Era Bordeta – Bossòst – Port de Portillon – Bagneres de Luchon – Garin – Col du Peyresourde, i tornada.
Avui 16 d’ agost volia fer la primera ruta pirenaica a l’ Aran. La idea era fer el Port de Portillon per proximitat i desprès improvisar en algun altre port francès, i finalment he optat pel Peyresourde, un altre clàssic del Tour de França.
Així, a un quart de 9 surto amb un ambient bastant fred d’ Era Bordeta en direcció a Bossòst, a 4 km, i ja des d’ allà s’ inicial l’ ascensió al Port de Portillon, que arriba a 1291,8 metres d’ alçada, i catalogat de 1ª categoria per uns i de 2ª per altres. La veritat és que la vessant catalana no és excessivament dura, son uns 8,6 km i un desnivell de 585 metres. Aquest port és un dels clàssic del Tour de França, i la Volta a Espanya també hi ha passat un parell de cops; el 2014 durant el Tour l’ ascensió la va guanyar un tal “Purito” Rodríguez, però hi han guanyat ciclistes com Laurent Jalabert i Tony Rominger; tot un clàssic des del 1957.
La pujada és espectacular, tant les vistes com l’ asfalt i les indicacions de desnivell, altitud i tot un tipus d’ informació a cada km que passava. Gens trànsit i unes condicions climàtiques perfectes, tot i que al km 2 d’ ascens ja anava sufocat… Els passos de corba eren de desnivell mig (fins al 14%), tot i que la mitja rondava el 8 -9% durant tota l’ ascensió.
Un cop dalt foto de rigor i m’ abrigo per al descens. Ja de baixada, la carretera era molt dolenta : graveta, pegats i ni tan sols línia divisòria de carrils; la veritat és que els francesos tenen les carreteres pirenaiques en molt males condicions, com a mínim la dels ports de muntanya, així que un suspens per a ells….
Finalitzats els 10km de descens arribo a Bagneres de Luchon (poble agermanat amb Sitges); allà dubto on anar ja que la meva intenció era fer el Col du Balès, i vaig preguntant fins que un senyor m’ indica de com anar; miro de memoritzar les 15 indicacions que em dona i vaig tirant, i veig que la meva comprensió del francès encara és bona .
Ja des de Bagneres de Luchon el desnivell comença a ser important i arribat al trencant que separa els dos ports veig les distàncies i escullo la ruta del Peyresourde, més curta i amb millor asfalt. No tenia coneixement , però resulta que és un dels port mítics del Tour de França i de primera categoria : la primera ascensió que va fer la volta francesa va ser al 1910 i des de llavors s’ ha pujat 64 cops, i hi ha guanyat gent com Robert Millar o Claudio Chiappucci o el gran Bernard Hinault.
Des de Luchon el port té una distància d’ uns 15km i un desnivell de 939 metres. Trobo molt de trànsit, hi han varies estacions d’ esquí al voltant i moltes activitats on gaudir de la natura, de manera que hi han molts cotxes amunt i avall; a més, es passa pel centre d’ alguns pobles. El sol ja dona de valent tot i que bufa una xic d’ airet fresquet que fa passar millor l’ estona.
A partir del trencant de Garin que porta directament a l’ estació d’ esquí de Peyragudes el trànsit és quasi de ciclistes i de gent que es llença en parapent, ja que la zona és molt maca per a la pràctica d’ aquest esport. Finalment arribo a l’ estació d’ esquí, i pràcticament sense temps em dono la volta, no vull arribar gaire tard i encara em toca fer un altre cop el Port del Portillón per la banda francesa.
La baixada del Peyresourde és molt ràpida tot i passar entre pobles i les clapes de l’ asfalt i de seguida arribo a Luchon de nou, recordava bastant bé com fer la tornada i he trobat força indicacions. Havia llegit que l’ascensió del Portillón per aquesta banda es feia més dura, i en realitat així ha sigut; entre la calor, el desnivell que portava i que les darreres setmanes he fet molt poca bici se m’ ha fet llarg. A baix del port he trobat gent que venia en cotxe només per a fer aquest tros de 10km o alguns fins i tot que la família els esperava amb el cotxe dalt. He anat xino xano i un cop coronat m’ he llançat fins a Bossòst gràcies al bon asfalt; des d’ allà he tornat fins a Era Bordeta.
Ha sigut una molt bona ruta, de pocs km però força desnivell: en total m’ han sortit 67km i un desnivell de 2600 metres (segons Runedia), però crec que en realitat deuria rondar els 2400 metres.
Salut!
Mario