Aquest matí hem sortit la Greta i jo a les 8, aquesta setmana ha nevat un pel, poc, un parell de centímetres, però esta tot blanc, enfarinat, molt bonic. Es pot dir que es la primera sortida amb neu de l’hivern amb la FatBike, tot i que no hi ha gaire neu, el que si hi fa es molt de fred, a cota 1900 metres hi havia 6 graus negatius.
La Greta sense problemes aquest matí, amb neu no fa la gandula. Hem anat a buscar el peu del telecadira, a les 8 ja hi ha llum de sobres, el dia comença a allargar. Hem pujat per la Château d’Eau, que estava trepitjada per la retrac, avui obren l’estació d’Espace Cambre d’Aze, amb neu artificial i un parell de pistes només, però per fi obren.
Quan s’agafa la pista blava, hem seguit per la mateixa pista que dúiem, es a dir a la dreta, però no hi havia neu, estava tancada als esquiadors. La pega es que amb el fred que fa tenien els canons de neu artificial treballant a màxim rendiment, i passar per sota, vol dir mullar-se un pel. Hem seguit per la verda de la dreta de tot, la Promenade en Fôret, que estava enfarinada, neu natural. Molt bonic, postal d’hivern.
Un cop hem arribat al creuament, hem anat a l’esquerre pel camí de rigor, el que jo li dic, la via de servei. La blava Petite Combe estava oberta als esquiadors, per tan amb neu, però just la pista. Hem seguit el camí i la verda que trobem més endavant no estava oberta als esquiadors, per tan canons treballant i anar pujant tranquil·lament.
Amb neu artificial de canó o recent trepitjada per la retrac, costa molt pedalar, i has de fer peu quan ja no dones més, però es va avançant lentament, però bé. Hem arribat a creuar de nou la pista Château d’Eau per última vegada, seguint el camí, i uns metres després m’he trobat a terra. Hi havia un munt de gel que la neu que hi havia a sobre amagava, però no he pogut posar-me de peu, he anat de quatre potes sortint del gel fins que m’he pogut posar de peu.
Hem seguit pel camí, anant a buscar la Enduro que no esta marcada. La pujada bé, amb una enfarinada només, es pot pedalar bé, però no es veu el que trepitges.
Un cop al cim, hem parat a fer la foto de rigor, un panorama increïble, d’hivern de veritat, el que buscava ara fa una setmana per nadal. Després de les fotos, hem baixat la pista d’Enduro fins al camí que et dur al pla dels esquirols.
He notat un soroll estrany a darrera, he parat pensant que havia entrat quelcom a la roda. He vist que no havia entrar res, les pastilles de fre de darrera estan tan justes, que el separador metàl·lic s’ha ficat dins algun forat de ventilar del disc. Haig de canviar les pastilles i els discs aquesta tarda, ja hi contava.
Hem tornat per la via més ràpida, degut al problema del fre de darrera. Camí de baixada cap a l’estació, creuar el riu i arribada a casa amb 7,45 km que hem fet amb 1 hora 1 minut, a una mitja de 7,3km/h, un consum energètic de 645kcal, una mitja cardíaca de 131 ppm que es el meu 75% i una màxima de 156 ppm que es el meu 90%, una cadència mitja de 54 rpm, un desnivell positiu de 355 metres i 352 metres de negatiu.
Aquí us deixo el track d’avui.
Total climbing: 357 m
Total descent: -355 m
Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu “descargar” amb el botó dret del ratolí i “guardar link como”, et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.