Aquest any la sortida llarga la hem feta entre el 30 de maig i l’1 de juny i vàrem decidir repetir Tracks de Cerdanya, que ja l’havíem feta al 2008, però ha plogut molt d’ençà.
Vàrem parlar amb l’Adam i ens va planificar la ruta, que inicialment era per dormir 4 persones el divendres nit, el Marc, l’Isma, en Josep Maria i jo, el dissabte al matí venien el Fer, el Diegui i el Dani i havien de venir en Joan Manel i el Jordi, però per motius X, només varen venir el dissabte a pedalar.
Eren dos quarts de vuit que va començar a pedregar i a caure un xàfec terrible, el Marc i jo estàvem a la terrassa de la Fonda Mercè a Llívia amb una cervesa cadascú a la terrassa.
De cop el carrer va començar semblar un riu, aigua que tapava les voreres, molt bèstia.
10 minuts més tarda ja res de res, just quan arriba l’Adam i seu amb nosaltres, l’Isma va arribar uns minuts més tard.
Vàrem fer el briefing de la ruta i passades les nou del vespre vàrem caminar fins a la plaça de Llívia, no vàrem trobar taula per sopar al restaurant El Jardí, cerveses, bona estona i molts riures.
Al matí següent ens trobem amb el Marc, l’Isma i jo dormíem a la mateixa habitació, el Marc ha dormit sol tots els dies, sembla que ronca molt, per esmorzar que devien ser les 8 del matí.
Mentre esmorzem arriben el Fer, el Diego i el Dani, que pugen a l’habitació per canviar-se.
En Joan Manel i el Jordi arriben uns minuts més tard, estaven fent un mos a Puigcerdà.
Primer dia de la ruta, el dissabte 30 de maig del 2026
Entre una cosa i l’altre sortim a les 9 del matí del poliesportiu de Llívia en direcció a creuar el Segre i pujar cap a Onzés.
De Onzés cap a Caldegas, i a la baixada de Caldegás cap a la pujada d’Osseja, el Fer que duia la Specialized elèctrica del Pedro, decideix aturar el motor per estalviar bateria, i no aconsegueix posar-lo de nou en marxa.
En Joan Manel, el Jordi, el Marc i jo els esperem a Osseja i veient que no arriben, anem a buscar-los i ens trobem el Fer pedalant sense motor amb una bici de més de 25 quilos i el Dani i el Diegui empenyent el Fer, ambdós amb bici elèctrica.
Ja comencem malament la ruta.
En Joan Manel, l’Isma i el Jordi venien musculars, la resta tots elèctrics, el Pedro i el Gaizka havien deixat les bicis al Fer i al Diegui, el Dani duia una KTM Prowler de descens amb una bateria de 850W i un extender de 350W, en total una bèstia de bici amb molt de pes, però deslimitada i amb 1200W.
Jo amb la KTM Macina Scarp SX Prime, una eLight de 17,5kg però amb una bateria de 400W, més petita i més lleugera.
No aconseguim que el motor de la Specialized engegui, així que anem fent atmosfèrics mentre el Diego i el Dani van empenyent i el Fer i el Diegui es van canviant la bicicleta de tan en tant.
Des d’Osseja anem fins a Err passant pel corriol que passa per Nahuja, Santa Leocadia i Err.
A Err ens endinsem cap a Cedrinyans i Lló per deixar Saillagouse al darrera i anar agafant alçada.
A la baixada cap a Err el Marc punxa de davant, neumàtic nou.
El líquid tubeless no fa la feina i acabem amb una metxa, que segella el forat i ja no torna a donar problemes.
Ens toquen un parell de pujades molt fortes que amb la eBike del Pedro sense motor es fan molt dures.
Passem per l’estació de plaques solars que queda a l’esquerre, per carretera, amb una baixada curta i una pujada a l’estació d’esquí de Cambre d’Aze per la banda de Eyne.
Entrem a l’estació i pugem per pista cap al telecadira per agafar la primera baixada divertida del dia, la Enduro 6.
Al primer tram trobem una càmera tipus GoPro a terra, encara gravant.
La recullo pensant que el ciclista que l’hagi perdut deu estar a baix buscant-la.
Fem una parada per reagrupar-nos a mitja baixada i ens diuen que un ciclista ha preguntat, en francès, si havíem trobat la càmera.
L’esperem uns minuts fins que el veiem i li tornem la càmera.
Seguim baixant fins arribar a la pista verda que et deixa a la base de l’estació i agafem la pista que et dur al corriol que baixa a Planes.
Des de Planes hi ha un corriolet que baixa i creua el riu, la baixada bé, però la pujada es terrible, només un parell amb elèctriques poden fer-la sencera.
Ens reagrupem de nou al cim, al poble de Saint Pierre dels Forcats i baixem un corriol en direcció a la fortalesa de Mont Louiss.
Entrem a la fortalesa per carretera i anem a buscar el restaurant que hi ha a la dreta, just al revolt fins la fortalesa, es diu La Table de la Citadelle.
Demanem si tenen taula per dinar 8 i ens munten tres taules a fora, demanem el menú del dia (plat de jour) que era pollastre amb arròs un pel picant, que fem tots i calamars amb patata que fa el Jordi. Unes cerveses, aigua i algun postres i cafè.
De cop comença a ploure i cau un xàfec terrible, ens fiquem dins el restaurant esperant i mirant que fer.
Al cap d’una estona es munten 3 grups, el Jordi i en Joan Manel decideixen tornar per carretera cap a Llívia per tornar cap a casa, només feien un dia.
El Fer, el Diego i el Dani van per carretera cap a l’hotel a Font Romeu.
L’Isma el Marc i jo seguim la ruta, amb una capelina que ens acabem treien al cap d’uns minuts, ja no plou i fa calor.
Sortim de la fortalesa i anem a buscar l’entrada per carretera del Llac de les Bouillouses.
Just començar la carretera, anem a la dreta per un corriol i entrem a Le Petit Canada, una zona realment espectacular de paisatge, amb pujades i baixades no molt dures que ens permeten dur un ritme lleuger i gaudir molt del paisatge.
Fem una parada tècnica d’uns minuts, la bici de l’Isma ha estat a punt de perdre el seient, se li afluixen els cargols de la vibració.
Anem fent via fins arribar a Pyrénées 2000 i creuar l’estació per la carretera, entrem als últims metres de la ruta on anem fins a Font Romeu per uns corriols interns entre ambdues poblacions.
Arribem a l’hotel L’Orée du Bois a Font Romeu, no ens hem mullat i hem gaudit molt de la ruta des de Mont Louis fins a Font Romeu, la banda del Petit Canadà, es espectacular.
Deixem les bici, una regada per treure fang, menys l’Isma que la deixa tal i com venia i seiem a fora per fer una cervesa pel Marc, sense alcohol, resulta que l’hotel ja no té llicència per vendre alcohol, jo una Cola Zero, l’Isma res 😉
El Fer, el Diegui i el Dani havien arribat feia estona. Tampoc s’han mullat i per acabar de tenir una bona tarda, la Specialized del Pedro ha engegat el motor al sortir de Mont Louis i han pogut arribar amb motor les 3 bicis.
Sembla que el problema pot ser d’una pila que necessita per entendre’s el motor amb l’electrònica de la bici. Mentre el Fer i el Diegui miraven la final de la campions, l’Isma i jo anem fins a Egat, al Super-U i comprem una pila, que per descomptat el Fer no la canvia ☹
Passem la tarda entre berenant i fent unes cerveses que comprem al Carrefour Express de Font Romeu.
Sopem a la Pizzéria Le Joffre Font-Romeu, a les 21 :45 tanquen i ens hi posem a les 21 :00, però ens dona temps de sopar i al llit.
En total a mi em surten 56,95km que he fet amb 4h 15m a una mitja de 13,4km/h amb 1799 metres de desnivell positiu i només 1229 metres de negatiu. No duc la cinta de pit, me l’he deixada a Sitges, sempre em deixo quelcom. Em diu que la cadència mitja ha estat de 75 rpm. He arribat amb un 12% de bateria a la bici i temperatura correcte, 23 graus de mitja, 16 de mínima i 32 de màxima. Em diu que el consum energètic ha estat de 3209 calories, entenc que ho estima, ja que no té prou dades.
Aquí us deixo el track d’avui
Total climbing: 1897 m
Total descent: -1332 m
Aquí us deixo unes fotos del nou càmera que tenim a la colla, el Marc es el que ha fet totes les fotos de la ruta, alguna l’Isma i alguna jo, però la majoria seves 😉
Si feu click sobre la foto, s’obre en gran i permet moures a través de les fotos de forma més àgil
Segon dia de la ruta, el diumenge 31 de maig del 2026
Ens veiem per esmorzar al restaurant de l’hotel que son quasi les 8 del matí, el Fer, el Diegui i el Dani ja hi eren, el Marc i l’Isma s’incorporen uns minuts més tard.
Bicis a punt, carregades i ben esmorzats, sense canviar la pila de la bici del Pedro, però a la butxaca per si de cas, sortim que faltes 9 minuts per les 9 del matí de l’hotel de Font Romeu en direcció a les pistes d’esquí, per corriols.
Anem pujant i avui si que ens perdem unes quantes vegades seguint el track, però com que som uns quants que el duem, quan no es un es l’altre que avisa i rectifiquem.
Trialeres i corriols a “tope”, tan de pujada com de baixada, amb una primera caiguda del Fer amb la bici del Gaizka, que per evitar una branca, l’altre que no veu li toca el manillar i cau de cara, però no es fa res, a part d’un fart de riure.
Anem fins a Egat, per la part de darrera i seguim per corriols fins a la urbanització el Colomer, sobre de Targasonne, més corriols fins arribar al Mas Vilalta, just al costat de la Thémis Solaire Innovation, el forn solar del Pirineu.
Aquí ens toca un corriol ràpid que de cop baixa, hem de creuar un riu per un pont de fusta i toca la “primera” pujada del dia, la resta han estat poca cosa.
Ens emboliquem baixant, el Fer anava davant sense track i ens perdem part del corriol de baixada fins Angoustrine.
En comptes de fer-la per corriol, la fem per una pista estreta i en mal estat, prou divertida.
Aquí comencem la segona pujada del dia, anem des de Angoustrine fins a Dorres passant per Les Escaldes, passem pel costat dels Banys Romans de Dorres.
Des de Dorres, uns corriols de més i apareixem a la pista que puja fins a l’Ermita de Bell-lloc, una altre pujada interessant, ja pujant bastant la temperatura.
Fem una parada tècnica a l’ermita, una parada per veure el paisatge, menjar quelcom i fer-nos alguna foto.
Després de la parada, seguim uns metres més amunt i agafem la trialera que baixa a Brangolí.
Es una trialera exigent que només té un punt on s’ha de vigilar, la resta es fa sencera.
Gaudim molt, ningú cau ni es fa mal i ens plantem a Brangolí.
Carrera amunt fins Feners i al creuament, en comptes de baixar recte per carretera fins a Enveig, anem a la dreta i seguim pujant per carretera fins a Bena.
Sortint de Bena a l’esquerre tenim un corriol de baixada ràpid que creuant la pista ens dur fins a Latour de Carol.
Havíem trucat a Gils de Cerdanya, al restaurant el Picarol, per dinar, però no ens agafen el telèfon, estan de vacances, així que li fem cas a l’Adam i parem a Latour de Carol a dinal, al restaurant El Casal.
Seiem a fora, ens preparen taula per 6 i fem aigua, cervesa, alguna cocacola pel Dani i l’Isma i el Plat de Jour, que per ser menú a bon preu, està prou bo.
Ens hi posem amb la panxa plena, ara ens toca la pujada del dia, uns 660 metres de desnivell positiu amb quasi 10 quilòmetres.
Jo surto del restaurant amb un 50% de bateria, prou bé, però la pujada es molt llarga i molt bèstia.
Anem pujant i combinant corriols amb pista.
Pista amb molta pedra i que no es còmode de pujar.
Passem per Gils de Cerdanya i veiem el restaurant el Picarol tancat, llàstima perquè hagués estat un lloc perfecte per dinar, així no hem de fer tota la pujada d’una tacada.
La part entre Gils de Cerdanya i l’estació d’esquí de fons de Gils-Fontanera es molt dura, ja teníem calor i la panxa prou plena, va creuant la carretera que puja a l’estació i ens deixa un pel justos a tots.
Arribo al refugi de Malniu, a l’estació amb un 10% de bateria, molt just.
Fem la foto de rigor i comença la baixada fins a Ger.
Son 8 quilòmetres de baixada amb uns 800 metres de desnivell negatiu ESPECTACULARS.
Té de tot, parts tècniques, parts més complicades i acaba amb una part molt ràpida i amb molt de flow, de anar ràpid per un corriol estret al costat del riu, amb un punt de “si caic m’hauran d’anar a buscar al fons de la vall” que ens frena per una banda, però per l’altre ens puja l’adrenalina i ens deixem anar.
Arribem a Ger amb un somriure de satisfacció a la boca tots plegats espectacular.
Anem a la plaça del poble i trobem una terrassa, aquí es on dormim.
Son les 3 i poc, passem la tarda amb cerveses, converses i molt de riure.
El Fer, el Diegui i el Dani es dutxen en una de les 2 habitacions que tenim i esperem l’Adam que arriba cap a tres quarts de sis, per endur-se’ls a Llívia, per tornar, ens quedem el Marc, l’Isma i jo.
Estem a l’hotel Hotel El Jaç, ens dutxem i continuem fent petar la xerrada tots tres a la mateixa terrassa on portem tota la tarda, no soc capaç de recordar quantes cerveses m’arribo a prendre, crec que entre 8 i 9, que no son poques, però amb moltes hores.
Sopem al mateix hotel, tenim mitja pensió i a dormir.
A mi en total em surten 55,44km que he fet amb 4h 7m a una mitja de 13,4km/h amb un desnivell positiu de 1660 metres i negatiu de 2190 metres, avui més baixada que pujada. La mitja de cadència de 75 rpm, la potència mitja de 190W i la màxima de 4870W, em diu que el consum energètic de 3046 calories, la temperatura un pel més alta que ahir, 24 graus de mitja, 14 de mínima i 35 de màxima.
Aquí us deixo el track d’avui
Total climbing: 1743 m
Total descent: -2369 m
Si feu click sobre la foto, s’obre en gran i permet moures a través de les fotos de forma més àgil
Tercer dia de la ruta, el dilluns 1 de juny del 2026
Tenim esmorzar a les 8, però ens hi posem una estona abans i això ens permet sortir més d’hora. Avui només som 3 🙄
Sortim de Ger a un quart de nou del matí, amb fresca i amb una mena de boira que sobrevola el riu Segre.
Anem en sentit la Seu d’Urgell, en sentit contrari a Llívia, per una sèrie de corriols amb aigua al principi i amb boira després.
Passem per All, per Olepte i acabem creuant el Segre al després d’Isòvol.
S’ha de dir que els tres passem un pel de por, corriols molt estrets i elevats amb un bon “pati” al costat, que en cas d’haver relliscat i caigut, haguéssim baixat uns quants metres avall. Trencat segurament res, però rascats una bona estona.
Tan bon punt creuem el riu Segre, anem vorejant el diu en sentit Queixant, passant pel costat de Sanavastre, creuant el riu a Soriguerola i creuant la carretera per sota, al costat del Badiu.
Entrem a Queixant i comença la pujada del dia, primer per carretera i després la carretera es converteix en una pista ampla.
Fa calor i ens fa mal al cul de l’estona que portem sobre la bici pedalant amunt.
El Marc i hem anat fins a Queixants estalviant bateria, molt planer es podia pedalar bé amb el motor apagat, aquí ja li donem un punt, jo en mode Eco el Marc ja dur Tour.
En principi la ruta d’avui eren uns 44km amb 880 metres de desnivell positiu, però com que aquesta zona la conec, perquè tinc casa a Osseja, els hi havia plantejat per una variant i al trobar la pista que puja de Vilallobent al refugi de Vilallobent, agafar-la amunt i acabar a Coma Morera, que son afegir-li uns 12 quilòmetres a la ruta i uns 750 metres més positius.
La pujada al refugi de Vilallobent es horrible, es duríssima, el Marc puja en eMTB, està fins els nassos de pedalar, jo vaig combinant ECO i Tour+, el pobre Isma que està més fort que el vinagre 😉 em diu “aquestes pujades ni a la pedals de foc non-stop”.
Arribem al refugi i fem una parada d’uns minuts per recuperar-nos abans de seguir pujant cap a Coma Morera per pista.
La pista va agafant desnivell sense parar, en algun punt més planera, però va pujant.
A uns 2000 metres de d’alçada, entrem a “camp a través”, no hi ha corriol ni pista, tot que com que conec el terreny no ens perdem, però la gespa agafa les rodes que sembla que pedalis per sorra.
Els que anem elèctrics ho tenim menys, però ho nota la bateria, l’Isma ho nota a les cames.
Deixem l’Orri de l’Andreu a l’esquerre i ens queden 2 pujades, les últimes.
Fem les 2 pujades i un cop a dalt, ja toca foto de team i avall.
Veiem un ramat de cavalls pasturant, un espectacle de paisatge i anem a buscar el corriol que va fins al Coll de Pradelles, on seguim per la trialera que baixa fins a Osseja.
Son una sèrie de corriols que baixen a bon ritme amb un desnivell total d’uns 900 metres negatius, no està malament.
Baixem i anem parant per reagrupar-nos i descansar.
A la taula d’Orientació d’Osseja anem a buscar la granja per fer la trialera dels tobogans i acabar al càmping d’Osseja, cansats però satisfets.
Ara per carretera fins trobar el track original de Tracks de Cerdanya, que es el camí que va del Càmping de Palau de Cerdanya fins a Vilallobent.
A Vilallobent agafem una pista trencada que ens dur a Age i després cap a Bourg Madame, on per pista fem via cap a Onzés i Llívia, on parem el GPS al poliesportiu, ruta feta, son les 2 del migdia.
La bateria de la bici al 8%, mai l’havia deixat tan baixa.
En total em surten 58,38km que he fet amb 4h 8m a una mitja de 14,1km/h amb un desnivell positiu de 1613 metres i negatiu de 1531 metres, una cadència de 78 rpm, una potència mitja de 182W i una màxima de 564W, un consum energètic de 3042 calories i millor temperatura que ahir diumenge, 20 graus de mitja 11 de mínima i 31 de màxima.
Ens dutxem al poliesportiu i ens acomiadem de l’Isma que fa via directe de tornada a casa, el Marc i jo dinem a Cal Quico a Puigcerdà abans d’agafar el cotxe de tornada a Sitges, cansats però molt satisfets de tres dies de vacances amb bicicleta, molta cervesa i molt bona estona.
Aquí us deixo el track d’avui
Total climbing: 1706 m
Total descent: -1642 m
Si feu click sobre la foto, s’obre en gran i permet moures a través de les fotos de forma més àgil
