut en si era força lleig, 8km de pujada amb un 8% de desnivell constant en un tram d’ autovia de 4 carrils; cap història si no fos perquè la calor em va sentar fatal i vaig haver de baixar el ritme més del desitjat si no volia quedar-me al voral de la carretera a saludar a la resta. Els primers 5km es van fer eterns… Per sort (vaig pensar) arribem al túnel de quasi 3km i em refrescaré. Pel matí ja havíem agafat aquesta carretera per anar de la casa a Sabiñanigo i sabia que estava aquest túnel; el que no sabia és que era encara de pujada, que era una nevera i que per molt túnel s’ havien d’ apretar les dents per arribar al final del mateix i encarar la recta final. Passo el túnel, 500 metres més i encarem els darrers 15km de baixada a tope, adonar-ho tot. Tot i els trams del 6% al principi quasi tota l’ estona s’ ha d’ estar pedalant i a un ritme elevat, de manera que la fatiga ja comença a notar-se a les cames, tot i així m’ uneixo a un grup d’ uns 15 ciclistes que fem una bona part dels km finals a relleus i a un bon ritme.
Finalment entro a Sabiñànigo on hi ha una munió de gent aplaudint i esperonant a tots els corredors. Quin ambient ! Dona gust fer tants km i venir aquí per sentir-se quasi com un ciclista professional, i tot i el cansament i la calor el tram final es fa amb un somriure d’ orella a orella. Encaro la recta de meta, sento els ànims de l’ Armando, que lesionat no l’ ha havia pogut fer i m’ esperona en els darrers metres. Finalment creuo la línia de meta en un temps de 3:29, amb 85km +1.600 de desnivell . Descanso una estona i esperem a la resta que entren una mica més tard.
Fem la xerradeta típica i expliquem les batalletes de cadascú durant el recorregut. Una bona dutxa (això si… molt lluny de la zona de meta; de fet vam agafa un autobús) i un bon dinar per reposar forces. Em porto una molt bona impressió de la cursa i bones sensacions, excepte en el segon port, que la calor em va aixafar molt; però crec que he fet un bon temps per ser la primera vegada, i ja veurem si l’ any vinent tornem a repetir la curta o fem la Quebrantahuesos, això si…preparat a tope !
Algunes fotografies a:
http://www.sportograf.com/es/shop/search/2316 Dorsal 10846
Salut!