Mai recordo les dates d´aquesta cursa, sempre m’ assabento la mateixa setmana, però el que si recordo cada any és que el recorregut, tot i ser curt, és excepcional, molta varietat de terrenys : pista, corriols, trialeres, zones de pujada dura, baixades ràpides, etc; per això, sempre que puc la faig.
Pràcticament decideixo fer-la el dia d’ abans, en plena festa major de Cases Noves, així que quasi a les 8 surto de casa amb la bici i faig els 5km que separen Ribes de Roquetes, així aprofito per estirar les cames. Pago el preu popular per una cursa de btt i espero a que donin la sortida de la cursa a peu, que era a les 8:30. En quant marxen ens posem tots els ciclistes a la línia de sortida.
8:45 és la nostra hora. Sortia cronometrada per Roquetes, bona visita turística. A la rotonda d’ entrada s´aparta el cotxe de la guàrdia urbana i tothom a còrrec. Els primers km són molt ràpids pels camins dels voltans, molts corriols, passem per davant de Can Xicarró, per Mas Solers, fem tota la zona més boscosa i fosca que hi ha per la zona, trams molt divertits que fan gaudir de la prova; això si, tots eren pujar i baixar, i això castiga les cames. Arribem a la zona de pujada més important, encarem la del Montgròs … la pitjor, la de pedra grossa i solta, bé, de fet, és asfalt trencat. Es comença a veure qui patirà… no és un pujada fàcil i alguns es queden. L’ important és agafar un bon ritme i estar pendent del terreny, si no et desestabilitzes o et desvies fent metres innecessaris. Dalt, on està l’ edifici inacabat, hi ha un avituallament, on paro a omplir aigua i a menjar un plàtan; continuem la “pujadeta” fins dalt de tot i encarem la baixada per la part fosca del Montgròs, molt divertida i molt ràpida.
Fins aquí havia anat bastant ràpid i decideixo afluixar perquè sé que falten trossos que són durs i complicats. Passat el cementiri de Ribes encarem la pujada al Castell…. Ufff, sort que vaig poder canviar de plat i pinyó a temps, perquè l’ empedrat de pujada és brutal, feia temps que no el provava. D’ aquí encarem la riera, tota la riera, no m’ agrada gens perquè no té res de maco i es fa de mal transitar. El sol comença a apretar de valent.
Sortim a Rocamar i d’ aquí al golf de Sitges, i encarem la pista ample que va fins a Can Girona, on agafem el trencant a l’ esquerra per començar el festival de trialeres de pujada. La primera és divertida i es fa en una part on no dona el sol; la segona no, quin patir, fins que poso peu a terra i decideixo fer-la baix de la bici. A l’ encreuament girem a l’ esquerra cap a la Serra dels Paranys per agafar la trialera de baixada tan divertida que ens porta fins ala zona dels Colls, però per la part més ombria, on fem una multitud de corriols fins arribar a la pista ample que hi ha propera a les Cases del Mar. Fem pràcticament 500 metres i ens tornem a ficar en tota la zona que hi ha per sota de la urbanització. No sé quantes trialeres vam fer, però segur que no ens vam deixar gaires a fer i totes de pujada…fins i tot alguna que no era ciclable, com a mínim per a mi; aquests 3 ó 4 kilòmetres se’m van fer bastant pesats, no sóc molt “trialero”.
D’ aquí ja entrem a Les Roquetes. Al final 34km; no sé ni el desnivell, ni el temps (crec que sobre les dues hores) ni la classificació; al cap i a la fi és el de menys. Pa de pagès amb tomàquet i amb butifarra i barra lliure de cervesa (o aigua o beguda isotònica, …). No em quedo a la entrega de premis ni als sorteig d’ obsequis, i això que fa dos anys em va tocar un lot de productes i roba; tinc pressa i encaro de nou cap a Ribes.
En definitiva, una cursa amb un recorregut molt variat i divertit; ràpida i intensa (de fet em vaig perdre 3 cops perquè no em va donar temps de fixar-me en les cintes), i molt recomanable pels trams que es fan i pel preu que es paga.
Salut!
