Aquesta setmana he sortit amb bici cada dia, així que ahir divendres vaig decidir fer una parada i no sortir, però aquest matí de dissabte m’he llevat d’hora i a la que hi ha hagut una miqueta de llum, he sortit a pedalar.
Segueixo sense la Niner Jet9RDO, la tenen a TopFun, han enviat l’amortidor de davant a Fox a reparar, espero que en garantia, i m’han deixat una Niner RTL 9 Steel, una Gravel.
La veritat és que em feia bastanta gracia poder pedalar amb una Gravel, no m’agraden les bicis de carretera, bàsicament em fa massa por la carretera per provar-ho, però la Gravel deu ser el més semblant.
El dijous vaig fer un Campdasens, més lent que amb la meva doble, vaig fer-li 3 snakebites, es a dir li he posat 6 parxes a la càmera, a part de comprar-ne un parell de més per dur-les de recanvi. Això de no dur cap mena d’amortidor i anar amb càmera, es una sensació que fa anys, molt anys, que no tenia.
He volgut fer un recorregut vàlid per anar amb una Gravel, bàsicament pujar a la Morella.
He sortit de casa, he encarat la Fita, es puja bé amb la Gravel. Suposo que té una sensació semblant a la bici de carretera, però no has de baixar marxa quan vas just, fas més força i la bici respon, i ho fa molt de pressa. Està molt bé, ho definiria com que té més sortida, si fos una moto o un cotxe, que no pas la meva doble.
Un cop a dalt, amb un tems un pel més lent que el que estic fent amb la meva Jet9RDO, he encarat els Holandesos per anar cap a Can Lluçà i encarar la pista a l’esquerre que va cap a Vallgrassa, per agafar la carretera del Rat Penat.
Això es carretera, es a dir, un tipus de paviment més adient per una bici així. He pujat a la Morella, i es puja bé, segons com igual que amb la mena Jet9RDO. També s’ha de dir que es el segon dia que agafo aquesta bici i l’altre la tinc per la mà.
La pega es que a les pujades dures, com la que hi ha fins a la Morella, amb un plat de 42 dents a davant, es pateix, costa, és més còmode pujar amb un 32 ovalat com duc a la meva, però es qüestió de fer zetes o de posar-te de peu amb 3 pinyons. Es puja molt millor de peu amb més relació que no pas amb la meva, es un tipus de bici diferent, molt diferent.
Un cop a dalt, abans de l’entrada a la carretera de la Morella, abans de passar la cadena, he parat a fer unes fotos. Hi havia un cel tapat de núvols, el sol que volia sortir i el mar molt enfadat, un paisatge molt bonic.
Fotos fetes, pujat de nou sobre la bici, he encarat la Morella. Primer pujada per asfalt i després per pista. M’ha sobtat que els esglaons que hi ha per passar la cadena, es passen bé amb la Gravel, no com si fos una bici de muntanya, però prou bé.
La pujada final, amb pedres, la he fet amb tot posat, el 42 darrera i amb l’únic que duc a davant, també un 42. És pot pujar, però hagués baixat un parell de pinyons més.
Un cop a dalt, abans de començar a baixar, he fet un parell de fotos més i ha de tornada.
Com que la posició es molt més inclinada en endavant, el suor del casc em cau directe a les ulleres, molt més que amb la meva doble. Això em passa per suar tant.
La baixada, pel mateix camí que la pujada, amb pedres fins arribar a l’asfalt. Aquest cop he baixat amb les mans sobre dels frens. Costa, al no dur amortidor, els braços pateixen molt més. Has de dur el pes més balancejat per evitar que la llanta pessigui la càmera, no es tan senzill com amb la meva, que directament encares avall i la bici fa la resta, aquí pateixes molt més.
He agafat de nou la carretera del Rat Penat, baixada fins al creuament de Vallgrassa de nou. Aquesta part es fa bé amb la Gravel, sobre tot les pujades que hi ha després de les baixades importants, són molt més senzilles de fer, es poses de peu i sense haver de canviar gran cosa a darrera, arribes al cim molt millor.
Un cop al creuament de Vallgrassa, tornada per pista. Es una pista relativament senzilla, per tan, factible amb la Gravel.
He tornat bé, canviant pesos per evitar punxar, i canviant les mans del manillar sobre els frens, a la part baixa del manillar. Es curiós, quan agafo sobre els frens, al fer pressió entre els dit, les mans s’adormen, suposo que no estic acostumat. Al agafar el manillar a la part inferior, es molt més còmode, però per contra, la posició es massa endavant, massa inclinada, i no m’hi trobo tan còmode.
Planejant fins als Holandesos, que no hi ha gaire sots, es fa igual de bé, això si, quan et toca un pel de pujada, no cal tocar la relació de canvi, es puja molt millor que amb la Jet9RDO.
La baixada de la Fita ha estat un pel interessant, m’he agafat a la part baixa del manillar, pessigat un pel les manetes de canvi i avall a veure. Com que no hi ha cap mena d’amortidor, crec que els braços pateixen molt més, si més no el dijous com a primer dia i avui com a segon, m’he notat mal als colzes, suposo que de dur-los complertament estirats i rebre tots els cops del paviment al cos, sense res que els rebaixi.
He arribat a casa amb un temps més lent que la última vegada que vàrem fer aquesta ruta amb la meva bici, però un bon temps. No he anat en mode “a muerte”, he sortit a pedalar, a veure que tal, a notar sensacions noves, a gaudir i no fer-me mal.
En total m’han sortit 32.27km que he fet amb 1 hora 43 minuts, a una mitja de 18,7km/h, amb una mitja cardíaca de 134 ppm que és el meu 77% i una màxima de 161 ppm que és el meu 93%, no he anat a fer temps. El consum energètic de 1230 cal, el desnivell positiu de 792 metres i de negatiu 806 metres. M’encantaria dur un sensor de cadència, però es una bici temporal i no cal, però em faria gracia saber quina cadència duc amb un plat de 42 dents en contes del meu estimat 32 ovalat.
Aquí us deixo el track d’avui
Total climbing: 877 m
Total descent: -887 m
Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu “descargar” amb el botó dret del ratolí i “guardar link como”, et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.